Herbologia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La medicina herbal, herbologia o "herbalisme" és l'estudi i ús de les propietats medicinals de les plantes. De vegades l'abast de l'herbologia s'amplia per incloure els fongs i els productes de les abelles com també el minerals dietètics, les closques dels animals i certes altres parts dels animals. La farmacognòsia és l'estudi de totes les medicines que deriven de fonts naturals.

L'escorça del salzes contenen grans quantitats d'àcid salicílic del qual deriva l'aspirina. L'escorça dels salzes s'ha utilitzat durant segles com analgèsic i febrífug.[1]

Les plantes tenen la capacitat de sintetitzar una gran varietat de compostos químics que tenen importants funcions biològiques per a elles i les defensen de l'atac dels seus depredadors. Molts d'aquests fitoquímics tenen efectes beneficiosos quan els humans els consumeixen i poden ser usats pel tractament de les malalties dels humans. Com a mínim s'han aillat 12.000 d'aquests compostos, un nombre que s'estima que és menor del 10% del total.[2][3] Les medicines no difereixen gaire de les drogues mèdiques convencionals en termes del seu funcionament.[2][3]

L'etnobotànica esudia l'ús humà tradicional de les plantes i és una manera efectiva de descobrir noves medicines.[4] Molts dels fàrmacs actualment disponibles pels metges tenen una llarga història com remeis herbològics i entre ells s'inclouen l'aspirina, digitalis, quinina, i l'opi.

L'OMS (World Health Organization) estima que el 80% de la població d'alguns països d'Àsia o Àfrica utilitzen l'herbologia per alguns aspectes bàsics del manteniment de la salut. A Europa i Estats Units el seu ús s'ha incrementat molt en els darrers anys.

Preparacions herbals[modifica | modifica el codi]

Hi ha moltes formes amb les quals es poden preparar les plantes medicinals, la més comuna és en forma de líquid bevible sigui en forma de tisana o extracte de plantes (possiblement diluït). El consum de l'herba sencera també es practica ja sigui fresca, en forma assecada o en suc fresc.

Seguretat[modifica | modifica el codi]

Datura stramonium és un tractament efectiu per l'asma però és un al·lucinogen poderós i a grans dosis pot resultar mortal.

Hi ha un gran nombre de plantes medicinals que poden tenir efectes adversos.[5] A més, "l'adulteració, la formulació no apropiada o no tenir la comprensió de les interaccions que poden tenir les plantes o les drogues poden fer que siguin mortals.[6]"

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lichterman, B. L «Aspirin: The Story of a Wonder Drug». British Medical Journal, 329, 7479, 2004, pàg. 1408. DOI: 10.1136/bmj.329.7479.1408.
  2. 2,0 2,1 Tapsell LC, Hemphill I, Cobiac L, et al.. «Health benefits of herbs and spices: the past, the present, the future». Med. J. Aust., 185, 4 Suppl, August 2006, pàg. S4–24. PMID: 17022438.
  3. 3,0 3,1 Lai PK, Roy J. «Antimicrobial and chemopreventive properties of herbs and spices». Curr. Med. Chem., 11, 11, June 2004, pàg. 1451–60. PMID: 15180577.
  4. Fabricant DS, Farnsworth NR. «The value of plants used in traditional medicine for drug discovery». Environ. Health Perspect., 109 Suppl 1, Suppl 1, March 2001, pàg. 69–75. PMC: 1240543. PMID: 11250806.
  5. Talalay, P; Talalay, P «The importance of using scientific principles in the development of medicinal agents from plants». Academic Medicine, 76, 3, 2001, pàg. 238–47. DOI: 10.1097/00001888-200103000-00010. PMID: 11242573.
  6. Elvin-Lewis, M. «Should we be concerned about herbal remedies». Journal of Ethnopharmacology, 75, 2–3, 2001, pàg. 141–164. DOI: 10.1016/S0378-8741(00)00394-9. PMID: 11297844.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Herbologia Modifica l'enllaç a Wikidata