Geoffroi I

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Geoffroi I de Bretanya)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaGeoffroi I
Mariage Geoffroi, duc de Bretagne et Havoise de Normandie.JPG
Nom original (fr) Geoffroi Ier de Bretagne
Biografia
Naixement segle X (Gregorià)
Rennes
Mort 20 novembre 1008
Nantes
Lloc d'enterrament Bretanya
Grup ètnic Bretons
Activitat
Ocupació Aristòcrata
Altres
Títol Duc
Cònjuge Havoisa de Normandia
Fills Alan III Rebrit
Odó de Penthièvre
Pares Conan I de BretanyaErmengarde-Gerberga of Anjou Tradueix
Germans Judicaël de Vannes Tradueix i Judit de Bretanya
Modifica les dades a Wikidata

Geoffroi I Berenguer o Jofré I de Bretanya (mort el 1008), fou comte de Rennes i duc de Bretanya del de 992 al 1008. Era fill de Conan I de Bretanya, comte de Rennes i duc de Bretanya, i d'Ermengarda, filla de Jofré I d'Anjou.

Biografia[modifica]

Geoffroi I fou l'hereu del ducat de Bretanya i del comtat de Rennes a la mort del seu pare Conan I el 992. El 994 va derrotar al jove comte Judicael de Nantes, i el va obligar a anar a Rennes a retre-li homenatge. Va ser llavors quan va agafar el títol de duc de Bretanya (995). Per assegurar el seu poder feudal sobre el comtat de Nantes, després de les morts del bisbe Arveu o Hervé el 1004 i del comte Judicael el mateix any, va posar com a bisbe de Nantes a un cavaller de Rennes, Gautier II (1004-1041) que va controlar al nou comte Budic de Nantes, el jove fill de Judicael.

Jofré era un home molt pietós que volia restaurar els monestirs més malmesos, i va demanar a Gauzlin de Fleury, abat de l'abadia de Saint-Benoît-sur-Loire i més tard arquebisbe de Bourges, que li enviés un religiós apte per complir aquesta tasca; l'abat va confiar la missió a un monjo de nom Fèlix que va arribar a Bretanya el 1008. Mentre el duc va fer un pelegrinatge a Roma i al sant Sepulcre, va encomanar Fèlix a la protecció de la seva esposa i dels seus dos fills mascles.

Jofré I o Geoffroi I va morir el 20 de novembre de 1008 a la tornada del seu pelegrinatge a Roma.[1]

Matrimoni i fills[modifica]

Geoffroi I es va casar vers 996 amb Havoisa de Normandia,[2] filla de Ricard I de Normandia. D'aquesta unió van néixer:

  1. Alan III (nascut el 997), duc de Bretanya a la mort del seu pare el novembre de 1008.
  2. Eudó o Eó (nascut el 999), comte de Penthièvre i regent de Bretanya en nom del seu nebot menor Conan II
  3. Adela (morta el 1067), primera abadessa de Saint-Georges de Rennes el 1032.

Notes i referències[modifica]

  1. Segons Histo. S Florentii, Saumur l'esparver (o el falconer) del duc hauria matat la gallina d'una dona i aquesta, plena de rabia, va tirar una pedra al cap del duc que el va ferir; va tenir temps de fer el seu testament i va morir de la ferida
  2. Joëlle Quaghebeur i Bernard Merdrignac Bretons et Normands au Moyen Âge Presses Universitaires de Rennes, Rennes 2008 ISBN 9782753505636 pàg. 147

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Geoffroi I Modifica l'enllaç a Wikidata
  • André Chédeville & Noël-Yves Tonnerre La Bretagne féodale siécles XIe-XIIIe. Ouest-France Université Rennes (1987) ISBN 27-37300-14-2.
  • Artur Lemoyne de La Borderie, Histoire de Bretagne: tome troisième Le duc Geoffroi Ier pàgs. 3-5. Reedició de Joseph Floch Imprimeur Éditeur à Mayenne (1975).



Precedit per:
Konan I el borni
Duc de Bretanya
Escut de Bretanya

9921008
Succeït per:
Alain III