Lillehammer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lillehammer
Escut deLillehammer
(escut)
Localització
Official logo of Lillehammer kommune Lillehammer within Oppland
Municipi d’Oppland
Lillehamer
Lillehamer
Estat
• Comtat
Noruega
Oppland
Predom. Ling. Bokmål
Superfície 477 km²
Altitud nd msnm
Població (2011)
  • Densitat
26.639 hab.
0,06 hab/km²
Coordenades 61° 7′ 48″ N, 10° 28′ 57″ E / 61.13000°N,10.48250°E / 61.13000; 10.48250Coord.: 61° 7′ 48″ N, 10° 28′ 57″ E / 61.13000°N,10.48250°E / 61.13000; 10.48250
Dirigents:
• Alcalde:

Espen Johnsen (Ap)

Lillehammer és una ciutat i municipi de la regió d'Østlandet al comtat d'Oppland, Noruega. Compta amb 26,639 habitants i té una superfície de 477 km2.[1] El seu nom es compon dels mots noruecs lille, que significa petit, i hammer (en nòrdic antic hamarr) esquena de muntanya.

El centre de la ciutat està molt ben conservat amb una concentració de cases de fusta de finals del segle XIX, que gaudeixen d'una localització pintoresca al costat del llac Mjøsa i el riu Lågen, i envoltat per muntanyes. El carrer principal és excel·lent per mirar gent, comprar i menjar.

Lillehammer és un dels centres esportius d'hivern més coneguts de Noruega, i l'única ciutat del món que té un esquiador al seu escut: un víking esquiant, armat de llança i escut. Els víkings també van donar nom a una cursa de gran fons, Birkebeinerrennet, que s'organitza tots els anys i parteix de Lillehammer. Al voltant de 6.000 esquiadors participen en la prova. La pista puja en línia recta a la muntanya i descendeix a la vall contigua. Aquesta cursa és una de les més dures del món.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Des de Lillehammer, en una longitud de 120 km, s'estén cap al nord el llac Mjøsa, el més gran del país, a les riberes del qual abunden els camps de cultiu. Cap a l'extrem septentrional del llac, els pendents de les muntanyes van augmentant el seu desnivell i els cims nevats es van apropant. És l'entrada de la gran vall de Gudbrandsdalen.

La ciutat és el centre administratiu i cultural de les comarques rurals de la regió oriental del país (stlandet), alhora que mostra inconfusibles trets provincians. Al llarg del seu carrer Major, s'agrupen cases de fusta del segle XIX. Des del centre urbà parteixen camins i senders que arriben fins a la muntanya pelada, a uns mil metres sobre el fons de la vall, escenari impressionant per a l'excursionisme en estiu i hivern. A l'estació estival, pels muntanyes que envolten la vila, encara hi continua havent petites granges en explotació, i la pesca abunda als rius i els llacs i llacunes de muntanya. A l'hivern es condicionen 200 quilòmetres de pistes d'esquí. Molt a la vora, en els pendents coberts de boscos, viuen l'ant, el ren, la llebre i la guineu.

Clima[modifica | modifica el codi]

Dades climàtiques de Lillehammer
Mes gen febr març abr maig juny jul ag set oct nov des anual
Màxima mitjana °C (°F) −6
(21)
−4
(25)
1
(34)
6
(43)
13
(55)
18
(64)
19
(66)
17
(63)
12
(54)
7
(45)
0
(32)
−4
(25)
5
(41)
Mitjana diària °C (°F) −9
(16)
−7.5
(18.5)
−3.5
(25.7)
1.5
(34.7)
8
(46)
13
(55)
14
(57)
12.5
(54.5)
8
(46)
4
(39)
−3
(27)
−7
(19)
2.5
(36.5)
Mínima mitjana °C (°F) −12
(10)
−11
(12)
−8
(18)
−3
(27)
3
(37)
8
(46)
9
(48)
8
(46)
4
(39)
1
(34)
−6
(21)
−10
(14)
−1.5
(29.3)
Precipitació mitjana mm (polzades) 46
(1.81)
35
(1.38)
40
(1.57)
37
(1.46)
58
(2.28)
77
(3.03)
89
(3.5)
90
(3.54)
86
(3.39)
85
(3.35)
68
(2.68)
50
(1.97)
761
(29.96)
Mitjana de dies de precipitació 16 13 13 11 14 16 18 17 16 16 16 16 182
[cal citació]

Economia[modifica | modifica el codi]

Església luterana a Lillehammer

La base del comerç de la ciutat és la seva posició estratègica en el punt més septentrional del llac Mjøsa i com a porta d'entrada al paisatge de Gudbrandsdal, a través del qual passa l'autopista històrica a Trondheim. El riu Mesna ha proporcionat la base per la petita indústria.

Una de les línies ferroviàries noruegues essencials, la Dovrebanen, que va des d'Hamar cap al nord fins a Trondheim, passa també per Lillehammer.

Història[modifica | modifica el codi]

L'àrea s'ha poblat des de l'edat de ferro noruega. S'esmenta com a lloc d'un concili el 1390. Tenia un mercat viu pels anys 1800. I obtenia drets com a ciutat de comerciants el 7 d'agost de 1827, amb només 50 residents registrats dins dels seus límits.

Lillehammer era el lloc de l'afer Lillehammer el 1973 on operatives de l'israelià Mossad disparaven i mataven un cambrer marroquí que equivocadament pensaven estava implicat en la Massacre de Munic.

Els Jocs Olímpics[modifica | modifica el codi]

El 15 de setembre de 1988, Lillehammer, va ser escollida seu per a allorjar els Jocs Olímpics d'hivern de 1994. Donat l'alt grau de preocupació pel medi ambient dels seus ciutadans, era perillós que l'impacte ambiental d'un esdeveniment olímpic pogués causar conflictes. Per evitar això, l'Ajuntament de Lillehammer i el Ministeri del Medi Ambient van determinar que els Jocs Olímpics de Lillehammer haurien de ser un exemple de política ambiental. Els aspectes ambientals es van emfatitzar durant tot el procés de la planificació i dels projectes. Els principals temes van ser: la planificació municipal a Lillehammer, l'anàlisi urbana, l'anàlisi del paisatge, la planificació d'àrees respectuoses amb el medi ambient, els aspectes arquitectònics i estètics, i el pla contra el soroll i la contaminació de l'aire.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

L'església Garmo Stave al parc-museu Maihaugen

A més de la seu olímpica, Lillehammer ofereix d'altres atraccions turístiques:

  • Maihaugen, al centre de Lillehammer, és el museu a l'aire lliure més gran de Noruega, amb 185 edificis, principalment de la mateixa ciutat i de la vall de Gudbrandsd. Cal destacar l'església Garmo Stave (construïda al voltant de 1150).
  • El museu d'art, Flygelet.
  • El PS Skibladner és el vaixell de vapor de pales més vell del món en servei planificat, llançat el 1856. Navegacions d'estiu al voltant del llac Mjøsa: Lillehammer, Moelv, Gjøvik, Hamar i Eidsvoll.
  • Les pistes d'esquí de Lysgårdsbakkene i Sjusjøen, que és una destinació d'esquí amb terreny de bosc i muntanya només a 20 km des del centre de Lillehammer al municipi de Ringsaker.
  • Les roques de Drotten, a Fåberg, cap a l'oest de Lågen i aproximadament 1.5 km al damunt de pont Brunlaug.

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Lillehammer manté una relació d'agermanament amb les següents localitats:[2]

Lillehammer compta amb connexions també d'amistat amb:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Personnemningar til stadnamn i Noreg» (en noruec). Språkrådet.
  2. «Lillehammers vennskapsbyer» (Microsoft Word) (en no). Lillehammer kommune. [Consulta: 31 maig 2014].
  3. «Radviliskis». Radviliskis. [Consulta: 3 maig 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lillehammer Modifica l'enllaç a Wikidata