Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Vegi l'edició actual: Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior 2023
Vegi l'edició anterior: Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior 2022

Plantilla:Infotaula esdevenimentFestival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
Tipusconcurs anual de música
programa de televisió Modifica el valor a Wikidata
Vigència21 novembre 2003 Modifica el valor a Wikidata - 
Interval de temps2003 - 2022 Modifica el valor a Wikidata
Durada135 min, 150 min, 120 min i 150 min Modifica el valor a Wikidata
EstatDinamarca Modifica el valor a Wikidata
Llengua del terme, de l'obra o del nomanglès Modifica el valor a Wikidata
Gèneresinging talent show (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
Junior Eurovision Song Contest edition (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc webjunioreurovision.tv Modifica el valor a Wikidata
Facebook: junioreurovision Twitter (X): EurovisionJr Instagram: junioreurovisionofficial Youtube: UC-lkYjunAyfultKGuRJz6HQ Modifica el valor a Wikidata

El Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior —Junior Eurovision Song Contest (anglès)— és un concurs organitzat per la Unió Europea de Radiodifusió, a imatge i semblança del Festival de la Cançó d'Eurovisió, però per a nens i nenes d'entre 9 i 14 anys.

Seus[modifica]

Any País Ciutat Lloc Presentador Participants
2003 Dinamarca Dinamarca Copenhaguen Forum Arena Camilla Ottesen i Remee 16
2004 Noruega Noruega Lillehammer Haakons Hall Stian Barsnes Simonsen i Nadia Hasnaoui 18
2005 Bèlgica Bèlgica Hasselt Ethias Arena Marcel Vanthilt i Maureen Louys 16
2006 Romania Romania Bucarest Sala Polivalenta Andreea Marin i Ioana Ivan 15
2007 Països Baixos Països Baixos Rotterdam Ahoy Sipke Jan Bousema i Kim-Lian van der Meij 17
2008 Cyprus Xipre Limassol Palais des Sports Axel Michael i Sophia Paraskeva 15
2009 Ucraïna Kíev Palau dels Esports de Kíev Ani Lorak, Timur Miroshnichenko i Dmytro Borodin 13
2010 Belarús Belarús Minsk Minsk Arena Leila Ismailova i Dennis Kourian 14
2011 Armènia Armènia Erevan Complex Karen Demirchyan Gohan Gasparyan i Garik Martirosyan 13
2012 Països Baixos Països Baixos[1] Amsterdam Heineken Music Hall Ewout Genemans i Kim-Lian van der Meij[2][3] 12
2013 Ucraïna Kíev Palau dels Esports Timur Miroshnychenko i Zlata Ognevich 12
2014 Malta Malta Malta Malta Shipbuilding de Marsa Moira Delia 16
2015 Bulgària Bulgària Sofia Arena Armeec Poli Genova 17
2016 Malta Malta La Valletta Mediterranean Conference Centre Ben Camille i Valerie Vella 17
2017 Geòrgia Geòrgia Tbilissi Palau Olímpic de Tbilissi Helen Kalandadze i Lizi Japaridze 16
2018 Belarús Belarús Minsk Minsk Arena Eugene Perlin, Zinaida Kupriyanovich i Helena Meraai 20
2019 Polònia Polònia Gliwice Gliwice Arena Ida Nowakowska, Aleksander Sikora i Roksana Węgiel 19
2020 Polònia Polònia Varsòvia Estudis de Telewizja Polska Ida Nowakowska, Małgorzata Tomaszewska i Rafał Brzozowski 12
2021 França França París La Seine Musicale Carla Lazzari, Élodie Gossuin i Olivier Minne 19
2022 Armènia Armènia Erevan Complex Karèn Demirtxian Ivetà Mukutxian, Garik Papoyan, Karina Ignatyan i Robin, el robot 16
2023 França França Niça Palais Nikaïa TBA 16
2024 Espanya Espanya

Participació[modifica]

Fins a 2020, quan es va realitzar la divuitena edició, 40 països han participat almenys una vegada. A diferència de la versió adulta, el nombre de països participants canvia dràsticament en cada edició. L'edició amb el major nombre de participants va ser la de 2018, quan 20 països es van inscriure per participar a Minsk, Belarús. Per contra, el nombre més baix registrat va ser el de 12 participants a Amsterdam 2012 i a Kíev 2013. L'únic país que ha participat en totes les edicions del concurs és Països Baixos.

BelarúsBèlgicaCroàciaXipreDinamarcaGrèciaLetòniaMacedònia donin Nord al Festival de la Cançó d'Eurovisió JúniorAlbàniaMaltaPaïsos BaixosNoruegaPolòniaRomaniaAustràliaEspanyaSuèciaGal·lesRegne UnitFrançaSuïssaRússiaPortugalSèrbiaUcraïnaArmèniaBulgàriaGeòrgiaLituàniaMoldàviaAlbàniaIsraelAzerbaidjanSan MarinoItàliaMontenegroEslovèniaIrlandaKazakhstanAlemanyaEslovàquiaBòsnia i HercegovinaMònaco
Participacions des de 2003:
  Hi van participar almenys una vegada.
  Mai no hi van participar, però són elegibles a fer-ho.
  Anaven a participar-hi, però es van retirar abans de la final.
Any Països segons el seu debut
2003 Bèlgica Bèlgica, Belarús Belarús, Xipre Xipre, Croàcia Croàcia,
Dinamarca Dinamarca, Espanya Espanya, Grècia Grècia, Letònia Letònia,
Macedònia del Nord Macedònia del Nord, Malta Malta, Noruega Noruega,
Països Baixos Països Baixos, Polònia Polònia, Regne Unit Regne Unit, Romania Romania, Suècia Suècia
2004 França França, Suïssa Suïssa
2005 Rússia Rússia, Sèrbia i Montenegro Sèrbia i Montenegro
2006 Portugal Portugal, Sèrbia Sèrbia, Ucraïna Ucraïna
2007 Armènia Armènia, Bulgària Bulgària, Geòrgia Geòrgia, Lituània Lituània
2010 Moldàvia Moldàvia
2012 Albània Albània, Azerbaidjan Azerbaidjan, Israel Israel
2013 San Marino San Marino
2014 Eslovènia Eslovènia, Itàlia Itàlia, Montenegro Montenegro
2015 Austràlia Austràlia, Irlanda Irlanda
2018 Gal·les Gal·les, Kazakhstan Kazakhstan
2020 Alemanya Alemanya
2023 Estònia Estònia
Any Països segons es retiren
2005 Xipre Xipre, França França, Polònia Polònia, Suïssa Suïssa
2006 Dinamarca Dinamarca, Letònia Letònia, Noruega Noruega, Regne Unit Regne Unit,
Sèrbia i Montenegro Sèrbia i Montenegro
2007 Croàcia Croàcia, Espanya Espanya
2008 Portugal Portugal, Suècia Suècia
2009 Bulgària Bulgària, Grècia Grècia, Lituània Lituània
2010 Xipre Xipre, Romania Romania
2011 Malta Malta, Sèrbia Sèrbia
2012 Bulgària Bulgària, Letònia Letònia, Lituània Lituània, Macedònia del Nord Macedònia del Nord
2013 Albània Albània, Bèlgica Bèlgica, Israel Israel
2014 Azerbaidjan Azerbaidjan, Macedònia del Nord Macedònia del Nord, Moldàvia Moldàvia
2015 Xipre Xipre, Croàcia Croàcia, Suècia Suècia
2016 Eslovènia Eslovènia, Montenegro Montenegro, San Marino San Marino
2017 Bulgària Bulgària, Israel Israel
2018 Xipre Xipre
2019 Azerbaidjan Azerbaidjan, Israel Israel
2020 Albània Albània, Armènia Armènia, Austràlia Austràlia, Gal·les Gal·les, Irlanda Irlanda, Itàlia Itàlia, Macedònia del Nord Macedònia del Nord, Portugal Portugal
2021 Belarús Belarús
2022 Alemanya Alemanya, Azerbaidjan Azerbaidjan, Bulgària Bulgària i Rússia Rússia
2023 Kazakhstan Kazakhstan i Sèrbia Sèrbia
Any Països segons retornen
2006 Xipre Xipre
2009 Suècia Suècia
2010 Letònia Letònia, Lituània Lituània
2011 Bulgària Bulgària
2013 Macedònia del Nord Macedònia del Nord, Malta Malta
2014 Bulgària Bulgària, Xipre Xipre, Croàcia Croàcia, Sèrbia Sèrbia
2015 Albània Albània, Macedònia del Nord Macedònia del Nord
2016 Xipre Xipre, Israel Israel, Polònia Polònia
2017 Portugal Portugal
2018 Azerbaidjan Azerbaidjan, França França, Israel Israel
2019 Espanya Espanya
2021 Albània Albània, Armènia Armènia, Azerbaidjan Azerbaidjan, Bulgària Bulgària, Irlanda Irlanda, Itàlia Itàlia, Macedònia del Nord Macedònia del Nord, Portugal Portugal
2022 Regne Unit Regne Unit
2023 Alemanya Alemanya

Guanyadors[modifica]

Per edició[modifica]

Edició Guanyador Segona posició Tercera posició Quarta posició Cinquena posició
2003 Croàcia Croàcia Espanya Espanya Regne Unit Regne Unit Belarús Belarús Dinamarca Dinamarca
2004 Espanya Espanya Regne Unit Regne Unit Croàcia Croàcia Romania Romania Dinamarca Dinamarca
2005 Belarús Belarús Espanya Espanya Noruega Noruega Dinamarca Dinamarca Romania Romania
2006 Rússia Rússia Belarús Belarús Suècia Suècia Espanya Espanya Sèrbia Sèrbia
2007 Belarús Belarús Armènia Armènia Sèrbia Sèrbia Geòrgia Geòrgia Macedònia Macedònia del Nord
2008 Geòrgia Geòrgia Ucraïna Lituània Lituània Malta Malta Macedònia Macedònia del Nord
2009 Països Baixos Països Baixos Armènia Armènia Rússia Rússia Bèlgica Bèlgica Ucraïna
2010 Armènia Armènia Rússia Rússia Sèrbia Sèrbia Geòrgia Geòrgia Belarús Belarús
2011 Geòrgia Geòrgia Països Baixos Països Baixos Belarús Belarús Rússia Rússia Armènia Armènia
2012 Ucraïna Geòrgia Geòrgia Armènia Armènia Rússia Rússia Bèlgica Bèlgica
2013 Malta Malta Ucraïna Belarús Belarús Rússia Rússia Geòrgia Geòrgia
2014 Itàlia Itàlia Bulgària Bulgària Armènia Armènia Malta Malta Rússia Rússia
2015 Malta Malta Armènia Armènia Eslovènia Eslovènia Belarús Belarús Albània Albània
2016 Geòrgia Geòrgia Armènia Armènia Itàlia Itàlia Rússia Rússia Austràlia Austràlia
2017 Rússia Rússia Geòrgia Geòrgia Austràlia Austràlia Països Baixos Països Baixos Belarús Belarús
2018 Polònia Polònia França França Austràlia Austràlia Ucraïna Malta Malta
2019 Polònia Polònia Kazakhstan Kazakhstan Espanya Espanya Països Baixos Països Baixos França França
2020 França França Kazakhstan Kazakhstan Espanya Espanya Països Baixos Països Baixos Belarús Belarús
2021 Armènia Armènia Polònia Polònia França França Geòrgia Geòrgia Azerbaidjan Azerbaidjan
2022 França França Armènia Armènia Geòrgia Geòrgia Irlanda Irlanda Regne Unit Regne Unit
2023 França França Espanya Espanya Armènia Armènia Regne Unit Regne Unit Ucraïna Ucraïna
Mapa de guanyadors

Per país[modifica]

Victòries País Any/s
3 Geòrgia Geòrgia 2008, 2011, 2016
2 França França 2020, 2022
Armènia Armènia 2010, 2021
Polònia Polònia 2018, 2019
Rússia Rússia 2006, 2017
Malta Malta 2013, 2015
Belarús Belarús 2005, 2007
1 Itàlia Itàlia 2014
Ucraïna Ucraïna 2012
Països Baixos Països Baixos 2009
Espanya Espanya 2004
Croàcia Croàcia 2003

Diferències amb el festival d'adults[modifica]

A diferència del que ocorre al Festival de la Cançó d'Eurovisió tradicional, la seu del festival no es determina pel país guanyador de l'any anterior, sinó que es tria de bestreta d'entre els països que s'ofereixen a organitzar-lo. No obstant això, des de 2013, es va establir que el país guanyador tindrà preferència per organitzar-lo si ho desitgés.

D'altra banda, els països participants han de cantar obligatòriament en una de les seves llengües oficials, mentre que en el festival tradicional existeix llibertat d'idioma des de 1999. No obstant això, hi poden introduir fragments en altres idiomes. A més a més, al festival d'Eurovisió Júnior, la cançó ha d'estar escrita per almenys un dels membres que actuïn representant el seu país i no pot haver estat publicada abans de la seva elecció per al festival.

Una altra diferència notable és que un mateix artista no pot repetir la seva participació més d'una vegada en aquest festival, però malgrat això, la Unió Europea de Radiodifusió va concedir un permís especial perquè Ekaterina Ryabova (segon lloc per Rússia en 2009) tornés a representar el seu país en l'edició (2011), fet que va suposar la primera vegada que això es produeix en la història del concurs. Segons Sietse Bakker, supervisor de l'esdeveniment, aquesta regla podria deixar d'aplicar-se. En 2010, Ekaterina va ser prèviament desqualificada quan es va presentar a la preselecció russa per al certamen a causa de l'existència d'aquesta norma.[4]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
  1. ↑ «Netherlands to host Junior 2012» (en anglès). JuniorEurovision.tv, 12-10-2011.
  2. ↑ «Junior Eurovision: Ewout Genemans and Kim-Lian to host 2012 edition» (en anglès). ESCDaily. [Consulta: 26 gener 2012].
  3. ↑ «Ewout Genemans in heel Europa op televisie» (en neerlandés). Metronieuws.nl. Arxivat de l'original el 2013-01-17. [Consulta: 4 desembre 2011].
  4. ↑ [enllaç sense format] http://esckaz.com/jesc/2011/rus.htm#ebu
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Festival_de_la_Cançó_d%27Eurovisió_Júnior&oldid=33153152»