Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior

Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
Tipus	esdeveniment recurrent ; programa de televisió
Vigència	2003 –
Llengua de l'obra o del nom	anglès
Lloc web	ru.junioreurovision.tv

El Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior —Junior Eurovision Song Contest (anglès)— és un concurs organitzat per la Unió Europea de Radiodifusió, a imatge i semblança del Festival de la Cançó d'Eurovisió, però per a nens i nenes d'entre 9 i 14 anys.

Seus[modifica]

Any	País	Ciutat	Lloc	Presentador	Participants
2003	Dinamarca	Copenhaguen	Forum Arena	Camilla Ottesen i Remee	16
2004	Noruega	Lillehammer	Haakons Hall	Stian Barsnes Simonsen i Nadia Hasnaoui	18
2005	Bèlgica	Hasselt	Ethias Arena	Marcel Vanthilt i Maureen Louys	16
2006	Romania	Bucarest	Sala Polivalenta	Andreea Marin i Ioana Ivan	15
2007	Països Baixos	Rotterdam	Ahoy	Sipke Jan Bousema i Kim-Lian van der Meij	17
2008	Xipre	Limassol	Palais des Sports	Axel Michael i Sophia Paraskeva	15
2009	Ucraïna	Kíev	Palau dels Esports de Kíev	Ani Lorak, Timur Miroshnichenko i Dmytro Borodin	13
2010	Bielorússia	Minsk	Minsk Arena	Leila Ismailova i Dennis Kourian	14
2011	Armènia	Erevan	Complex Karen Demirchyan	Gohan Gasparyan i Garik Martirosyan	13
2012	Països Baixos^[1]	Amsterdam	Heineken Music Hall	Ewout Genemans i Kim-Lian van der Meij^[2]^[3]	12
2013	Ucraïna	Kíev	Palau dels Esports	Timur Miroshnychenko i Zlata Ognevich	12
2014	Malta	Malta	Malta Shipbuilding de Marsa	Moira Delia	16
2015	Bulgària	Sofia	Arena Armeec	Poli Genova	17
2016	Malta	La Valletta	Mediterranean Conference Centre	Ben Camille i Valerie Vella	17
2017	Geòrgia	Tbilissi	Palau Olímpic de Tbilissi	Helen Kalandadze i Lizi Japaridze	16
2018	Bielorússia	Minsk	Minsk Arena	Eugene Perlin, Zinaida Kupriyanovich i Helena Meraai	20
2019	Polònia	Gliwice	Gliwice Arena	Ida Nowakowska, Aleksander Sikora i Roksana Węgiel	19
2020	Polònia	Varsòvia

Participació[modifica]

Fins a 2020, quan es va realitzar la divuitena edició, 40 països han participat almenys una vegada. A diferència de la versió adulta, el nombre de països participants canvia dràsticament en cada edició. L'edició amb el major nombre de participants va ser la de 2018, quan 20 països es van inscriure per participar a Minsk, Bielorússia. Per contra, el nombre més baix registrat va ser el de 12 participants a Amsterdam 2012 i a Kíev 2013. Els únics dos països que han participat en totes les edicions del concurs són els Països Baixos i Bielorússia.

Participacions des de 2003:

Hi van participar almenys una vegada.

Mai no hi van participar, però són elegibles a fer-ho.

Anaven a participar-hi, però es van retirar abans de la final.

Any	Països segons el seu debut
2003	Bèlgica, Bielorússia, Xipre, Croàcia, Dinamarca, Espanya, Grècia, Letònia, Macedònia del Nord, Malta, Noruega, Països Baixos, Polònia, Regne Unit, Romania, Suècia
2004	França, Suïssa
2005	Rússia, Sèrbia i Montenegro
2006	Portugal, Sèrbia, Ucraïna
2007	Armènia, Bulgària, Geòrgia, Lituània
2010	Moldàvia
2012	Albània, Azerbaidjan, Israel
2013	San Marino
2014	Eslovènia, Itàlia, Montenegro
2015	Austràlia, Irlanda
2018	Gal·les, Kazakhstan
2020	Alemanya

Any	Països segons es retiren
2005	Xipre, França, Polònia, Suïssa
2006	Dinamarca, Letònia, Noruega, Regne Unit, Sèrbia i Montenegro
2007	Croàcia, Espanya
2008	Portugal, Suècia
2009	Bulgària, Grècia, Lituània
2010	Xipre, Romania
2011	Malta, Sèrbia
2012	Bulgària, Letònia, Lituània, Macedònia del Nord
2013	Albània, Bèlgica, Israel
2014	Azerbaidjan, Macedònia del Nord, Moldàvia
2015	Xipre, Croàcia, Suècia
2016	Eslovènia, Montenegro, San Marino
2017	Bulgària, Israel
2018	Xipre
2019	Azerbaidjan, Israel
2020	Austràlia, Gal·les, Irlanda, Macedònia del Nord

Any	Països segons retornen
2006	Xipre
2009	Suècia
2010	Letònia, Lituània
2011	Bulgària
2013	Macedònia del Nord, Malta
2014	Bulgària, Xipre, Croàcia, Sèrbia
2015	Albània, Macedònia del Nord
2016	Xipre, Israel, Polònia
2017	Portugal
2018	Azerbaidjan, França, Israel
2019	Espanya

Top 5[modifica]

Edició	Guanyador	Segona posició	Tercera posició	Quarta posició	Cinquena posició
2003	Croàcia	Espanya	Regne Unit	Bielorússia	Dinamarca
2004	Espanya	Regne Unit	Croàcia	Romania	Dinamarca
2005	Bielorússia	Espanya	Noruega	Dinamarca	Romania
2006	Rússia	Bielorússia	Suècia	Espanya	Sèrbia
2007	Bielorússia	Armènia	Sèrbia	Geòrgia	Macedònia del Nord
2008	Geòrgia	Ucraïna	Lituània	Malta	Macedònia del Nord
2009	Països Baixos	Armènia	Rússia	Bèlgica	Ucraïna
2010	Armènia	Rússia	Sèrbia	Geòrgia	Bielorússia
2011	Geòrgia	Països Baixos	Bielorússia	Rússia	Armènia
2012	Ucraïna	Geòrgia	Armènia	Rússia	Bèlgica
2013	Malta	Ucraïna	Bielorússia	Rússia	Geòrgia
2014	Itàlia	Bulgària	Armènia	Malta	Rússia
2015	Malta	Armènia	Eslovènia	Bielorússia	Albània
2016	Geòrgia	Armènia	Itàlia	Rússia	Austràlia
2017	Rússia	Geòrgia	Austràlia	Països Baixos	Bielorússia
2018	Polònia	França	Austràlia	Ucraïna	Malta
2019	Polònia	Kazakhstan	Espanya	Països Baixos	França

Països guanyadors[modifica]

Mapa de guanyadors

Victòries	País	Any/s
3	Geòrgia	2008, 2011, 2016
2	Polònia	2018, 2019
	Rússia	2006, 2017
	Malta	2013, 2015
	Bielorússia	2005, 2007
1	Itàlia	2014
	Ucraïna	2012
	Armènia	2010
	Països Baixos	2009
	Espanya	2004
	Croàcia	2003

Diferències amb el festival d'adults[modifica]

A diferència del que ocorre al Festival de la Cançó d'Eurovisió tradicional, la seu del festival no es determina pel país guanyador de l'any anterior, sinó que es tria de bestreta d'entre els països que s'ofereixen a organitzar-lo. No obstant això, des de 2013, es va establir que el país guanyador tindrà preferència per organitzar-lo si ho desitgés.

D'altra banda, els països participants han de cantar obligatòriament en una de les seves llengües oficials, mentre que en el festival tradicional existeix llibertat d'idioma des de 1999. No obstant això, hi poden introduir fragments en altres idiomes. A més a més, al festival d'Eurovisió Júnior, la cançó ha d'estar escrita per almenys un dels membres que actuïn representant el seu país i no pot haver estat publicada abans de la seva elecció per al festival.

Una altra diferència notable és que un mateix artista no pot repetir la seva participació més d'una vegada en aquest festival, però malgrat això, la Unió Europea de Radiodifusió va concedir un permís especial perquè Ekaterina Ryabova (segon lloc per Rússia en 2009) tornés a representar el seu país en l'edició (2011), fet que va suposar la primera vegada que això es produeix en la història del concurs. Segons Sietse Bakker, supervisor de l'esdeveniment, aquesta regla podria deixar d'aplicar-se. En 2010, Ekaterina va ser prèviament desqualificada quan es va presentar a la preselecció russa per al certamen a causa de l'existència d'aquesta norma.^[4]

Articles relacionats[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior

↑ «Netherlands to host Junior 2012» (en anglès). JuniorEurovision.tv, 12-10-2011.
↑ «Junior Eurovision: Ewout Genemans and Kim-Lian to host 2012 edition» (en anglès). ESCDaily. [Consulta: 26 gener 2012].
↑ «Ewout Genemans in heel Europa op televisie» (en neerlandés). Metronieuws.nl. [Consulta: 4 desembre 2011].
↑ ^{[enllaç sense format]} http://esckaz.com/jesc/2011/rus.htm#ebu

[1] «Netherlands to host Junior 2012» (en anglès). JuniorEurovision.tv, 12-10-2011.

[presentadores-2] «Junior Eurovision: Ewout Genemans and Kim-Lian to host 2012 edition» (en anglès). ESCDaily. [Consulta: 26 gener 2012].

[3] «Ewout Genemans in heel Europa op televisie» (en neerlandés). Metronieuws.nl. [Consulta: 4 desembre 2011].

[4] {[enllaç sense format]} http://esckaz.com/jesc/2011/rus.htm#ebu

[1]

[2]

[3]

[4]