Guerres Otomano-Bizantines

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Guerres Otomano-bizantines
La Mediterrània oriental el 1263
La Mediterrània oriental el 1263
Data 1265 - 1453
Localitat Àsia Menor
Bàndols
Bandera de l'Imperi Bizantí Imperi bizantí Imperi Otomà Imperi otomà

Les Guerres Otomano-Bizantines foren una sèrie de conflictes bèl·lics entre els turcs otomans i els grecs bizantins que conduïren a la destrucció final de l'Imperi Bizantí i l'ascens de l'Imperi Otomà.

Després de la caiguda de Constantinople el 1204 a mans dels catòlics occidentals durant la Quarta Croada, l'Imperi Bizantí restà dividit i en el caos; aprofitant la situació, el Soldanat Seljúcida de Rüm començà a ocupar els territoris bizantins de l'Àsia Menor (actualment Turquia). L'Imperi de Nicea, els més poderós dels estats grecs successors de l'Imperi Bizantí, pogué aturar la invasió turca i finalment, el 1261, reconquerir Constantinoble, restablint d'aquesta manera l'Imperi Bizantí. Tanmateix la posició de l'Imperi Bizantí al continent europeu romania incerta a causa de la presència dels altres estats grecs successors de l'Imperi Bizantí i que ara es resistien a reintegrar-se a l'Imperi Bizantí restaurat, destacant per sobre de tots el Despotat de l'Epir. L'Imperi Bizantí no tan sols hagué de fer front a l'hostilitat del Despotat de l'Epir, sinó també als emergents Regne de Sèrbia i al Segon Imperi Búlgar. Això provocà que l'Imperi Bizantí centrés la seua atenció a Europa i traslladés gran nombre de tropes des de l'Àsia Menor.

Per la seva part, el Soldanat Seljúcida de Rüm, el principal rival de l'Imperi Bizantí a l'Àsia Menor, es debilità progressivament; aquest fet però, no significà cap notícia positiva pels bizantins, ans al contrari, el Sultanat es veié sacsejat pels ghazi, islamistes encara més fanàtics que els seljúcides del Soldanat Seljúcida de Rüm. Un dels seus cabdill, Osman I, començà a assetjar les fronteres orientals bizantines. El 1299, Osman I es proclamà soldà i a d'aleshores ençà els territoris sota el seu domini foren coneguts com a Imperi Otomà. Va ser l'inici d'un seguit de guerres entre turcs i grecs que finalitzarien amb la Caiguda de Constantinoble el 1453.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Philippides, Marios; Hanak, Walter K. The Siege and the Fall of Constantinople in 1453: Historiography, Topography, and Military Studies (en anglès). Ashgate Publishing, Ltd., 2011, p.xiii. ISBN 1409410641. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • R.G. Grant, Battle: A Visual Journey Through 5,000 Years of Combat, Dorling Kindersley Publishers Ltd, 2005.
  • Philip Sherrard, Great Ages of Man Byzantium, Time-Life Books
  • Madden, Thomas F. Crusades the Illustrated History. 1st ed. Ann Arbor: University of Michigan P, 2005
  • Parker, Geoffrey. Compact History of the World. 4th ed. London: Times Books, 2005
  • Mango, Cyril. The Oxford History of Byzantium. 1st ed. New York: Oxford UP, 2002