Flors de Bach

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La terapia amb Flors de Bach és un conjunt de remeis de medicina alternativa inventat als anys 1930 pel metge britànic Edward Bach (1886-1936).

La hipotesi bàsica de Bach és que qualsevol malaltia corporal radica en un desequilibri mental. La seva teoria dualista preconitza un conflicte entre l'ànima immortal i la personalitat, la cura del qual necessita una indispensable reequilibració entre l'espèrit i l'ànima per tornar a l'harmonia.[1] Inicialment, Bach va descriure dinou estats de desequilibri de l'ànima que més tard va eixamplar a 38.[2] Va associar als sengles estats de desequilibri una flor o un part d'una planta, que va marinar al sol o bullir amb aigua, perquè transmetin les seves «vibracions» a l'aigua. Amb una dissolució extrema d'aquestes essències florals, comparable als mètodes de l'homeopatia, pretenia curar totes les malalties.[3]

Estudis clínics amb proves controlades aleatòries no van portar qualsevol prova que les flors de Bach no són un tractament eficaç més enllà de l'efecte placebo.[4][5][6] Pels efectes d'autosuggestió i de placebo pot ajudar en problemes menors sense risc, tot i això, té un perill per a persones amb dependència d'alcohol. Com la terapia sovint és aplicada per remeiers i saludadors sense gaire formació medical, pot crear complicacions greus en malalties serioses quan el pacient deixa els medicaments habituals i només es fia en les tintures de Bach.[7] Els seus seguidors en basen la suposada efectivitat en la memòria de l'aigua. La teoria i els remeis van caure en oblit poc després de la mort del seu autor el 1936. El moviment de la medicina alternativa va tornar a fer-les populars des dels anys 1970-1980. La seva gran component esotèrica va seduir els adeptes del moviment New Age dels anys 1990.

A més de l'absència d'estudis clínics objectius amb experiments a cegues ben controlats —els creients es fien en testimoniatges indiviuduals— hi ha moltes hipòtesis de Bach que són científicament qüestionables. Per què hi ha 38 estats mentals patòlogics, i per què, troben sengles remeis amb plantes que per casualitat creixen a l'entorn de la casa de Bach? Qüestionat com va associar els 37 plantes —i l'aigua de font— amb els 38 estats d'anims que cura, va invocar la seva intuïció. No hi ha cap argument científic per la tria de les plantes ni per al mètode ritual de decocció. Aplica, com d'altres (Paracelsus, Samuel Hahnemann…), la doctrina de les signatures i el principi de la simititud (similia similibus curantur), que pretén que la forma i el colors d'una planta determinen les seves virtuts curatives.[8][9] A més, la teoria de Bach té un aspecte culpabilitzant major: l'home seria responsable per la seva malaltia per causa del desequilibri del seu estat mental, com en la teologia cristiana medieval, el cos només seria el mirall de l'ànima.[10] També és una teoria definitiva i completa: el nombre de 38 «desequilibris» i els sengles remeis descoberts per Bach és finit, no queda obert a noves descobertes o una evolució de la ciència.[11] Una de les diferències majors entre la ciència i la pseudociència és que en ciència les veritats són sempre provisionals i inacabades. Quasi cada dia es descarten idees i teories anteriors quan noves dades s'afegeixen.[12] Bach ans al contrari empra un argot mèdic amb semblança científic, però al mateix temps ensenya l'ús dels seus elixirs com una teoria tancada, un do de Déu, una mena de revelació.[13]

Recepta i usos[modifica | modifica el codi]

Per la seva fabricació cal cullir les flors o les parts de plantes sense tocar-les amb les mans i abans les nou del matí d'un dia ensollellat. Després se les han de «potenciar» segons un ritual precís. Les flors han de cobrir la superfície d'un recipient de vidre omplert d'aigua d'una font local i exposat al sol durant tres a quatre hores en evitar que hi caigui ombra. Essències llenyoses o plantes que floreixen en temporades amb poc de sol —molt freqüents a Anglaterra— s'han de bullir durant una mitja hora a 100°C. Amb ambdós mètodes s'ha de remernar preferentment amb un bastó de la mateixa essència. Així la planta passaria les seves «vibracions curatiues» i la seva «energia» a l'aigua. Aquesta «aigua de flors» aleshores és diluïda amb la mateixa quantitat de brandi o de conyac per fer la «tintura mare». Aquesta tintura mare al seu torn s'ha de diluir en una proporció de 1/240, mètode que permet almenys de fer 2400 litres de remei. En l'actualitat, n'hi ha prou amb dues gotes diluïdes en 30 mil·lilitres de brandi, una operació senzilla efectuada per una empresa embotelladora de Londres.[14] Dilucions més forts no alteren la capacitat terapèutica. Per millorar la conservació es preferible conservar les tintures mare en botes de roure, una de les essències presumidament curatives.[11] Aquest elixirs amb alt grau d'alcohol (entre 30 i 50%) es venen en flascons de 30 mil·lilitres i generalment es prenen unes gotes diluïdes en una llarga quantitat de liquid. No contenen cap principi actiu, excepte l'alcohol, que no és pas un medicament.

Segons el seu inventor, els elixirs de Flors de Bach es podrien usar per tractar set tipus d'estats negatius: la por, la incertesa, l'evasió del present, la solitud, la hipersensibilitat, la tristesa o desesperació i la preocupació excessiva per als altres. Al costat del tractament bàsic Bach també va crear el remei d'urgència (rescue remedy, conegut com a RR), una barreja de cinc essències per emergències.

Les plantes usades són les següents i els estats de malestar que Bach pretenia que ajudessin a combatre:

Elixir de Terminologia de Bach Binomi Amb efecte presumit contra[15]
Agrimonia Agrimony Agrimonia eupatoria els pensaments negatius ocults sota una cara d'alegria
Àlber Aspen por d'origen desconegut
Argelaga Gorse desesperació
Avena selvatge Wild oat Avena fatua incertesa
Berbena Vervain Verbena officinalis inestabilitat emocional
Carpí Hornbeam Carpinus betulus mandra vital
White Chestnut Castanea dentata pensaments no desitjats
Brot de castanyer Chestnut Bud incapacitat d'aprendre dels propis errors
Castanyer d'Índia Red Chestnut patiment excessiu pels éssers estimats
Centauri Centaury Centaurium umbellatum incapacitat per dir no
Cerato Ceratostigma willmottianum falta de confiança en les seves pròpies decisions
Ericàcia Heather egocentrisme i preocupació amb si mateix
Esclerant Scleranthus Scleranthus annuus incapacitat de prendre decisions
Esteba rosada Rock Rose Helianthemum nummularium terror i por extrema
Faig Beech Fagus sylvatica intolerància
Genciana Gentian Gentianella amarella desànim després d'un fracàs
Grèvol Holly Ilex aquifolium odi, gelosia i enveja
Violeta d'aigua Water violet Hottonia palustris persones reservades, solitàries
Impatiens Impatients impaciència
Làrix europeu Larch Larix decidua falta de confiança
Mímulus Mimulus Mimulus guttatus pors de coses conegudes
Mostassa borda Mustard Sinapis arvensis malenconia profunda sense raó
Noguer comú Walnut prevenció de canvis negatius
Olivera Olive Olea europaea cansament excessiu
Om anglès Elm Ulmus procera sensació de tenir massa responsabilitats
Ornitògal Star of Betlehem Ornithogalum umbellatum reacció d'estrès aguda
Pi Pine culpabilitat
Pomer selvatge Crab Apple Malus sylvestris la flor netejant, també contra autoodi
Prunera de fulla vermella Cherry Plum Prunus cerasifera por de perdre la raó
Aigua de Font Rock Water rigiditat, abnegació, repressió
Rosa selvatge Wild Rose Rosa corymbifera apatia
Roure Oak Quercus robur incapacitat per descansar
Salze Willow autocompassió i ressentiment
Vidalba Clematis Clematis vitalba incapacitat per preparar el futur en el present
Vinya Vine Vitis vinifera desig de dominar, inflexibilitat
Xicoira Chicory Cichorium intybus gelosia i amor possessiu
Xuclamel Honeysuckle Lonicera caprifolium viure en el passat

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Dingermann, Theodor (redacció); et alii. Pharmazeutische Biologie. Molekulare Grundlagen und klinische Anwendung (en alemany). Springer, 2002, p. 12. ISBN 3-540-42844-5. 
  2. Vohra, D. S.. Health Harmony. Bach flower remedies: a comprehensive study (en anglès), 2002. 
  3. «Flower remedies”: a systematic review of the clinical evidence». Wiener Klinische Wochenschrift, 114,, 23–24, 30 desembre del 2002, pàg. 963–966.
  4. Thaler, K; Chapman, A; Langley, T; Gartlehner, G «Bach Flower Remedies for psychological problems and pain: a systematic review». BMC Complement Altern Med, 9, 26-05-2009, pàg. 16. DOI: 10.1186/1472-6882-9-16.
  5. Ernst, E ««Flower remedies»: a systematic review of the clinical evidence». Wiener Klinische Wochenschrift, 114, 23–24, 2002, pàg. 963–966.
  6. Monvoisin, Richard «Fleurs de Bach : une action avérée sur l’esprit critique» (en francès). Science et pseudoscience, n° 273, juliol-agost del 2006.
  7. Federspiel, Krist «Bach-Blütentherapie» (pdf) (en alemany). Kurzinformationen zu Parawissenschaften – Esoterik – Paramedizin. Zentrum für Wissenschaft und kritisches Denken der Gesellschaft zur wissenschaftlichen Untersuchung von Parawissenschaften (GWUP), 24 juliol del 2008.
  8. Court, W.E. «The ancient doctrine of signatures or similitudes» (en anglès). Pharmaceutical historian, 29, 3, 1999, pàg. 71-78.
  9. Lev, Efraim «The Doctrine of Signatures in the Medieval and Ottoman Levant» (pdf) (en anglès). Vesalius, VIII, 1, 2002, pàg. 13-22.
  10. Federspiel, 2008.
  11. 11,0 11,1 Monvoisin, 2006.
  12. Purroy, Jesús «La ciència en 4D o com saber si una activitat humana passa «la prova del cotó» científic». Mètode. Universitat de València, 05-02-2015.
  13. Edward, Bach; Barnard, J. (editor). Collected writings of Edward Bach. Ashgrove Publishing, 1998, p. 103. ISBN 978-1853980732. 
  14. «on simplicity» (en anglès). The Bach Centre, 2009. [Consulta: agost del 2016].
  15. Es refereix a les definicions citades a la mateixa web del Bach Centre, amb dificultats de traducció, per què la web dona definicions d'efectes presumits que no coïncideixen sempre en cada versió lingüística. «Guide to the remedies» (en anglès, francès, alemany i castellà). Brightwell-cum-Sotwell: Bach Centre.

Llibres de Bach i seguidors[modifica | modifica el codi]

  • Bach, Edward. La curación por las flores (en castellà). Madrid: EDAF, 1982. 
  • Bach, Edward; Espeche & Grecco, (traducció i introducció). Bach por Bach - Obras completas: escritos florales. 4ª (en castellà). Buenos Aires: Ediciones Continente, 1998. ISBN 950-754-046-6. 
  • Scheffer, Mechthild. La Flores de Bach, Preguntas y Respuestas (en castellà (traduït de l'alemany)). Barcelona: Urano, 2003. ISBN 84-7953-075-8.