Col·legi Electoral dels Estats Units: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Línia 3: Línia 3:
[[Fitxer:United States Electoral College-es.svg|thumb|400 px|right|Col·legis electorals per estat i sistema de recompte de vots.]]
[[Fitxer:United States Electoral College-es.svg|thumb|400 px|right|Col·legis electorals per estat i sistema de recompte de vots.]]


[[Fitxer:US Electoral College Map.PNG|thumb|400px|right|Votos electorales por estado/distrito federal, para las elecciones de [[elecciones presidenciales de Estados Unidos de 2004|2004]] y [[elecciones presidenciales de Estados Unidos de 2008|2008]].]]
[[Fitxer:US Electoral College Map.PNG|thumb|400px|right|Vots electorals per estat/districte federal per a les [[eleccions presidencials al Estats Units de 2004|2004]] i [[eleccions presidencials als Estats Units de 2008|2008]].]]


[[Fitxer:ElectoralCollege2008.svg|thumb|400px|right|Mapa del Col·legi Electoral que mostra els resultats de les [[eleccions presidencials als Estats Units de 2008|Eleccions Presidencials Dels Estats Units De]] 2008. El Senador [[Barack Hussein Obama|Barack Obama]] (D-Il) va guanyar el vot popular en 28 estats i el Districte de Columbia (marcades en blau) per obtenir 365 vots electorals. El Senador [[John McCain|John Mccain]] (R-Az) va guanyar el vot popular en 22 estats (marcades en vermell) per obtenir 173 vots electorals. [[Nebraska]] va dividir el seu vot electoral quan el senador Obama va guanyar el vot electoral del [[2dc de nebraska]]; els altres cuatros vots electorals van ser guanyats per McCain.]]
[[Fitxer:ElectoralCollege2008.svg|thumb|400px|right|Mapa del Col·legi Electoral que mostra els resultats de les [[eleccions presidencials als Estats Units de 2008|Eleccions Presidencials Dels Estats Units De]] 2008. El Senador [[Barack Hussein Obama|Barack Obama]] (D-IL) va guanyar el vot popular en 28 estats i el Districte de Columbia (marcades en blau) per obtenir 365 vots electorals. El Senador [[John McCain]] (R-AZ) va guanyar el vot popular en 22 estats (marcades en vermell) per obtenir 173 vots electorals. [[Nebraska]] va dividir el seu vot electoral quan el senador Obama va guanyar el vot electoral del [[Segon districte congressional de Nebraska|2dc de Nebraska]]; els altres quatre vots electorals van ser guanyats per McCain.]]


⚫
El '''Col·legi Electoral''' és el cos de compromissaris electes encarregat d'elegir el President i el Vicepresident dels Estats Units. Des de [[1964]] el col·legi electoral ha tingut 538 electors.<Ref>El nombre d'electors és igual al nombre total de membres del [[Congrés dels Estats Units]] (compost de 435 representants i 100 senadors), a més de tres electors del [[Washington DC|Districte de Colúmbia]].</ref>El [[2008]] aquesta selecció es va fer el 15 de desembre. El col·legi electoral és un exemple d'[[elecció indirecta]].


⚫
En lloc de votar directament al President i el Vicepresident, els [[ciutadà|ciutadans]] dels [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] emeten els seus vots per als electors. Els electors són tècnicament lliures de votar a favor de qualsevol persona elegible per ser President, però a la pràctica es comprometen a votar per candidats específics<ref>Els electors no estan obligats per llei federal a donar suport a un candidat, tanmateix, en la immensa majoria dels casos ho fan votant pel candidat a qui es va prometre. A més, molts estats tenen lleis destinades a garantir que els electors votin pels candidats als quals es van comprometre a votar. Vegeu [http://www.thegreenpapers.com/G04/EC-Appointed.phtml The Green Papers]</ref> els votants emeten els seus vots a favor dels candidats presidencials i vicepresidencials en votar pels electors corresponents.<Ref>Aquest procés s'ha normalitzat fins al punt que els noms dels electors apareixen en la papereta electoral només en un grapat d'estats. Vegeu [http://www.thegreenpapers.com/G04/EC-Appointed.phtml The Green Papers]</ref>


⚫
La majoria dels [[Estats dels Estats Units|estats]] permeten als votants elegir entre les llistes d'electors de l'estat que es van comprometre a votar a favor del candidat presidencial i vicepresidencial de diversos partits; el candidat que rep la majoria dels vots de l'estat 'guanya' tots els vots emesos pels electors d'aquest estat. Les campanyes presidencials nord-americanes es concentren a guanyar el vot popular en una combinació dels Estats amb major nombre d'electors, en lloc de fer campanya per guanyar el major nombre de vots a nivell nacional.
El '''Colegio Electoral''' es el cuerpo de compromisarios electos encargado de elegir al Presidente y al Vicepresidente de los Estados Unidos. Desde 1964 el colegio electoral ha tenido 538 electores.<ref>El número de electores es igual al número total de miembros del [[Congreso de los Estados Unidos]] (compuesto de 435 representantes y 100 senadores), además de tres electores del [[Distrito de Columbia]]. Véase [[Artículo dos de la Constitución de los Estados Unidos de América|Artículo II, Sección 1, Cláusula 2 de la Constitución]] y la [[Vigesimotercera Enmienda a la Constitución de los Estados Unidos|Vigésima tercera Enmienda]]</ref>En 2008 esta selección se hizo el 15 de diciembre. El colegio electoral es un ejemplo de una [[elección indirecta]].


⚫
Cada estat té un nombre d'electors igual al nombre dels seus [[Senat dels Estats Units|senadors]] i [[Cambra de Representants dels Estats Units|representants]] en el [[Congrés dels Estats Units]]. A més, en virtut de la [[Vint-i-tresena esmena de la Constitució dels Estats Units|vint-i-tresena esemana]], el Districte de Columbia rep electors com si es tractés d'un estat, però mai més que el nombre de vots de l'estat "menys poblat".<Ref> Actualment Wyoming, que té tres electors.</Ref> Els [[Territoris no incorporats dels Estats Units|territoris nord-americans]] no estan representats en el Col·legi Electoral.
⚫
El '''Col·legi Electoral''' és el cos de compromissaris electes encarregat d'elegir el President i el Vicepresident dels Estats Units. Des de 1964 el col·legi electoral ha tingut 538 electors.<Ref>El nombre d'electors és igual al nombre total de membres del [[Congrés dels Estats Units|Congrés Dels Estats Units]] (compost de 435 representants i 100 senadors), a més de tres electors del [[Washington DC|Districte De Columbia]]. Es vegi [[Article Ii, Secció 1, Clàusula 2 De La Constitució]] i la [[Vintena Tercera Esmena]]</ref>El 2008 aquesta selecció es va fer el 15 de desembre. El col·legi electoral és un exemple d'una [[elecció indirecta]].


⚫
Cada elector té dret a un vot per a President i un vot per a Vicepresident. Per ser elegit, un candidat ha de tenir una majoria (des de 1964, almenys 270) dels vots electorals emesos per a aquest càrrec. En cas que cap candidat a la Presidència no guanyi una majoria dels vots electorals, l'elecció és feta per la [[Cambra de Representants dels Estats Units|Cambra De Representants]].<Ref> L'Assemblea ha d'elegir entre els tres candidats presidencials amb més vots electorals. Quan la Cambra elegeix el President, la delegació de cada Estat dóna un sol vot (la qual cosa significa que l'únic representant de Wyoming tindria, a tot estirar, un pes com el conjunt de Califòrnia, o sigui 53 representants). Un candidat ha de guanyar els vots de la majoria de les delegacions estatals, a fi de ser nomenat President (vegeu [[Dotzena esmena de la Constitució dels Estats Units|Dotzena Esmena]].</Ref> En cas que cap candidat per a Vicepresident no posseeixi una majoria dels vots electorals, l'elecció la fa el [[Senat dels Estats Units|Senat]].<Ref> El Senat ha d'elegir entre els dos candidats amb més vots electorals. Els vots es prenen en la forma acostumada. El nou Vicepresident serveix com a President en cas que la Cambra no hagi elegit un President per al [[Dia d'inauguració]] (vegeu la Secció 3 de la [[Vintena esmena de la Constitució dels Estats Units|Vintena Esmena)]].</Ref>


⚫
La [[Constitució dels Estats Units|Constitució]] permet a cada legislatura estatal designar un mètode d'elecció dels electors. Quaranta i vuit estats i el Districte de Columbia han adoptat un sistema segons el qual el guanyador s'emporta tots els vots, en el qual els votants elegeixen entre les llistes dels electors de l'estat perquè votin pel candidat a la presidència i a la vicepresidència. El candidat que guanya la majoria dels vots en l'estat guanya el suport de tots els electors de l'estat. Els altres dos estats, [[Maine (Estats Units)|Maine]] i [[Nebraska]], utilitzen un sistema escalonat on un únic elector és elegit dins de cada districte del Congrés i dos electors són elegits per vot popular a nivell estatal. Les eleccions presidencials dels Estats Units són efectivament una amalgamació de 51 eleccions separades i simultànies (50 estats més el Districte de Columbia), en lloc d'una sola elecció nacional.


⚫
Els candidats poden no obtenir el major nombre de vots en la votació popular a nivell nacional en una elecció presidencial i, tot i amb això, guanyar aquesta elecció. Això va ocórrer en [[1876]], [[1888]] i el [[2000]]. Els crítics argumenten que el Col·legi Electoral és intrínsecament antidemocràtic i dóna a alguns [[estats indecisos]] una influència desproporcionada a l'hora de la selecció del President i Vicepresident. Els seus partidaris argumenten que el Col·legi Electoral és un fet distintiu característic i important del [[govern federal dels Estats Units|sistema federal]], i protegeix els drets dels estats més petits. S'han introduït nombroses [[Article cinquè de la Constitució dels Estats Units|esmenes constitucionals]] en el Congrés perquè se substitueixi el Col·legi Electoral per un sistema de vot popular directe. Tanmateix, cap proposta no ha aconseguit arribar amb èxit al Congrés.
En lugar de votar directamente para el Presidente y el Vicepresidente, los [[ciudadanía|ciudadanos]] de [[Estados Unidos]] emiten sus votos para los electores. Los electores son técnicamente libres de votar a favor de cualquier persona elegible para ser Presidente, pero en la práctica se comprometen a votar por candidatos específicos<ref>Los electores no están obligados por ley federal a respaldar a un candidato, sin embargo, en la inmensa mayoría de los casos lo hacen votando por el candidato a quien se prometió. Además, muchos estados tienen leyes destinadas a garantizar que los electores voten por los candidatos que se comprometieron. Véase [http://www.thegreenpapers.com/G04/EC-Appointed.phtml The Green Papers]</ref> los votantes emiten sus votos a favor de los candidatos presidenciales y vicepresidenciales al votar por los electores correspondiente a prometer su voto.<ref>Este proceso se ha normalizado hasta el punto de que los nombres de los electores aparecen en la boleta electoral sólo en un puñado de estados. Véase [http://www.thegreenpapers.com/G04/EC-Appointed.phtml The Green Papers]</ref>

⚫
En lloc de votar directament per al President i el Vicepresident, els [[ciutadà|ciutadans]] dels [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] emeten els seus vots per als electors. Els electors són tècnicament lliures de votar a favor de qualsevol persona elegible per ser President, però a la pràctica es comprometen a votar per candidats específics<ref>Els electors no estan obligats per llei federal a donar suport a un candidat, tanmateix, en la immensa majoria dels casos ho fan votant pel candidat a qui es va prometre. A més, molts estats tenen lleis destinades a garantir que els electors votin pels candidats que es van comprometre. Es vegi [http://www.thegreenpapers.com/G04/Ec-Appointed.phtml The Green Papers]</ref> els votants emeten els seus vots a favor dels candidats presidencials i vicepresidenciales en votar pels electors corresponent a prometre el seu vot.<Ref>Aquest procés s'ha normalitzat fins al punt que els noms dels electors apareixen en la boleta electoral només en un grapat d'estats. Es vegi [http://www.thegreenpapers.com/G04/Ec-Appointed.phtml The Green Papers]</ref>
La mayoría de los [[Estado de los Estados Unidos de América|estados]] permiten a los votantes elegir entre las listas de electores del estado que se comprometieron a votar a favor del candidato presidencial y vicepresidencial de varios partidos; el candidato que recibe la mayoría de los votos del estado 'gana' todos los votos emitidos por los electores de ese estado. Las campañas presidenciales estadounidenses se concentran en ganar el voto popular en una combinación de los Estados que opten por una mayoría de los electores, en lugar de hacer campaña para ganar el mayor número de votos a nivel nacional.

⚫
La majoria dels [[Estats dels Estats Units|estats]] permeten als votants elegir entre les llistes d'electors de l'estat que es van comprometre a votar a favor del candidat presidencial i vicepresidencial de diversos partits; el candidat que rep la majoria dels vots de l'estat 'guanya' tots els vots emesos pels electors d'aquest estat. Les campanyes presidencials nord-americanes es concentren a guanyar el vot popular en una combinació dels Estats que optin per una majoria dels electors, en lloc de fer campanya per guanyar el major nombre de vots nivell nacional.



Cada estado tiene un número de electores igual al número de sus [[Senado de los Estados Unidos|Senadores]] y [[Cámara de Representantes de los Estados Unidos|Representantes]] en el [[Congreso de los Estados Unidos]]. Además, en virtud de la [[Vigesimotercera Enmienda a la Constitución de los Estados Unidos|Vigésima tercera enmienda]], el Distrito de Columbia recibe electores como si se tratara de un estado, pero nunca más que el número de votos del estado "menos poblado".<ref> Actualmente Wyoming, que tiene tres electores.</Ref> Los [[Territorios no incorporados de los Estados Unidos|territorios estadounidenses]] no están representados en el Colegio Electoral.

⚫
Cada estat té un nombre d'electors igual al nombre dels seus [[Senat dels Estats Units|Senadors]] i [[Cambra de Representants dels Estats Units|Representants]] en el [[Congrés dels Estats Units|Congrés Dels Estats Units]]. A més, en virtut de la [[Vintena tercera esmena]], el Districte de Columbia rep electors com si es tractés d'un estat, però mai més que el nombre de vots de l'estat "menys poblat".<Ref> Actualment Wyoming, que té tres electors.</Ref> Els [[territoris nord-americans]] no estan representats en el Col·legi Electoral.



Cada elector tiene derecho a un voto para Presidente y un voto para Vicepresidente. Para ser elegido, un candidato debe tener una mayoría (desde 1964, por lo menos 270) de los votos electorales emitidos para ese cargo. En caso de que ningún candidato a la Presidencia gane una mayoría de los votos electorales, la elección es hecha por la [[Cámara de Representantes de los Estados Unidos|Cámara de Representantes]].<ref> La Asamblea debe elegir entre los tres candidatos presidenciales con más votos electorales. Cuando la Cámara elige al Presidente, la delegación de cada Estado arroja un solo voto (lo que significa que el único representante de Wyoming tendría como mucho peso como el conjunto de California de 53 representantes). Un candidato debe ganar los votos de la mayoría de las delegaciones estatales, a fin de ser nombrado Presidente (véase el [[Duodécima Enmienda a la Constitución de los Estados Unidos|Duodécima Enmienda]].</ref> En caso de que ningún candidato para Vicepresidente posea una mayoría de los los votos electorales, la elección se le da al [[Senado de los Estados Unidos|Senado]].<ref> El Senado debe elegir entre los dos candidatos con más votos electorales. Los votos se toman en la forma acostumbrada. El nuevo Vicepresidente sirve como Presidente en caso de que la Cámara no haya elegido a un Presidente para el [[Día de Inauguración]] (véase la Sección 3 de la [[Vigésima Enmienda a la Constitución de los Estados Unidos|Vigésima Enmienda]]).</ref>

⚫
Cada elector té dret a un vot per a President i un vot per a Vicepresident. Per ser elegit, un candidat ha de tenir una majoria (des de 1964, almenys 270) dels vots electorals emesos per a aquest càrrec. En cas que cap candidat a la Presidència no guanyi una majoria dels vots electorals, l'elecció és feta per la [[Cambra de Representants dels Estats Units|Cambra De Representants]].<Ref> L'Assemblea ha d'elegir entre els tres candidats presidencials amb més vots electorals. Quan la Cambra elegeix el President, la delegació de cada Estat dóna un sol vot (la qual cosa significa que l'únic representant de Wyoming tindria a tot estirar pes com el conjunt de Califòrnia de 53 representants). Un candidat ha de guanyar els vots de la majoria de les delegacions estatals, a fi de ser nomenat President (es vegi el [[Dotzena Esmena]].</Ref> En cas que cap candidat per a Vicepresident no posseeixi una majoria dels els vots electorals, l'elecció se li dóna al [[Senat dels Estats Units|Senat]].<Ref> El Senat ha d'elegir entre els dos candidats amb més vots electorals. Els vots es prenen en la forma acostumada. El nou Vicepresident serveix com a President en cas que la Cambra no hagi elegit un President per al [[Dia D'inauguració]] (es vegi la Secció 3 de la [[Vintena Esmena)]].</Ref>



La [[Constitución de los Estados Unidos|Constitución]] permite a cada legislatura estatal designar un método de elección de los electores. Cuarenta y ocho estados y el Distrito de Columbia han adoptado un sistema por el que el ganador se lleva todos los votos, en el cual los votantes eligen entre las listas de los electores del estado para que voten por el candidato a la presidencia y a la vicepresidencia. El candidato que gana la mayoría de los votos en el estado gana el apoyo de todos los electores del estado. Los otros dos estados, [[Maine]] y [[Nebraska]], utilizan un sistema escalonado donde un único elector es elegido dentro de cada distrito del Congreso y dos electores son elegidos por voto popular a nivel estatal. Las elecciones presidenciales de Estados Unidos son efectivamente una amalgamación de 51 elecciones separadas y simultáneas (50 estados más el Distrito de Columbia), en lugar de una sola elección nacional.

⚫
La [[Constitució dels Estats Units|Constitució]] permet a cada legislatura estatal designar un mètode d'elecció dels electors. Quaranta i vuit estats i el Districte de Columbia han adoptat un sistema pel qual el guanyador s'emporta tots els vots, en el qual els votants elegeixen entre les llistes dels electors de l'estat perquè votin pel candidat a la presidència i a la vicepresidència. El candidat que guanya la majoria dels vots en l'estat guanya el suport de tots els electors de l'estat. Els altres dos estats, [[Maine (Estats Units)|Maine]] i [[Nebraska]], utilitzen un sistema escalonat on un únic elector és elegit dins de cada districte del Congrés i dos electors són elegits per vot popular a nivell estatal. Les eleccions presidencials dels Estats Units són efectivament una amalgamació de 51 eleccions separades i simultànies (50 estats més el Districte de Columbia), en lloc d'una sola elecció nacional.



Los candidatos pueden dejar de obtener el mayor número de votos en la votación popular a nivel nacional en una elección presidencial y aún ganar esa elección. Esto ocurrió en [[Elecciones presidenciales de Estados Unidos de 1876|1876]], [[Elecciones presidenciales de Estados Unidos de 1888|1888]] y el [[Elecciones presidenciales de Estados Unidos de 2000|2000]]. Los críticos argumentan que el Colegio Electoral es intrínsecamente antidemocrático y le da a algunos [[estados indecisos]] una influencia desproporcionada a la hora de la selección del Presidente y Vicepresidente. Los proponentes sostienen que el Colegio Electoral es una importante y característica distintiva del [[gobierno federal de los Estados Unidos|sistema federal]], y protege los derechos de los estados más pequeños. Numerosas [[Artículo cinco de la Constitución de los Estados Unidos|enmiendas constitucionales]] se han introducido en el Congreso para que se sustituya el Colegio Electoral por un sistema de voto popular directo, sin embargo, ninguna propuesta ha logrado llegar con éxito al Congreso.

⚫
Els candidats poden deixar d'obtenir el major nombre de vots en la votació popular a nivell nacional en una elecció presidencial i encara guanyar aquesta elecció. Això va ocórrer en [[1876]], [[1888]] i el [[2000]]. Els crítics argumenten que el Col·legi Electoral és intrínsecament antidemocràtic i li dóna alguns [[estats indecisos]] una influència desproporcionada a l'hora de la selecció del President i Vicepresident. Els proposadors sostenen que el Col·legi Electoral és una d'important i característica distintiva del [[govern federal dels Estats Units|sistema federal]], i protegeix els drets dels estats més petits. Nombroses [[esmenes constitucionals]] s'han introduït en el Congrés perquè se substitueixi el Col·legi Electoral per un sistema de vot popular directe, tanmateix, cap proposta no ha aconseguit arribar amb èxit al Congrés.
{{TOClimit|3}}
{{TOClimit|3}}


Línia 85: Línia 60:
| [[Alabama]]
| [[Alabama]]
| 9
| 9
| [[Montana|Muntanyesa]]
| [[Montana]]
| 3
| 3
|-
|-
Línia 105: Línia 80:
| [[Califòrnia]]
| [[Califòrnia]]
| 55
| 55
| [[Nova Jersey|Nou Jersey]]
| [[Nova Jersey]]
| 15
| 15
|-
|-
| [[Colorado|Vermell]]
| [[Colorado]]
| 9
| 9
| [[Nou Mèxic]]
| [[Nou Mèxic]]
Línia 120: Línia 95:
| [[Delaware]]
| [[Delaware]]
| 3
| 3
| [[Carolina del Nord|Carolina Del Norte]]
| [[Carolina del Nord]]
| 15
| 15
|-
|-
| [[Washington DC|Washington Sr]]. C.*
| [[Washington DC]]. (*)
| 3
| 3
| [[Dakota del Nord|Dakota Del Norte]]
| [[Dakota del Nord]]
| 3
| 3
|-
|-
Línia 138: Línia 113:
| 7
| 7
|-
|-
| [[Hawaii|Hawái]]
| [[Hawaii]]
| 4
| 4
| [[Oregon|Oregón]]
| [[Oregon]]
| 7
| 7
|-
|-
Línia 155: Línia 130:
| [[Indiana]]
| [[Indiana]]
| 11
| 11
| [[Carolina del Sud|Carolina Del Sur]]
| [[Carolina del Sud]]
| 8
| 8
|-
|-
| [[Iowa]]
| [[Iowa]]
| 7
| 7
| [[Dakota del Sud|Dakota Del Sur]]
| [[Dakota del Sud]]
| 3
| 3
|-
|-
Línia 173: Línia 148:
| 34
| 34
|-
|-
| [[Louisiana|Luisiana]]
| [[Louisiana]]
| 9
| 9
| [[Utah]]
| [[Utah]]
Línia 193: Línia 168:
| 11
| 11
|-
|-
| [[Michigan|Míchigan]]
| [[Michigan]]
| 17
| 17
| [[Virgínia de l'Oest|Virgínia Occidental]]
| [[Virgínia de l'Oest]]
| 5
| 5
|-
|-
Línia 203: Línia 178:
| 10
| 10
|-
|-
| [[Mississipí|Mississippi]]
| [[Mississipí]]
| 6
| 6
| [[Wyoming]]
| [[Wyoming]]
| 3
| 3
|-
|-
| [[Missouri|Misuri]]
| [[Missouri]]
| 11
| 11
| Total d'electors
| Total d'electors

Revisió del 19:35, 14 feb 2011

Aquest article o secció s'està traduint a partir de: «Colegio Electoral de los Estados Unidos» (castellà), amb llicència CC-BY-SA
Hi pot haver llacunes de contingut, errors sintàctics o escrits sense traduir.
Podeu ajudar a traduir-lo. Si roman sense traducció completa durant molt de temps podria passar al registre de pàgines per esborrar.
Col·legis electorals per estat i sistema de recompte de vots.
Vots electorals per estat/districte federal per a les 2004 i 2008.
Mapa del Col·legi Electoral que mostra els resultats de les Eleccions Presidencials Dels Estats Units De 2008. El Senador Barack Obama (D-IL) va guanyar el vot popular en 28 estats i el Districte de Columbia (marcades en blau) per obtenir 365 vots electorals. El Senador John McCain (R-AZ) va guanyar el vot popular en 22 estats (marcades en vermell) per obtenir 173 vots electorals. Nebraska va dividir el seu vot electoral quan el senador Obama va guanyar el vot electoral del 2dc de Nebraska; els altres quatre vots electorals van ser guanyats per McCain.

El Col·legi Electoral és el cos de compromissaris electes encarregat d'elegir el President i el Vicepresident dels Estats Units. Des de 1964 el col·legi electoral ha tingut 538 electors.[1]El 2008 aquesta selecció es va fer el 15 de desembre. El col·legi electoral és un exemple d'elecció indirecta.

En lloc de votar directament al President i el Vicepresident, els ciutadans dels Estats Units emeten els seus vots per als electors. Els electors són tècnicament lliures de votar a favor de qualsevol persona elegible per ser President, però a la pràctica es comprometen a votar per candidats específics[2] els votants emeten els seus vots a favor dels candidats presidencials i vicepresidencials en votar pels electors corresponents.[3]

La majoria dels estats permeten als votants elegir entre les llistes d'electors de l'estat que es van comprometre a votar a favor del candidat presidencial i vicepresidencial de diversos partits; el candidat que rep la majoria dels vots de l'estat 'guanya' tots els vots emesos pels electors d'aquest estat. Les campanyes presidencials nord-americanes es concentren a guanyar el vot popular en una combinació dels Estats amb major nombre d'electors, en lloc de fer campanya per guanyar el major nombre de vots a nivell nacional.

Cada estat té un nombre d'electors igual al nombre dels seus senadors i representants en el Congrés dels Estats Units. A més, en virtut de la vint-i-tresena esemana, el Districte de Columbia rep electors com si es tractés d'un estat, però mai més que el nombre de vots de l'estat "menys poblat".[4] Els territoris nord-americans no estan representats en el Col·legi Electoral.

Cada elector té dret a un vot per a President i un vot per a Vicepresident. Per ser elegit, un candidat ha de tenir una majoria (des de 1964, almenys 270) dels vots electorals emesos per a aquest càrrec. En cas que cap candidat a la Presidència no guanyi una majoria dels vots electorals, l'elecció és feta per la Cambra De Representants.[5] En cas que cap candidat per a Vicepresident no posseeixi una majoria dels vots electorals, l'elecció la fa el Senat.[6]

La Constitució permet a cada legislatura estatal designar un mètode d'elecció dels electors. Quaranta i vuit estats i el Districte de Columbia han adoptat un sistema segons el qual el guanyador s'emporta tots els vots, en el qual els votants elegeixen entre les llistes dels electors de l'estat perquè votin pel candidat a la presidència i a la vicepresidència. El candidat que guanya la majoria dels vots en l'estat guanya el suport de tots els electors de l'estat. Els altres dos estats, Maine i Nebraska, utilitzen un sistema escalonat on un únic elector és elegit dins de cada districte del Congrés i dos electors són elegits per vot popular a nivell estatal. Les eleccions presidencials dels Estats Units són efectivament una amalgamació de 51 eleccions separades i simultànies (50 estats més el Districte de Columbia), en lloc d'una sola elecció nacional.

Els candidats poden no obtenir el major nombre de vots en la votació popular a nivell nacional en una elecció presidencial i, tot i amb això, guanyar aquesta elecció. Això va ocórrer en 1876, 1888 i el 2000. Els crítics argumenten que el Col·legi Electoral és intrínsecament antidemocràtic i dóna a alguns estats indecisos una influència desproporcionada a l'hora de la selecció del President i Vicepresident. Els seus partidaris argumenten que el Col·legi Electoral és un fet distintiu característic i important del sistema federal, i protegeix els drets dels estats més petits. S'han introduït nombroses esmenes constitucionals en el Congrés perquè se substitueixi el Col·legi Electoral per un sistema de vot popular directe. Tanmateix, cap proposta no ha aconseguit arribar amb èxit al Congrés.

Dia d'elecció

La ley federal establece el martes siguiente del primer lunes de noviembre como el día para la celebración de las elecciones federales.[7]

La llei federal estableix el dimarts següent del primer dilluns de novembre com el dia per a la celebració de les eleccions federals.[8]


La forma de elección de los electores se determinará en cada estado por su legislatura.[9] Actualmente, todos los Estados eligen los electores por la elección popular en la fecha especificada por la ley federal. Si bien muchas personas pueden creer que están votando a favor de su candidato presidencial, están en realidad votando para los electores del candidato.

La forma d'elecció dels electors es determinarà en cada estat per la seva legislatura.[10] Actualment, tots els Estats elegeixen els electors per l'elecció popular en la data especificada per la llei federal. Si bé moltes persones poden creure que estan votant a favor del seu candidat presidencial, estan votant en realitat per als electors del candidat.


Cuarenta y ocho estados y Washington, DC, el emplean, el sistema del ganador se lo lleva todo, cada uno otorgando todos sus electores al candidato presidencial como un sólo bloque. Dos estados, Maine y Nebraska, seleccionan un elector dentro de cada distrito congresional por votación popular, y, además, seleccionan los dos restantes electores por el voto popular. Este método se ha utilizado en el estado de Maine desde 1972, y, en Nebraska desde 1992.

Quaranta i vuit estats i Washington, Dc, l'empren, el sistema del guanyador se'l porta tot, cada un atorgant tots els seus electors al candidat presidencial com un només bloc. Dos estats, Maine i Nebraska, seleccionen un elector dins de cada districte congressional per votació popular, i, a més, seleccionen els dos restants electors pel vot popular. Aquest mètode s'ha utilitzat en l'estat de Maine des de 1972, i, a Nebraska des de 1992.


Distribució del vot electoral

El siguiente cuadro muestra el número de votos electorales a los que cada uno de los estados y el Distrito de Columbia tuvo derecho durante las elecciones presidenciales de 2004 y 2008:[11][12]

El següent quadre mostra el nombre de vots electorals a què cada un dels estats i el Districte de Columbia va tenir dret durant les eleccions presidencials de 2004 i 2008:[13][14]

Estat Vots electorals Estat Vots electorals
Alabama 9 Montana 3
Alaska 3 Nebraska 5**
Arizona 10 Nevada 5
Arkansas 6 Nou Hampshire 4
Califòrnia 55 Nova Jersey 15
Colorado 9 Nou Mèxic 5
Connecticut 7 Nova York 31
Delaware 3 Carolina del Nord 15
Washington DC. (*) 3 Dakota del Nord 3
Florida 27 Ohio 20
Geòrgia 15 Oklahoma 7
Hawaii 4 Oregon 7
Idaho 4 Pennsilvània 21
Illinois 21 Rhode Island 4
Indiana 11 Carolina del Sud 8
Iowa 7 Dakota del Sud 3
Kansas 6 Tennessee 11
Kentucky 8 Texas 34
Louisiana 9 Utah 5
Maine 4** Vermont 3
Maryland 10 Virgínia 13
Massachusetts 12 Washington 11
Michigan 17 Virgínia de l'Oest 5
Minnesota 10 Wisconsin 10
Mississipí 6 Wyoming 3
Missouri 11 Total d'electors 538

"Washington D. C., aunque no es un estado, se le concede tres votos electorales por la Vigesimotercera Enmienda a la Constitución de los Estados Unidos de América.

"Washington d.C., encara que no és un estat, se li concedeix tres vots electorals per la Vint-i-tresena Esmena A La Constitució Dels Estats Units D'amèrica. ' '

**Los electores de Maine y Nebraska distribuidos a través del método de distritos congresionales.
**Los electors de Maine i Nebraska distribuïts a través del mètode de districtes congressionals.

Vegeu també

Referències

  1. ↑ El nombre d'electors és igual al nombre total de membres del Congrés dels Estats Units (compost de 435 representants i 100 senadors), a més de tres electors del Districte de Colúmbia.
  2. ↑ Els electors no estan obligats per llei federal a donar suport a un candidat, tanmateix, en la immensa majoria dels casos ho fan votant pel candidat a qui es va prometre. A més, molts estats tenen lleis destinades a garantir que els electors votin pels candidats als quals es van comprometre a votar. Vegeu The Green Papers
  3. ↑ Aquest procés s'ha normalitzat fins al punt que els noms dels electors apareixen en la papereta electoral només en un grapat d'estats. Vegeu The Green Papers
  4. ↑ Actualment Wyoming, que té tres electors.
  5. ↑ L'Assemblea ha d'elegir entre els tres candidats presidencials amb més vots electorals. Quan la Cambra elegeix el President, la delegació de cada Estat dóna un sol vot (la qual cosa significa que l'únic representant de Wyoming tindria, a tot estirar, un pes com el conjunt de Califòrnia, o sigui 53 representants). Un candidat ha de guanyar els vots de la majoria de les delegacions estatals, a fi de ser nomenat President (vegeu Dotzena Esmena.
  6. ↑ El Senat ha d'elegir entre els dos candidats amb més vots electorals. Els vots es prenen en la forma acostumada. El nou Vicepresident serveix com a President en cas que la Cambra no hagi elegit un President per al Dia d'inauguració (vegeu la Secció 3 de la Vintena Esmena).
  7. ↑ A uniform national date for presidential elections was not set until 1845, although Congress always had constitutional authority to do so. — Kimberling, William C. (1992) The Electoral College, p. 7
  8. ↑ A uniform national dóna't for presidential elections was not set until 1845, although Congress always had constitutional authority to do sota. - Kimberling, William C. (1992) The Electoral College, pàg. 7
  9. ↑ United States Constitution, Article II, Section 1.: "Each State shall appoint, in such Manner as the Legislature thereof may direct, a Number of Electors, equal to the whole Number of Senators and Representatives to which the State may be entitled in the Congress; but no Senator or Representative, or Person holding an Office of Trust or Profit under the United States, shall be appointed an Elector."
  10. ↑ United States Constitution, Article Ii, Section 1.: "Each State shall appoint, in such Manner as the Legislature thereof maig direct, a Number of Electors, equal to the whole Number of Senators and Representatives to which the State maig be entitled in the Congress; but no Senator or Representative, or Person holding an Office of Trust or Profit under the United States, shall be appointed an Elector. "
  11. ↑ U.S. National Archives and Records Administration
  12. ↑ Antes de las elecciones de 2012, cada estado electoral de la votación total podrá ser cambiado sobre la base de los resultados del Censo 2010 y posteriormente la re-distribución del Congreso.
  13. ↑ College U.S. National Archives and Records Administration
  14. ↑ Abans de les eleccions de 2012, cada estat electoral de la votació total podrà ser canviat sobre la base dels resultats del Cens 2010 i posteriorment la Redistribució del congrés.

Enllaços externs

  • El Colegio Electoral Publicación en español del Departamento de Estado de Estados Unidos sobre el colegio electoral.
  • "Math Against Tyranny"
  • H.J.RES.4 (propuesta de enmienda constitucional para sustituir el Colegio Electoral con la elección popular directa de Presidente y Vicepresidente)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Col·legi_Electoral_dels_Estats_Units&oldid=6943955»