Joan Josep Guinovart i Cirera: diferència entre les revisions
m Robot posa la Categoria:Guanyadors del Premi Ciutat de Barcelona a partir de Wikidata |
Recuperant 2 fonts i marcant-ne 2 com a no actives.) #IABot (v2.0.8 |
||
Línia 32: | Línia 32: | ||
* 2007: Fill predilecte de [[Tarragona]] |
* 2007: Fill predilecte de [[Tarragona]] |
||
* 2008: Membre del Senat de Tarragona.<ref name=senat>{{ref-web|url=http://www.tarragona.cat/ciutadania/participacio/senat/membres-del-senat/joan-j.-guinovart-cirera|consulta= 8 novembre 2015|títol=Joan J. Guinovart Cirera|obra=Membres del Senat de Tarragona}}</ref> |
* 2008: Membre del Senat de Tarragona.<ref name=senat>{{ref-web|url=http://www.tarragona.cat/ciutadania/participacio/senat/membres-del-senat/joan-j.-guinovart-cirera|consulta= 8 novembre 2015|títol=Joan J. Guinovart Cirera|obra=Membres del Senat de Tarragona}}</ref> |
||
* 2014: [[Premi Creu de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]].<ref>{{ref-web |url=http://www.govern.cat/pres_gov/govern/ca/grans-reptes/transicio-nacional/notapremsa-257775.html |títol=El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 persones i 15 entitats |data=1 d'abril del 2014 |editor=Web oficial de la [[Generalitat de Catalunya]]}}</ref> |
* 2014: [[Premi Creu de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]].<ref>{{ref-web |url=http://www.govern.cat/pres_gov/govern/ca/grans-reptes/transicio-nacional/notapremsa-257775.html |títol=El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 persones i 15 entitats |data=1 d'abril del 2014 |editor=Web oficial de la [[Generalitat de Catalunya]] |consulta=2014-04-02 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140407085837/http://www.govern.cat/pres_gov/govern/ca/grans-reptes/transicio-nacional/notapremsa-257775.html |arxiudata=2014-04-07 }}</ref> |
||
* 2015: Premi Gaudí Gresol.<ref name=gresol /> |
* 2015: Premi Gaudí Gresol.<ref name=gresol /> |
||
* 2015-2018: President de la Unió Internacional de Bioquímica i Biologia Molecular (IUBMB).<ref name=IUBMB>{{ref-notícia|títol=Joan Guinovart, president dels bioquímics mundials|publicació=IRB. Notícies institucionals|url=http://www.irbbarcelona.org/ca/news/joan-guinovart-president-dels-bioquimics-mundials|consulta= 8 novembre 2015|data=30 setembre 2015}}</ref> |
* 2015-2018: President de la Unió Internacional de Bioquímica i Biologia Molecular (IUBMB).<ref name=IUBMB>{{ref-notícia|títol=Joan Guinovart, president dels bioquímics mundials|publicació=IRB. Notícies institucionals|url=http://www.irbbarcelona.org/ca/news/joan-guinovart-president-dels-bioquimics-mundials|consulta= 8 novembre 2015|data=30 setembre 2015}}</ref> |
||
Línia 49: | Línia 49: | ||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
* [http://www.eltemadelostemas.com/articulos/819-entrevista-a-joan-j-guinovart Entrevista a Joan J. Guinovart] |
* [http://www.eltemadelostemas.com/articulos/819-entrevista-a-joan-j-guinovart Entrevista a Joan J. Guinovart]{{Enllaç no actiu|date=de març 2021 |bot=InternetArchiveBot }} |
||
* [http://ccuc.cbuc.cat:2082/search~S23*cat/a?Guinovart%2C+Joan+J.+%28Joan+Josep%29%2C+1947-&search_code=a Obres de J. J. Guinovart] |
* [http://ccuc.cbuc.cat:2082/search~S23*cat/a?Guinovart%2C+Joan+J.+%28Joan+Josep%29%2C+1947-&search_code=a Obres de J. J. Guinovart]{{Enllaç no actiu|date=de març 2021 |bot=InternetArchiveBot }} |
||
* [http://www.sac.ad/el%20sac%20pdf/elsac137.pdf Biografia] a la revista de la Societat Andorrana de Ciències. |
* [http://www.sac.ad/el%20sac%20pdf/elsac137.pdf Biografia] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20141220223710/http://www.sac.ad/el%20sac%20pdf/elsac137.pdf |date=2014-12-20 }} a la revista de la Societat Andorrana de Ciències. |
||
{{Creus de Sant Jordi 2014}} |
{{Creus de Sant Jordi 2014}} |
Revisió del 01:31, 15 març 2021
Joan Guinovart rebent la Creu de Sant Jordi de mans del president Artur Mas (2014) (2014) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 3 juliol 1947 (76 anys) Tarragona |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Barcelona |
Tesi acadèmica | Análisis cinético de la glucógeno sintetasa de hígado de rana y su regulación (1973) |
Director de tesi | Manuel Rosell Pérez |
Es coneix per | director de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | Farmàcia Bioquímica clínica |
Organització | Universitat de Virgínia Universitat de Barcelona Hospital de bellvitge Universitat Autònoma de Barcelona Institut de Recerca Biomèdica (Barcelona) |
Membre de | |
Influències | |
Obra | |
Estudiant doctoral | Joan Massagué i Solé |
Premis
|
Joan Josep Guinovart i Cirera (Tarragona, 3 de juliol de 1947) és un farmacèutic i químic[1] català. Es llicencià en farmàcia i química per la Universitat de Barcelona el 1969, on es va doctorar en bioquímica l'any 1973,[2] amb una tesi sobre l'anàlisi cinètica i la regulació de la glucogen-sintetasa del fetge de granota. Des del 2001 dirigeix l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona.[2]
Biografia
Especialitzat en bioquímica clínica, un cop doctorat realitzà una estada postdoctoral al departament de farmacologia de la Universitat de Virgínia (1974-1975), on investigà sobre el mecanisme d'acció de la insulina sobre el metabolisme del glucogen,[1] i immediatament després s'incorporà com a professor associat de bioquímica a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona (1975-1983).[a] Seguidament passà a formar part del cos de professorat titular de la facultat de veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (1983-1985), i entre 1986 i 1990 fou catedràtic de bioquímica i biologia molecular de la mateixa institució.[b] No obstant això, a partir de 1990 passà a ocupar la càtedra de la mateixa disciplina de la Universitat de Barcelona, i entre 1993 i 1993 realitzà una estada al departament de bioquímica i biofísica la Universitat de Califòrnia a San Francisco. Un cop retornat, entre 1995 i 2001 fou el cap del departament de bioquímica i biologia molecular de la Universitat de Barcelona, càrrec que encadenà amb la direcció general del Parc Científic de Barcelona (2001-2002) i amb la direcció de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, càrrec que encara avui desenvolupa.[2]
La seva àrea d'investigació se centra en el metabolisme del glicogen, amb especial èmfasi en l'estudi de les seves alteracions i la seva relació amb la diabetis i en patologies neurodegeneratives com la malaltia de Lafora.[3] A més, també centra la seva recerca en el desenvolupament de nous agents antidiabètics, particularment a partir de l'acció del wolframat de sodi.[1]
Premis i reconeixements
- 1979, 1985: Premi Leandre Cervera de l'Institut d'Estudis Catalans.[2]
- 1983: Premi August Pi i Sunyer de l'Institut d'Estudis Catalans.[2]
- 1996: Premi Novo-Nordisk de la Societat Espanyola de la Diabetis per la seva recerca bàsica sobre la diabetis.[2]
- 1998: Medalla de la Societat Francesa de Bioquímica i Biologia Molecular.[2]
- 1998: Premi Ciutat de Barcelona a la recerca científica.[2]
- 1998: Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic.[2]
- 1999: Membre de la Comissió Assessora de Ciència i Tecnologia de la Generalitat de Catalunya.
- 1999: Membre del Consell Assessor per a la Ciència i Tecnologia.
- 2005: Membre honorífic de la Societat Espanyola de Bioquímica i Biologia Mol·lecular.[2]
- 2006: Membre numerari de la Reial Acadèmia de Farmàcia.[1]
- 2006: Membre corresponent de l'Acadèmia de Ciències de Chile.[2]
- 2007: Diploma d'honor de la Federació Europea de Societats de Bioquímica.[2]
- 2007: Fill predilecte de Tarragona
- 2008: Membre del Senat de Tarragona.[4]
- 2014: Creu de Sant Jordi.[5]
- 2015: Premi Gaudí Gresol.[3]
- 2015-2018: President de la Unió Internacional de Bioquímica i Biologia Molecular (IUBMB).[6]
Publicacions
Aquest article (o secció) és manifestament incomplet. |
- Análisi cinético de la glucógeno sintetasa de hígado de rana y su regulación (1973)
- Estudi de les proteïno-quinases independents d'AMP cíclic de fetge de rata (1983)
- La Biomedicina, una àrea de futur per a la farmàcia catalana (2010)
Notes
- ↑ Entre 1978 i 1980, Guinovart també treballà a l'Hospital de Bellvitge, i entre 1980 i 1985 fou cap del serei d'anàlisis clíniques de la Seguretat Social.
- ↑ Entre 1984 i 1987, Guinovart fou vicedegà de la facultat de veterinària de la UAB, i entre 1988 i 1991 fou coordinador de l'àrea de biologia molecular i cel·lular de l'Agencia Nacional de Evaluación y Prospectiva (ANEP).
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Discurs llegit per J. Ginovart per al seu ingrés com a acadèmic de número a la Reial Acadèmia de Farmàcia». [Consulta: 8 novembre 2015].
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 «Perfil de Joan J. Guinovart». IRB Barcelona. [Consulta: 8 novembre 2015].
- ↑ 3,0 3,1 «El catedràtic Joan J. Guinovart, guardonat en els IX Premis Gaudí Gresol». , 10-06-2015 [Consulta: 8 novembre 2015].
- ↑ «Joan J. Guinovart Cirera». Membres del Senat de Tarragona. [Consulta: 8 novembre 2015].
- ↑ «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 persones i 15 entitats». Web oficial de la Generalitat de Catalunya, 01-04-2014. Arxivat de l'original el 2014-04-07. [Consulta: 2 abril 2014].
- ↑ «Joan Guinovart, president dels bioquímics mundials». IRB. Notícies institucionals, 30-09-2015 [Consulta: 8 novembre 2015].
Enllaços externs
- Entrevista a Joan J. Guinovart[Enllaç no actiu]
- Obres de J. J. Guinovart[Enllaç no actiu]
- Biografia Arxivat 2014-12-20 a Wayback Machine. a la revista de la Societat Andorrana de Ciències.
- Persones vives
- Articles incomplets des de novembre de 2015
- Científics tarragonins contemporanis
- Farmacèutics catalans
- Químics catalans
- Premis Narcís Monturiol
- Creus de Sant Jordi 2014
- Membres de la Secció de Ciències Biològiques de l'IEC
- Alumnes de la Universitat de Barcelona
- Guanyadors del Premi Ciutat de Barcelona