Col·legi Electoral dels Estats Units: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 19:01, 14 feb 2011

Mapa del Col·legi Electoral que mostra els resultats de les Eleccions Presidencials Dels Estats Units De 2008. El Senador Barack Obama (D-Il) va guanyar el vot popular en 28 estats i el Districte de Columbia (marcades en blau) per obtenir 365 vots electorals. El Senador John Mccain (R-Az) va guanyar el vot popular en 22 estats (marcades en vermell) per obtenir 173 vots electorals. Nebraska va dividir el seu vot electoral quan el senador Obama va guanyar el vot electoral del 2dc de nebraska; els altres cuatros vots electorals van ser guanyats per McCain.

El Colegio Electoral es el cuerpo de compromisarios electos encargado de elegir al Presidente y al Vicepresidente de los Estados Unidos. Desde 1964 el colegio electoral ha tenido 538 electores.^[1]En 2008 esta selección se hizo el 15 de diciembre. El colegio electoral es un ejemplo de una elección indirecta.

El Col·legi Electoral és el cos de compromissaris electes encarregat d'elegir el President i el Vicepresident dels Estats Units. Des de 1964 el col·legi electoral ha tingut 538 electors.^[2]El 2008 aquesta selecció es va fer el 15 de desembre. El col·legi electoral és un exemple d'una elecció indirecta.

En lugar de votar directamente para el Presidente y el Vicepresidente, los ciudadanos de Estados Unidos emiten sus votos para los electores. Los electores son técnicamente libres de votar a favor de cualquier persona elegible para ser Presidente, pero en la práctica se comprometen a votar por candidatos específicos^[3] los votantes emiten sus votos a favor de los candidatos presidenciales y vicepresidenciales al votar por los electores correspondiente a prometer su voto.^[4]

En lloc de votar directament per al President i el Vicepresident, els ciutadans dels Estats Units emeten els seus vots per als electors. Els electors són tècnicament lliures de votar a favor de qualsevol persona elegible per ser President, però a la pràctica es comprometen a votar per candidats específics^[5] els votants emeten els seus vots a favor dels candidats presidencials i vicepresidenciales en votar pels electors corresponent a prometre el seu vot.^[6] La mayoría de los estados permiten a los votantes elegir entre las listas de electores del estado que se comprometieron a votar a favor del candidato presidencial y vicepresidencial de varios partidos; el candidato que recibe la mayoría de los votos del estado 'gana' todos los votos emitidos por los electores de ese estado. Las campañas presidenciales estadounidenses se concentran en ganar el voto popular en una combinación de los Estados que opten por una mayoría de los electores, en lugar de hacer campaña para ganar el mayor número de votos a nivel nacional.

La majoria dels estats permeten als votants elegir entre les llistes d'electors de l'estat que es van comprometre a votar a favor del candidat presidencial i vicepresidencial de diversos partits; el candidat que rep la majoria dels vots de l'estat 'guanya' tots els vots emesos pels electors d'aquest estat. Les campanyes presidencials nord-americanes es concentren a guanyar el vot popular en una combinació dels Estats que optin per una majoria dels electors, en lloc de fer campanya per guanyar el major nombre de vots nivell nacional.

Cada estado tiene un número de electores igual al número de sus Senadores y Representantes en el Congreso de los Estados Unidos. Además, en virtud de la Vigésima tercera enmienda, el Distrito de Columbia recibe electores como si se tratara de un estado, pero nunca más que el número de votos del estado "menos poblado".^[7] Los territorios estadounidenses no están representados en el Colegio Electoral.

Cada estat té un nombre d'electors igual al nombre dels seus Senadors i Representants en el Congrés Dels Estats Units. A més, en virtut de la Vintena tercera esmena, el Districte de Columbia rep electors com si es tractés d'un estat, però mai més que el nombre de vots de l'estat "menys poblat".^[8] Els territoris nord-americans no estan representats en el Col·legi Electoral.

Cada elector tiene derecho a un voto para Presidente y un voto para Vicepresidente. Para ser elegido, un candidato debe tener una mayoría (desde 1964, por lo menos 270) de los votos electorales emitidos para ese cargo. En caso de que ningún candidato a la Presidencia gane una mayoría de los votos electorales, la elección es hecha por la Cámara de Representantes.^[9] En caso de que ningún candidato para Vicepresidente posea una mayoría de los los votos electorales, la elección se le da al Senado.^[10]

Cada elector té dret a un vot per a President i un vot per a Vicepresident. Per ser elegit, un candidat ha de tenir una majoria (des de 1964, almenys 270) dels vots electorals emesos per a aquest càrrec. En cas que cap candidat a la Presidència no guanyi una majoria dels vots electorals, l'elecció és feta per la Cambra De Representants.^[11] En cas que cap candidat per a Vicepresident no posseeixi una majoria dels els vots electorals, l'elecció se li dóna al Senat.^[12]

La Constitución permite a cada legislatura estatal designar un método de elección de los electores. Cuarenta y ocho estados y el Distrito de Columbia han adoptado un sistema por el que el ganador se lleva todos los votos, en el cual los votantes eligen entre las listas de los electores del estado para que voten por el candidato a la presidencia y a la vicepresidencia. El candidato que gana la mayoría de los votos en el estado gana el apoyo de todos los electores del estado. Los otros dos estados, Maine y Nebraska, utilizan un sistema escalonado donde un único elector es elegido dentro de cada distrito del Congreso y dos electores son elegidos por voto popular a nivel estatal. Las elecciones presidenciales de Estados Unidos son efectivamente una amalgamación de 51 elecciones separadas y simultáneas (50 estados más el Distrito de Columbia), en lugar de una sola elección nacional.

La Constitució permet a cada legislatura estatal designar un mètode d'elecció dels electors. Quaranta i vuit estats i el Districte de Columbia han adoptat un sistema pel qual el guanyador s'emporta tots els vots, en el qual els votants elegeixen entre les llistes dels electors de l'estat perquè votin pel candidat a la presidència i a la vicepresidència. El candidat que guanya la majoria dels vots en l'estat guanya el suport de tots els electors de l'estat. Els altres dos estats, Maine i Nebraska, utilitzen un sistema escalonat on un únic elector és elegit dins de cada districte del Congrés i dos electors són elegits per vot popular a nivell estatal. Les eleccions presidencials dels Estats Units són efectivament una amalgamació de 51 eleccions separades i simultànies (50 estats més el Districte de Columbia), en lloc d'una sola elecció nacional.

Los candidatos pueden dejar de obtener el mayor número de votos en la votación popular a nivel nacional en una elección presidencial y aún ganar esa elección. Esto ocurrió en 1876, 1888 y el 2000. Los críticos argumentan que el Colegio Electoral es intrínsecamente antidemocrático y le da a algunos estados indecisos una influencia desproporcionada a la hora de la selección del Presidente y Vicepresidente. Los proponentes sostienen que el Colegio Electoral es una importante y característica distintiva del sistema federal, y protege los derechos de los estados más pequeños. Numerosas enmiendas constitucionales se han introducido en el Congreso para que se sustituya el Colegio Electoral por un sistema de voto popular directo, sin embargo, ninguna propuesta ha logrado llegar con éxito al Congreso.

Els candidats poden deixar d'obtenir el major nombre de vots en la votació popular a nivell nacional en una elecció presidencial i encara guanyar aquesta elecció. Això va ocórrer en 1876, 1888 i el 2000. Els crítics argumenten que el Col·legi Electoral és intrínsecament antidemocràtic i li dóna alguns estats indecisos una influència desproporcionada a l'hora de la selecció del President i Vicepresident. Els proposadors sostenen que el Col·legi Electoral és una d'important i característica distintiva del sistema federal, i protegeix els drets dels estats més petits. Nombroses esmenes constitucionals s'han introduït en el Congrés perquè se substitueixi el Col·legi Electoral per un sistema de vot popular directe, tanmateix, cap proposta no ha aconseguit arribar amb èxit al Congrés.

Dia d'elecció

La ley federal establece el martes siguiente del primer lunes de noviembre como el día para la celebración de las elecciones federales.^[13]

La llei federal estableix el dimarts següent del primer dilluns de novembre com el dia per a la celebració de les eleccions federals.^[14]

La forma de elección de los electores se determinará en cada estado por su legislatura.^[15] Actualmente, todos los Estados eligen los electores por la elección popular en la fecha especificada por la ley federal. Si bien muchas personas pueden creer que están votando a favor de su candidato presidencial, están en realidad votando para los electores del candidato.

La forma d'elecció dels electors es determinarà en cada estat per la seva legislatura.^[16] Actualment, tots els Estats elegeixen els electors per l'elecció popular en la data especificada per la llei federal. Si bé moltes persones poden creure que estan votant a favor del seu candidat presidencial, estan votant en realitat per als electors del candidat.

Cuarenta y ocho estados y Washington, DC, el emplean, el sistema del ganador se lo lleva todo, cada uno otorgando todos sus electores al candidato presidencial como un sólo bloque. Dos estados, Maine y Nebraska, seleccionan un elector dentro de cada distrito congresional por votación popular, y, además, seleccionan los dos restantes electores por el voto popular. Este método se ha utilizado en el estado de Maine desde 1972, y, en Nebraska desde 1992.

Quaranta i vuit estats i Washington, Dc, l'empren, el sistema del guanyador se'l porta tot, cada un atorgant tots els seus electors al candidat presidencial com un només bloc. Dos estats, Maine i Nebraska, seleccionen un elector dins de cada districte congressional per votació popular, i, a més, seleccionen els dos restants electors pel vot popular. Aquest mètode s'ha utilitzat en l'estat de Maine des de 1972, i, a Nebraska des de 1992.

Distribució del vot electoral

El siguiente cuadro muestra el número de votos electorales a los que cada uno de los estados y el Distrito de Columbia tuvo derecho durante las elecciones presidenciales de 2004 y 2008:^[17]^[18]

El següent quadre mostra el nombre de vots electorals a què cada un dels estats i el Districte de Columbia va tenir dret durant les eleccions presidencials de 2004 i 2008:^[19]^[20]


Estat	Vots electorals	Estat	Vots electorals
Alabama	9	Muntanyesa	3
Alaska	3	Nebraska	5**
Arizona	10	Nevada	5
Arkansas	6	Nou Hampshire	4
Califòrnia	55	Nou Jersey	15
Vermell	9	Nou Mèxic	5
Connecticut	7	Nova York	31
Delaware	3	Carolina Del Norte	15
Washington Sr. C.*	3	Dakota Del Norte	3
Florida	27	Ohio	20
Geòrgia	15	Oklahoma	7
Hawái	4	Oregón	7
Idaho	4	Pennsilvània	21
Illinois	21	Rhode Island	4
Indiana	11	Carolina Del Sur	8
Iowa	7	Dakota Del Sur	3
Kansas	6	Tennessee	11
Kentucky	8	Texas	34
Luisiana	9	Utah	5
Maine	4**	Vermont	3
Maryland	10	Virgínia	13
Massachusetts	12	Washington	11
Míchigan	17	Virgínia Occidental	5
Minnesota	10	Wisconsin	10
Mississippi	6	Wyoming	3
Misuri	11	Total d'electors	538

"Washington D. C., aunque no es un estado, se le concede tres votos electorales por la Vigesimotercera Enmienda a la Constitución de los Estados Unidos de América.

"Washington d.C., encara que no és un estat, se li concedeix tres vots electorals per la Vint-i-tresena Esmena A La Constitució Dels Estats Units D'amèrica. ' '

**Los electores de Maine y Nebraska distribuidos a través del método de distritos congresionales.

**Los electors de Maine i Nebraska distribuïts a través del mètode de districtes congressionals.

Vegeu també

Eleccions presidencials als Estats Units de 2008

Referències

↑ El número de electores es igual al número total de miembros del Congreso de los Estados Unidos (compuesto de 435 representantes y 100 senadores), además de tres electores del Distrito de Columbia. Véase Artículo II, Sección 1, Cláusula 2 de la Constitución y la Vigésima tercera Enmienda
↑ El nombre d'electors és igual al nombre total de membres del Congrés Dels Estats Units (compost de 435 representants i 100 senadors), a més de tres electors del Districte De Columbia. Es vegi Article Ii, Secció 1, Clàusula 2 De La Constitució i la Vintena Tercera Esmena
↑ Los electores no están obligados por ley federal a respaldar a un candidato, sin embargo, en la inmensa mayoría de los casos lo hacen votando por el candidato a quien se prometió. Además, muchos estados tienen leyes destinadas a garantizar que los electores voten por los candidatos que se comprometieron. Véase The Green Papers
↑ Este proceso se ha normalizado hasta el punto de que los nombres de los electores aparecen en la boleta electoral sólo en un puñado de estados. Véase The Green Papers
↑ Els electors no estan obligats per llei federal a donar suport a un candidat, tanmateix, en la immensa majoria dels casos ho fan votant pel candidat a qui es va prometre. A més, molts estats tenen lleis destinades a garantir que els electors votin pels candidats que es van comprometre. Es vegi The Green Papers
↑ Aquest procés s'ha normalitzat fins al punt que els noms dels electors apareixen en la boleta electoral només en un grapat d'estats. Es vegi The Green Papers
↑ Actualmente Wyoming, que tiene tres electores.
↑ Actualment Wyoming, que té tres electors.
↑ La Asamblea debe elegir entre los tres candidatos presidenciales con más votos electorales. Cuando la Cámara elige al Presidente, la delegación de cada Estado arroja un solo voto (lo que significa que el único representante de Wyoming tendría como mucho peso como el conjunto de California de 53 representantes). Un candidato debe ganar los votos de la mayoría de las delegaciones estatales, a fin de ser nombrado Presidente (véase el Duodécima Enmienda.
↑ El Senado debe elegir entre los dos candidatos con más votos electorales. Los votos se toman en la forma acostumbrada. El nuevo Vicepresidente sirve como Presidente en caso de que la Cámara no haya elegido a un Presidente para el Día de Inauguración (véase la Sección 3 de la Vigésima Enmienda).
↑ L'Assemblea ha d'elegir entre els tres candidats presidencials amb més vots electorals. Quan la Cambra elegeix el President, la delegació de cada Estat dóna un sol vot (la qual cosa significa que l'únic representant de Wyoming tindria a tot estirar pes com el conjunt de Califòrnia de 53 representants). Un candidat ha de guanyar els vots de la majoria de les delegacions estatals, a fi de ser nomenat President (es vegi el Dotzena Esmena.
↑ El Senat ha d'elegir entre els dos candidats amb més vots electorals. Els vots es prenen en la forma acostumada. El nou Vicepresident serveix com a President en cas que la Cambra no hagi elegit un President per al Dia D'inauguració (es vegi la Secció 3 de la Vintena Esmena).
↑ A uniform national date for presidential elections was not set until 1845, although Congress always had constitutional authority to do so. — Kimberling, William C. (1992) The Electoral College, p. 7
↑ A uniform national dóna't for presidential elections was not set until 1845, although Congress always had constitutional authority to do sota. - Kimberling, William C. (1992) The Electoral College, pàg. 7
↑ United States Constitution, Article II, Section 1.: "Each State shall appoint, in such Manner as the Legislature thereof may direct, a Number of Electors, equal to the whole Number of Senators and Representatives to which the State may be entitled in the Congress; but no Senator or Representative, or Person holding an Office of Trust or Profit under the United States, shall be appointed an Elector."
↑ United States Constitution, Article Ii, Section 1.: "Each State shall appoint, in such Manner as the Legislature thereof maig direct, a Number of Electors, equal to the whole Number of Senators and Representatives to which the State maig be entitled in the Congress; but no Senator or Representative, or Person holding an Office of Trust or Profit under the United States, shall be appointed an Elector. "
↑ U.S. National Archives and Records Administration
↑ Antes de las elecciones de 2012, cada estado electoral de la votación total podrá ser cambiado sobre la base de los resultados del Censo 2010 y posteriormente la re-distribución del Congreso.
↑ College U.S. National Archives and Records Administration
↑ Abans de les eleccions de 2012, cada estat electoral de la votació total podrà ser canviat sobre la base dels resultats del Cens 2010 i posteriorment la Redistribució del congrés.

Enllaços externs

El Colegio Electoral Publicación en español del Departamento de Estado de Estados Unidos sobre el colegio electoral.

El Colegio Electoral Publicació en espanyol del Departament d'Estat dels Estats Units sobre el col·legi electoral.
U.S. Electoral College FAQ (www.archives.gov)

"Math Against Tyranny"
H.J.RES.4 (propuesta de enmienda constitucional para sustituir el Colegio Electoral con la elección popular directa de Presidente y Vicepresidente)

H.J.Res.4 (proposta d'esmena constitucional per substituir el Col·legi Electoral amb l'elecció popular directa de President i Vicepresident)
The Green Papers: More detailed description of reform proposals

Office of the Federal Register

[1] El número de electores es igual al número total de miembros del Congreso de los Estados Unidos (compuesto de 435 representantes y 100 senadores), además de tres electores del Distrito de Columbia. Véase Artículo II, Sección 1, Cláusula 2 de la Constitución y la Vigésima tercera Enmienda

[2] El nombre d'electors és igual al nombre total de membres del Congrés Dels Estats Units (compost de 435 representants i 100 senadors), a més de tres electors del Districte De Columbia. Es vegi Article Ii, Secció 1, Clàusula 2 De La Constitució i la Vintena Tercera Esmena

[3] Los electores no están obligados por ley federal a respaldar a un candidato, sin embargo, en la inmensa mayoría de los casos lo hacen votando por el candidato a quien se prometió. Además, muchos estados tienen leyes destinadas a garantizar que los electores voten por los candidatos que se comprometieron. Véase The Green Papers

[4] Este proceso se ha normalizado hasta el punto de que los nombres de los electores aparecen en la boleta electoral sólo en un puñado de estados. Véase The Green Papers

[5] Els electors no estan obligats per llei federal a donar suport a un candidat, tanmateix, en la immensa majoria dels casos ho fan votant pel candidat a qui es va prometre. A més, molts estats tenen lleis destinades a garantir que els electors votin pels candidats que es van comprometre. Es vegi The Green Papers

[6] Aquest procés s'ha normalitzat fins al punt que els noms dels electors apareixen en la boleta electoral només en un grapat d'estats. Es vegi The Green Papers

[7] Actualmente Wyoming, que tiene tres electores.

[8] Actualment Wyoming, que té tres electors.

[9] La Asamblea debe elegir entre los tres candidatos presidenciales con más votos electorales. Cuando la Cámara elige al Presidente, la delegación de cada Estado arroja un solo voto (lo que significa que el único representante de Wyoming tendría como mucho peso como el conjunto de California de 53 representantes). Un candidato debe ganar los votos de la mayoría de las delegaciones estatales, a fin de ser nombrado Presidente (véase el Duodécima Enmienda.

[10] El Senado debe elegir entre los dos candidatos con más votos electorales. Los votos se toman en la forma acostumbrada. El nuevo Vicepresidente sirve como Presidente en caso de que la Cámara no haya elegido a un Presidente para el Día de Inauguración (véase la Sección 3 de la Vigésima Enmienda).

[11] L'Assemblea ha d'elegir entre els tres candidats presidencials amb més vots electorals. Quan la Cambra elegeix el President, la delegació de cada Estat dóna un sol vot (la qual cosa significa que l'únic representant de Wyoming tindria a tot estirar pes com el conjunt de Califòrnia de 53 representants). Un candidat ha de guanyar els vots de la majoria de les delegacions estatals, a fi de ser nomenat President (es vegi el Dotzena Esmena.

[12] El Senat ha d'elegir entre els dos candidats amb més vots electorals. Els vots es prenen en la forma acostumada. El nou Vicepresident serveix com a President en cas que la Cambra no hagi elegit un President per al Dia D'inauguració (es vegi la Secció 3 de la Vintena Esmena).

[13] A uniform national date for presidential elections was not set until 1845, although Congress always had constitutional authority to do so. — Kimberling, William C. (1992) The Electoral College, p. 7

[14] A uniform national dóna't for presidential elections was not set until 1845, although Congress always had constitutional authority to do sota. - Kimberling, William C. (1992) The Electoral College, pàg. 7

[15] United States Constitution, Article II, Section 1.: "Each State shall appoint, in such Manner as the Legislature thereof may direct, a Number of Electors, equal to the whole Number of Senators and Representatives to which the State may be entitled in the Congress; but no Senator or Representative, or Person holding an Office of Trust or Profit under the United States, shall be appointed an Elector."

[16] United States Constitution, Article Ii, Section 1.: "Each State shall appoint, in such Manner as the Legislature thereof maig direct, a Number of Electors, equal to the whole Number of Senators and Representatives to which the State maig be entitled in the Congress; but no Senator or Representative, or Person holding an Office of Trust or Profit under the United States, shall be appointed an Elector. "

[17] U.S. National Archives and Records Administration

[18] Antes de las elecciones de 2012, cada estado electoral de la votación total podrá ser cambiado sobre la base de los resultados del Censo 2010 y posteriormente la re-distribución del Congreso.

[19] College U.S. National Archives and Records Administration

[20] Abans de les eleccions de 2012, cada estat electoral de la votació total podrà ser canviat sobre la base dels resultats del Cens 2010 i posteriorment la Redistribució del congrés.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]