Eugene Paul Wigner

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Eugene Wigner)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEugene Paul Wigner
Wigner.jpg
modifica
Biografia
Naixement17 novembre 1902 modifica
Budapest (Hongria) modifica
Mort1r gener 1995 modifica (92 anys)
Princeton (Nova Jersey) modifica
Causa de mortCauses naturals modifica (Pneumònia modifica)
Lloc d'enterramentNova Jersey modifica
Dades personals
Grup ètnicJueus i magiar modifica
ReligióApostasia al catolicisme modifica
FormacióFasori Gimnázium
Universitat Tècnica de Berlín modifica
Activitat
Director de tesiMichael Polanyi modifica
Camp de treballFísica modifica
OcupacióMatemàtic, físic, professor d'universitat, físic teòric i físic nuclear modifica
OcupadorUniversitat de Leiden (1956–1957)
Universitat de Leiden
Universitat de Göttingen
Universitat de Wisconsin-Madison
Universitat Tècnica de Berlín
Universitat de Princeton modifica
ProfessorsLászlo Rátz modifica
Participà en
1939Projecte Manhattan modifica
Obra
Estudiant doctoralJohn Bardeen, Victor Weisskopf i Marcos Moshinsky modifica
Localització dels arxius
Família
GermansMargit Dirac (en) Tradueix modifica
ParentsPaul Dirac (espòs de la germana)
Gabriel Andrew Dirac (fill de la germana) modifica
Signatura
Eugene wigner sig.jpg modifica

Find a Grave: 7959563 Modifica els identificadors a Wikidata

Eugene Paul Wigner (en hongarès: Wigner Jenő Pál) (Budapest, Imperi austrohongarès, 1902 - Princeton, EUA, 1995) fou un físic i matemàtic nord-americà, d'origen hongarès, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1963 pels seus estudis sobre el nucli atòmic i les partícules elementals.

Biografia[modifica]

Va néixer el 17 de novembre de 1902 a la ciutat de Budapest, en aquells moments situada en l'Imperi austrohongarès i avui dia capital d'Hongria, en una família de classe mitjana d'arrels jueves. Als onze anys, fou enviat a un sanatori de les muntanyes d'Àustria per sanar-lo de tuberculosi, i fou en aquell moment quan s'inicià el seu interès per les matemàtiques. Després d'estudiar al Fasori Evangélikus Gimnázium de Budapest dirigit pel mestre i matemàtic Lászlo Rátz qui el va entusiasmar per les matemàtiques,[1] la seva família es convertí al luteranisme, la qual cosa li permeté iniciar l'any 1921 els estudis en enginyeria química al Technische Hochschule de Berlín. Participà en diversos col·loquis organitzats per la Societat Física Alemanya, que tingueren com a conferenciants il·lustres noms com Max Planck, Max von Laue, Rudolf Ladenburg, Werner Heisenberg, Walther Nernst, Wolfgang Pauli i Albert Einstein, i en la qual conegué el seu company d'investigacions Leó Szilárd.

Morí l'1 de gener de 1995 a la ciutat nord-americana de Princeton, a l'estat de Nova Jersey, dedicant els últims anys de la seva vida a la filosofia hinduista.

Recerca científica[modifica]

Werner Heisenberg + Eugene Wigner (1928)

Interessat en el camp de la mecànica quàntica, aconseguí ser ajudant de David Hilbert a la Universitat de Göttingen. En la seva estada a Göttingen, aconseguí desenvolupar la seva teoria sobre la simetria, i el 1927 formulà la matriu Wigner D.

A principis de la dècada del 1930, es traslladà als Estats Units fugint del règim nazi, entrà a treballar a la Universitat de Princeton i es convertí en el cunyat del físic anglès Paul Dirac. En aquells moments, inicià els seus treballs al voltant del nucli atòmic, i desenvolupà una teoria general sobre les reaccions nuclears, anomenada teorema de Wigner-Eckart.

El 8 de maig de 1937 aconseguí la nacionalitat nord-americana, i el 1939 fou convidat a participar en el projecte Manhattan, si bé ell sempre hi participà mogut per un sentiment pacifista i per l'ús civil dels resultats obtinguts. Posteriorment, participà en el projecte defensiu i de seguretat exterior del govern dels Estats Units i esdevingué l'any 1946 director d'investigació i desenvolupament de l'Oak Ridge National Laboratory, situat a l'estat nord-americà de Tennessee.

El 1963, fou guardonat amb el Premi Nobel de Física, tot i que per treballs diferents juntament amb Maria Göppert-Mayer i Johannes Hans Jensen per les seves contribucions en la teoria del nucli atòmic i de les partícules elementals, especialment a través del descobriment dels principis fonamentals de la simetria.

Després d'això, es va tornar més filosòfic i va publicar La desraonada eficàcia de la Matemàtica en les Ciències Naturals, la seua obra més coneguda fora de les matemàtiques i la física tècniques.

Referències[modifica]

  1. Bödy, 2017, p. 121.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eugene Paul Wigner