Vés al contingut

Catalangate

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 02:01, 20 abr 2022 amb l'última edició de AlbertRA (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Aquest article o secció tracta d'un fet d'actualitat.
La informació que conté pot estar obsoleta. Si us plau, no hi introduïu especulacions i recordeu-vos de posar referències a fonts publicades per donar més detalls.
Plantilla:Infotaula esdevenimentCatalangate
Tipusescàndol polític
espionatge Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
CausaPegasus
Candiru Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcatalangate.cat Modifica el valor a Wikidata
Hashtag#CatalanGate Modifica el valor a Wikidata

CatalanGate és un suposat cas d'espionatge perpetrat amb el programa espia Pegasus contra el moviment independentista català i diversos presidents de la Generalitat de Catalunya, a més d'activistes, informàtics i els seus familiars.

Història

El cas fou investigat i publicat per Citizen Lab, un laboratori interdisciplinari amb seu a la Munk School of Global Affairs de la Universitat de Toronto que estudia els controls d'informació que afecten l'obertura i la seguretat d'internet i que amenacen els drets humans. La col·laboració entre les possibles víctimes i Citizen Lab ajudà a identificar almenys 65 persones atacades o infectades amb el programari espia, 63 de les quals amb Pegasus i 4 amb Candiru, amb almenys dues víctimes o infeccions amb ambdós programaris.[1] D'entre les vulnerabilitats explotades estaria la d'HOMAGE, una vulnerabilitat de clic zero d'iOS no revelada anteriorment utilitzada per NSO Group que era efectiva contra algunes versions anteriors a la 13.2.

En un principi Citizen Lab no atribuí de manera concloent les operacions a una entitat concreta, però tindria evidències circumstancials sòlides que els suggeriren un nexe amb les autoritats espanyoles. Els resultats de Citizen Lab foren validats amb el Tech Lab d'Amnistia Internacional, el qual va validar de manera independent la metodologia forense. El cas aparegué a la informació pública arran de la denúncia l'any 2020 del President del Parlament de Catalunya Roger Torrent el qual rebé la confirmació que la seva aplicació de WhatsApp havia estat infectada. Seguidament, es confirmaren altres infeccions de telèfons mòbils com el d'Ernest Maragall, el d'Anna Gabriel, l'activista Jordi Domingo i Sergi Miquel Gutiérrez, membre de l'equip de Carles Puigdemont. Els eurodiputats Diana Riba i Antoni Comín també en foren víctimes.[1]

El 18 d'abril de 2022, s'inicià la campanya amb el nom CatalanGate la qual consistí en una sèrie d'articles a The New Yorker i Citizen Lab, on es detallà el suposat cas d'espionatge i les acusacions contra el govern espanyol com a presumpte instigador.[2] La campanya CatalanGate fou liderada per Òmnium Cultural.[3] El dimarts següent, 19 d'abril, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras comparegueren a l'Eurocambra per a denunciar l'espionatge a una seixantena de dirigents independentistes, intervenció a la qual s'hi sumaren la Candidatura d'Unitat Popular, l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural. També hi participà John-Scott Railton, de Citizen Lab, que detallà una «evidència circumstancial» que agències vinculades a l'estructura de l'Estat espanyol haurien utilitzat Pegasus i Candiruper infiltrar-se als telèfons mòbils de les víctimes amb finalitats polítiques.[4] El mes de març anterior, l'Eurocambra aprovà la creació d'una comissió d'investigació anomenada Committee to investigate the use of Pegasus surveillance spyware sobre el suposat ús del programari espia de vigilància Pegasus contra periodistes, polítics, agents de seguretat, diplomàtics, advocats, empresaris, actors de la societat civil i altres ciutadans a, entre d'altres països, Hongria i Polònia, i si aquest ús havia infringit la legislació de la Unió Europea i els drets fonamentals.[5][6]

Llistat de víctimes

La llista de víctimes del cas d'espionatge CatalanGate inclouria les següents persones:[7]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «CatalanGate: Extensive Mercenary Spyware Operation against Catalans Using Pegasus and Candiru». The Citizen Lab, 18-04-2022 [Consulta: 19 abril 2022].
  2. ↑ Farrow, Ronan «How Democracies Spy on Their Citizens». The New Yorker, 18-04-2022 [Consulta: 19 abril 2022].
  3. ↑ «Catalan Gate». [Consulta: 19 abril 2022].
  4. ↑ «Els investigadors de l'espionatge a l'independentisme estableixen un «nexe sòlid» amb l'Estat». NacióDigital, 19-04-2022 [Consulta: 19 abril 2022].
  5. ↑ «European Parliament Multimedia Platform». Multimedia Centre - European Parliament, 19-04-2022 [Consulta: 19 abril 2022].
  6. ↑ «Es constitueix la comissió del Parlament Europeu que investiga Pegasus en ple «Catalangate»». NacióDigital, 19-04-2022 [Consulta: 19 abril 2022].
  7. ↑ «La llista de tots els polítics espiats amb el CatalanGate de Pegasus». Vilaweb, 18-04-2022 [Consulta: 19 abril 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Catalangate&oldid=30058339»