Història del Bhutan

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

La història del Bhutan a l'antiguitat és desconeguda i res de cert es pot dir abans del segle ix.

Bhoties[modifica]

Tradicionalment es suposava que els bhòties tepu foren els primers pobladors; estaven emparentats al kacharis i kochs de les planes, i foren sotmesos vers el 1700 per una banda de soldats tibetans que es van establir al país i es van barrejar amb els nadius, donant origen als moderns bhòties (bhòtia)

Segles IX a XVI[modifica]

Fins al segle ix Bhutan era un país repartit entre diversos petits regnes sota un deb (rei) alguns dels quals reclamaven origen diví. El més important fou el de Bumthang; d'altra banda monjos budistes havien difós la seva religió i cultura pel territori i expedicions tibatanomongoles es van establir al país al segle x i XI i el dominaven gairebé després de l'any 1000.

Al segle x el budisme era predominant però al segle xi va entrar en decadència al Tibet i tant al Tibet com al Bhutan van sorgir diverses sectes que van dominar l'escena fins al segle xiv. En aquest segle la Geluppa o Escola del Barret Groc, després de l'anarquia viscuda al Tibet, havia aconseguit emergir com a força principal en aquest país i nombrosos monjos d'altres sectes van fugir al Bhutan, entre els quals un monjo que va fundar la subsecta Lhapa de l'escola Kargyupa. La secta Kargyupa va seguir predicant fins al segle xvii però una altra subsecta li feia ombra des del segle XII: la secta Drukpa fundada pel monjo tibetà Phajo Drugom Shigpo. La subsecta Drukpa del grup no reformat dels Nyingmapa del Tibet es van estendre per Bhutan, i van acabar imposant-se a la subsecta rival. Entre el segle xiii i el XVII les dues subsectes van intentar l'hegemonia i l'antiga forma de budisme Nyingmapa va quedar eclipsada.

Monarquia teocràtica segles XVII a XX[modifica]

El segle xvii es va establir un govern teocràtic independent del Tibet dirigit per un monjo expatriat drukpa de nom Ngawang Namgyal, arribat al Bhutan el 1616 buscant la llibertat del domini de la subsecta Geluppa que havia aconseguit l'hegemonia a Tibet sota la direcció del Dalai Lama a Lhasa. Després d'una sèrie de victòries sobre subsectes rivals i sobre els tibetans que van envair el país, Ngawang Namgyal va agafar el títol de shabdrung (Sotmès als seus peus) conegut a les fonts occidentals com Dharma Raja, i va esdevenir líder espiritual i temporal del Bhutan (llavors anomenat Drukyul). Va promulgar un codi de lleis (el Tsa Yig), i va construir una sèrie de fortaleses de difícil conquesta (dzongs) que li va permetre dominar els senyors locals.

Els tibetans van envair el país vers 1629, 1631 i 1639, esperant aturar a Ngawang Namgyal abans d'anar massa lluny; però les invasions foren rebutjades i la subsecta Drukpa es va fer poderosa al Bhutan central i occidental, deixant Ngawang Namgyal amb el poder absolut. Va rebre missions de bona voluntat des de Coch Behar als Duars, Nepal i Ladakh (el rei del qual fins i tot a concedir alguns pobles del seu regne a Ngawang Namgyal). Durant la primera guerra amb Tibet dos jesuïtes portuguesos van passar pel país en camí a Tibet i foren els primer estrangers que hi van estar; van trobar a Ngawang Namgyal, i li van ensenyar les armes, pólvora i un telescopi i li van oferir els seus serveis en la guerra contra Tibet, però el sobirà va declinar l'oferiment.

Els mongols van agafar el control religiós i civil al Tibet vers 1635 i van establir la tendència Gelugpa com a religió d'estat. El 1643 un força conjunta tibetanomongola va atacar a refugiats de la tendència Nyingmapa que havien fugit al Nepal, Sikkim i Bhutan. Els enemics bhutanesos de Ngawang Namgyal encoratjaven la invasió mongola, però els invasors foren derrotats amb facilitat a les terres baixes al sud de Bhutan. Un nou intent tibetanomongol el 1647 va tornar a fracassar.

Durant el govern de Ngawang Namgyal l'administració la formava un cos de monjos amb un cap electe el Je Khenpo (senyor abat) i un govern teocràtic civil dirigit pel Druk Desi (regent de Bhutan, conegut pels occidental com Deb Raja) que podia ser un monjo o un laic i era elegit per tres anys per un consell monàstic (més tard per un consell d'estat anomenat Lhengye Tshokdu), un organisme que formaven el shabdrung o Dharma Raja, el Deb Raja o Druk Desi, els líders regionals (els Penlops de Tongsa, Paro, i Tagapa, i els Jongpens de Timphu i Punakha) i els camarlencs del shabdrung.

Progressivament el Druk Desi va caure sota influència del consell d'estat, i de la facció més poderosa, els administradors regionals. El shabdrung era el cap de l'estat i el que tenia la darrera paraula en afers religiosos i civils. El govern tenia seu a Thimphu o Thimbhu a l'estiu, tardor i primavera, i a Punakha (fundada el 1527) l'hivern. Estava dividit en tres regions: Oriental, Central i Occidental cadascuna amb un ponlop (governador regional); els districtes dins de cada regió estaven governats cadascun per un dzongpon, i recollien taxes, feien de jutges, de comandants militars i d'agents del govern central.

A la mort de Ngawang Namgyal el 1651, aquest fet es va conservar en secret i va romandre així durant 54 anys. Inicialment es va dir que havia anat a un retirament religiós. El fill el va succeir de facto el 1651 i el 1680 el germanastre. Els dos van iniciar els regnats com a menors sota el control de regents civils i religiosos que van imposar llavors la creença de la múltiple reencarnació: la del cos, la de la paraula i la de la ment, ideades pel Je Khenpo i el Druk Desi, que volien mantenir el poder. Successives reencarnacions de Ngawang Namgyal van ser presentades fins a la meitat del segle xviii però després es van reconèixer reencarnacions de la paraula i de la ment fins al segle xx. Al segle xix el consell d'estat va esdevenir un organisme secular i els successius Druk Desis, ponlops i dzongpon, eren laics; la rivalitat principal era entre el ponlop de Tongsa i Paro i el dzongpon de Punakha, Thimphu, i Wangdiphodrang.

A la segona meitat del segle xvii hi va haver nous conflictes amb Tibet i amb Sikkim. Els opositors de Bhutan reclamaven l'ajut tibetà i es van dirigir també a Sikkim. Vers el 1685 Bhutan va envair Sikkim perseguint a un senyor local rebel; per segona vegada va envair Sikkim el 1700 i el 1714 Tibet amb ajut dels mongols, va envair Bhutan però no van aconseguir el control. En aquest temps l'aliat principal de Bhutan era Ladakh al que Bhutan va ajudar en la seva guerra de 1684 contra Tibet; Bhutan tenia diversos territoris a Ladakh, cedits temps enrere i que eren principalment monestirs de la subsecta Drukpa que després de 1651 van quedar en mans del Je Khenpo i del nominal Shabdrung. Aquest dominis bhutanesos van restar en mans del govern del país fins al 1659 quan foren ocupats per la Xina.

Conflicte de Coch Behar[modifica]

Com que els tibetans o altres forces no podien agafar el control, el govern intern estava insegur davant els opositors locals i a més a més les rivalitat regionalitats agreujaven el problema i s'avançava cap a la desintegració del país quan van arribar els britànics al segle xviii. A començament d'aquest segle els bhutanesos havien dominat el principat de Coch Behar; el príncep local va demanar ajut al Bhutan contra l'Imperi Mogol el 1730; la influència bhutanesa va seguir a l'ajut militar. Vers 1760 el govern de Bhutan considerava a Coch Behar com el seu vassall i va estacionar una guarnició al principat i dirigí els afers administratius civils. Quan el Druk Desi va envair Sikkim el 1770, les forces de Coch Behar van lluitar al costat dels bhutanesos; dos anys després (1772) una lluita per la successió a Coch Behar, el candidat afavorit pel Druk Desi es va enfrontar a un rival que va reclamar l'ajut britànic; efectivament es va signar un tractat entre Coch Behar i la Companyia Britànica de les Índies Orientals, i una força expedicionària anglesa dirigida pel capità James va marxar al país, va expulsar als bhutanesos de Coch Behar i va envair Bhutan (1772-1773). El Druk Desi va demanar ajut a Tibet governat pel Panchen Lama que feia de regent del jove Dalai Lama; però el Panchen Lama fou advertit per correspondència pels britànics i llavors no sols no va ajudar al Bhutan sinó que va amenaçar amb càstigs al Druk Desi i va reivindicar la sobirania tibetana al Bhutan.

Mancat d'ajuda de Tibet el Druk Desi va signar un tractat de pau (amb la mediació de Tashi Lama, el regent del Tibet) amb la Companyia el 25 d'abril de 1774 per el qual Bhutan retornava als seus límits anteriors a 1730 i pagava un tribut simbòlic als britànics, als quals va donar concessions per tallar fusta al seu país. La Companyia va enviar diverses missions al Bhutan (1776, 1777, i 1783) i es va obrir el comerç fins i tot amb Tibet per un temps a la primera missió (1775-1776) dirigida per Bogle. La missió del 1783 dirigida pel capità Turner no va tenir gaire èxit perquè les coses tornaven a anar malament. El 1784 els britànics van rebutjar el control bhutanès sobre els Duars, on els límits no estaven ben fixats i on el govern estava en mans d'oficials que recaptaven les taxes i pagaven al govern que no interferia; la companyia reclamava un tribut per aquestos territoris que els bhutanesos no van voler pagar i els Duars foren ocupats pels anglesos.

Conflicte dels Duars[modifica]

Per arranjar diferències Bhutan va enviar un emissari a Calcuta el 1787 i els britànics a Thimphu el 1815 i 1838. La missió del 1815 no va ser concloent. Després del 1826 quan els britànics van adquirir Assam, la frontera amb Bhutan es va fer més concreta i els britànics van començar a pressionar en els Duars assamesos. El tribut que Bhutan pagava per aquest territori es va començar a retardar. Això va resultar en exigències angleses i dues incursions militars el 1834 i 1835 en què les forces bhutaneses foren derrotades i els Duars assamesos foren ocupats provisionalment pels britànics. Una nova missió britànic el 1838 dirigida pel capità Pemberton fou enviada al Bhutan per arranjar l'afer però les negociacions que inicialment preveien un tractat que establia l'extradició dels oficials bhutanesos culpables dels atacs als Duars i Assam i el comerç lliure entre Índia i Bhutan a més de provisions sobre el deute, no van donar fruit quan el Bhutan finalment va rebutjar aquest acord per protegir la seva independència, i per tant els britànics van mantenir ocupats els Duars. Els bhutanesos van aprofitar el seu control dels passos per fer algunes incursions en territori britànic, i segons els britànics van continuar els actes d'hostilitat (però de defensa del territori segons el punt de vista bhutanès). Al cap d'un any oficials bhutanesos atacaven els Duars i saquejaven i massacraven a la població. El 1841 els britànics van annexionar formalment els Duars assamesos i van oferir un pagament al govern de Bhutan de 10000 rúpies anual si ho acceptava (com de fet així va ser). El 1842 Bhutan va renunciar als Duars de Bengala que els britànics havien ocupat el 1784 però la frontera no va quedar definida i els incidents van continuar; el 1852 una missió bhutanesa va anar a Calcuta i va demanar una major compensació pels seus antics territoris però en lloc d'això els britànics van rebaixar el tribut de deu mil a set mil rúpies i van exigir excuses pels saquejos a territoris britànics. Vers 1855 tropes britànics vigilaven la frontera per impedir nous atacs bhutanesos i probablement hagueren envaït Bhutan quan va esclatar la rebel·lió dels sipais.

El 1862 els bhutanesos van atacar Sikkim i Coch Behar saquejant els dos territoris. Ashley Eden fou enviat al Bhutan però el Druk Desi va declarar que no podia controlar als seus oficials de frontera. Eden fou insultat i amenaçat i obligat a signar un tractat que retornava els Duars al Bhutan i fent altres concessions; el tractat fou rebutjat pel governador general i els britànics van suspendre el pagament de les set mil rúpies i van exigir l'alliberament dels captius i retorn de la propietat robada.

El 1863 el dzongpon de Punakha es va revoltar i va triomfar al caps d'uns mesos de guerra civil establint un Druk Desi rival mentre l'anterior es va refugiar amb el ponlop de Paro i més tard va acabar deposat. El 1864, acabada virtualment la guerra civil, els britànics van enviar una missió de pau al Bhutan que va jugar entre el ponlop de Paro i el ponlop de Tongsa que actuava en nom del Druk Desi triomfant; però Bhutan va rebutjar el tractat de pau i amistat que se li va oferir i Gran Bretanya va declarar la guerra el 12 de novembre de 1864, annexionant els Duars occidentals. Inicialment no hi va haver resistència. L'exèrcit de Bhutan, armat d'espases, fletxes i ganivets, amb armadures i escuts, no fou enemic pels britànics. La guerra es va dir Guerra Duar (1864-1865) i va durar cinc mesos. El gener de 1865 els bhutanesos van atacar a la zona de Dewangiri, a una petita guarnició que va fugir deixant nombroses armes però aquesta derrota fou compensada pel general Tombs i al final fou una victòria completa dels britànics. El març de 1865 el govern bhutanès va demanar la pau. El tractat de Sinchula de l'11 de novembre de 1865 obligava al país a cedir els territoris en litigi als Duars (els divuit Duars de Bengala i Assam) a perpetuïtat i a cedir altres territoris (83 km² al sud-est de Bhutan a la regió de Dewangiri) a canvi d'un subsidi anual de 25000 rúpies que pujaria a cinquanta mil rúpies al cap de tres anys; a més es va alliberar els presoners.

Emergència del ponlop de Tongsa[modifica]

En els 25 anys següents hi va haver rivalitats entre el ponlop of Tongsa (probritànic) i el ponlop de Paro (protibetà). El primer, Ugyen Wangchuck, va emergir com la força més influent i va derrotar als seus enemics politics i entre 1882 i 1885 va unificar el país després de diverses guerres civils i rebel·lions. Això va garantir un poder central fort. Mentre els britànics buscaven obrir rutes comercials amb Tibet i a començament del segle xx es van alarmar per l'activitat russa a Lhasa. Llavors Ugyen Wangchuck va veure l'oportunitat i va ajudar als britànics acompanyant (1903-1904) a una missió britànica a Lhasa (Tibet) com a intermediari. Pels seus servis en aconseguir la convenció Anglotibetana de 1904 el rei bhutanès fou fet cavaller; més tard va seguir incrementant el seu poder al Bhutan.

La pujada al poder d'Ugyen Wangchuck va coincidir amb l'evidència que el govern dual del ponlop i el Druk Desi reencarnació del shabdrung, era obsolet i ineficaç. Havia aconseguit eliminar al cap rival el ponlop de Paro i un fidel seu i membre de la família probritànica dels Dorji s'havia instal·lat al seu lloc. El darrer shabdrung va morir el 1903 i la seva reencarnació no va aparèixer fins a 1906 i això va deixar la direcció civil i l'espiritual en mans d'Ugyen Wangchuck. El 1907, el 54è i darrer Druk Desi es va haver de retirar i les posterior reencarnacions suposades de Ngawang Namgyal, no van ser acceptades.

Monarquia absoluta[modifica]

El novembre de 1907 una assemblea de monjos budistes, oficials del govern i caps de les principals famílies van establir la monarquia absoluta. Ugyen Wangchuck fou designat el primer Druk Gyalpo (Rei Dragó, 1907-1926) hereditari. La família Dorji va rebre la posició hereditària de caps camarlencs (gongzim) màxim lloc de govern.

El 8 de gener de 1910 es va signar el tractat de Punakha que modificava dos articles del tractat de 1865: es doblava la subvenció anual i s'establia que els britànics no intervindrien en els afers interns però se li garantia la defensa contra Xina. El 1924 Ugyen Wangchuck va demanar als britànics seguretats que la seva nissaga seguiria al poder, però l'ambigüitat de les relacions i de la sobirania va restar vigent. Ningú sabia si es tractava d'un estat plenament sobirà segons el dret internacional o era un més dels Estats de l'Índia.

Ugyen Wangchuck va morir el 1926 i el va succeir el seu fill Jigme Wangchuck (1926-1952). El 1947 Índia va substituir a Gran Bretanya com el de facto protector del regne però el tractat de Punakha de 8 d'agost de 1949 va reconèixer la plena sobirania bhutanesa, deixant els afers exteriors en mans de l'Índia. El subsidi va pujar a 500.00 rúpies per any. També li foren retornats part dels 83 km² de territori arrabassats pels britànics el 1865.

Jigme Dorji Wangchuck va succeir al seu pare el 1952. Estava casat amb una cosina del chogyal (rei) de Sikkim que havia estat educada a Europa i va intentar modernitzar el país. El 1953 va establir una assemblea nacional (Tshogdu) amb dret de veto del sobirà que podia governar per decret. El dzongkha fou declarat llengua nacional als anys seixanta. Les modernitzacions eren petites, pas a pas, però no s'aturaven: un museu, una biblioteca, els arxius nacionals, l'estadi nacional, l'edifici de l'assemblea nacional, la cort suprema (Thrimkhang Gongma), edificis governamentals i d'entitats, etc. El càrrec de gongzim, que tenia la família Dorji, va ser reconvertit a primer ministre (lonchen) el 1958. La modernització no agradava a tothom i el lonchen, Jigme Palden Dorji, cunyat del rei o Druk Gyalpo n'era un capdavanter; aquest aviat es va enfrontar a l'exèrcit (per haver retirat a 50 oficials i per l'ús d'alguns vehicles) i també als caps religiosos per voler reduir el poder d'algunes institucions religioses que tenien el suport de l'estat. L'abril del 1964 mentre el rei era a Suïssa rebent tractament mèdic, el lonchen fou assassinat per un caporal de l'exèrcit; diversos militars foren arrestats entre ells el cap d'operacions de l'exèrcit, Namgyal Bahadur, oncle del rei, que fou executat per haver participat en el complot.

A Jigme Palden Dorji el va succeir tot seguit Lhendup Dorji; va seguir una lluita pel poder entre els lleialistes i els modernistes, els primers representants per un temps pel cap de l'exèrcit Namgyal Wangchuck, germà del rei. El 1965 Lhendup Dorji i altres membres de la família foren exiliats. El juliol de 1965 hi va haver un intent d'assassinat del rei; els assassins (la família Dorji no hi va participar) foren perdonats pel mateix rei. El 1966 el rei va declarar a Timphu com a capital per un any i Punakha per un altre. El 1968 el rei va renunciar al seu dret de veto sobre les lleis de l'assemblea nacional. El 1971 Bhutan va ingressar a l'ONU.

Jigme Dorji Wangchuck va morir el juliol de 1972 i el va succeir el seu fill de 17 anys Jigme Singye Wangchuck la mare del qual, Ashi (princesa) Kesang Dorji, era membre de la família Dorji i germana del lonchen Jigme Palden Dorji. El nou rei havia estat nomenat ponlop de Tongsa el maig anterior. Fou coronat el 1974. Aquest any van poder tornar els exiliats de la família Dorji. Poc abans de la coronació es va avortar un complot organitzat segons es creu per l'amant tibetana del pare del rei, Yangki, i el pare d'aquesta. Trenta persones foren arrestades incloent policies i oficials del govern. La modernització va continuar.

Als anys vuitanta els separatistes assamesos del Front Unit d'Alliberament d'Assam (FUAA, anglès ULFA) van establir bases al Bhutan i hi van restar per anys. El 1988, Bhutan va expulsar a nombrosos residents nepalesos (5000 segons fonts oficial, cent mil segons els refugiats); aquestos nepaleses coneguts com els lotshampa, van quedar en campaments de refugiats i el 1990 van iniciar la lluita armada que va durar fins al 1993. El 2000 Nepal i Bhutan van acordar que es permetria el retorn d'alguns d'aquestos nepalesos però la major part havia de retornar al Nepal. Vegeu Lotshampa.

El 15 de desembre de 2003 l'exèrcit de Bhutan coordinat amb l'exèrcit indi va iniciar una operació contra els campaments guerrillers. Els guerrillers del Front Unit d'Alliberament d'Assam, el Front Nacional Democràtic de Bodoland i l'Organització d'Alliberament de Kamatpur foren expulsats encara que probablement van establir noves bases.

El 2005 es va informar que el Shabdrung, Pema Namgyel, un infant, havia estat arrestat amb la seva família. Els shabdrung no gaudien evidentment de cap poder més que el del record. Aquest any 2005 es va redactar una nova constitució (26 de març). La constitució establia un consell Nacional amb 20 electes per cada regió o dzonghag escollits entre persones seleccionades pel rei; al costat del Consell Nacional hi hauria l'assemblea Nacional elegida. La introducció de la democràcia es faria el 2008.

El rei Jigme Singye Wangchuck va abdicar el 15 de desembre del 2006 i el va succeir el seu fill Jigme Khesar Namgyel Wangchuck. El 31 de desembre del 2007 es van celebrar les primeres eleccions al Consell Nacional o Cambra Alta; les de la cambra baixa o Assemblea Nacional es van fer el 24 de març de 2008. Van participar dos partits polítics: el Partit Democràtic Popular (PDP) de Sangay Ngedup, i el Druk Phuensum Tshogpa (DPT) de Jigmi Thinley; el segon, proper al rei, va guanyar amb 45 dels 47 escons.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Història del Bhutan Modifica l'enllaç a Wikidata