In turbato mare irato

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióIn turbato mare irato

Pintura de Venècia (Michele Marieschi), obra contemporània d'aquest motet de Vivaldi.
Forma musicalMotet
TonalitatSol major
CompositorAntonio Vivaldi
Creació1725-1735?
  1. In turbato
  2. Splende serena
  3. Resplende, bella
  4. Alleluia
GènereMúsica sacra
CatalogacióRV 627
Durada16'28[1]
Instrumentaciósoprano, corda i b.c.

In turbato mare irato, RV 627, és un motet compost per Antonio Vivaldi a partir d'un text anònim en llatí.[2] Està escrit en la tonalitat de sol major i dins l'habitual estil líric italià del barroc. Com en els motets introductoris, peces que precedien algunes grans obres de Vivaldi, els textos no són litúrgics, sinó versions lliures en llatí d'autor desconegut.[3]

Estructura i anàlisi musical[modifica]

Denis Arnold va proposar la frase "concert per a veu" per descriure aquests motets de Vivaldi.[4] El manuscrit es troba a la Sächsische Landesbibliothek de Dresden (Mus. 2389-E-2); en el títol apareix la indicació «Motetto a Canto solo e strumenti del Vivaldi».[5] Durant la dècada del 1720 Vivaldi va veure enfortits els llaços amb la Cort de Dresden. El 1728 Johann Georg Pisendel, fidel defensor i antic alumne del compositor, es va fer càrrec de la direcció de l'Orquestra de la Cort. El 1730, arribaren a Dresden set cantants que estudiaren durant sis anys a Venècia, subvencionats per la cort; dos d'ells, van estar com a interns a l'Ospedale della Pietà.[6]

L'obra, en la tonalitat de sol major, té una estructura en quatre moviments i amb les següents característiques musicals:[2]

Moviment Instrumentació Forma Tempo Tonalitat
1. «In turbato» soprano, corda i b.c. ària allegro sol major
2. «Splende serena» soprano i b.c. recitatiu (recitatiu) ...
3. «Resplende, bella» soprano, corda i b.c. ària larghetto la menor
4. «Alleluia» soprano, corda i b.c. ària allegro sol major

Una de les característiques destacades de la primera ària és la utilització d'un compàs diferent i un ritme més lent en la secció central ("B"). Aquest contrast musical més marcat es genera per la diferència d'atmosfera entre les seccions "A" i "B" del text. L'"Al·leluia" final, per la seva banda, mostra la inventiva rítmica i harmònica de Vivaldi, fins i tot quan la textura es redueix a només dues parts "reals".[6]

Text[modifica]

El text d'aquest motet utilitza la metàfora clàssica en l'òpera barroca, i posa en escena un vaixell navegant per un mar afalagador i que el seu timoner aconsegueix portar sense prendre mal, en aquest cas, amb l'ajuda de la Stella Maris, la Mare de Déu.[6] El text és el següent:[7]

1. Ària.
In turbato mare irato
naufragatur alma pax.
Cito splende, ah splende, o cara,
in procella tam amara,
suspirata coeli fax.
2. Recitatiu.
Splende serena, o lux amata,
nam mersa in mille poenis
languet anima mea.
Stricta mille catenis
in pelago voraci
iam submersa spirat,
sed contemplando te laeta respirat.
3. Ària.
Resplende, bella,
divina stella,
et non timebo
mortis horrores
tam cara face
gaudendo in pace,
cari fulgores.
4. Alleluia.

Referències[modifica]

  1. «Antonio Vivaldi. In turbato mare irato, solo motet for voice, strings & continuo in G major, RV 627». Allmusic.com. AllMusic. [Consulta: 24 setembre 2018].
  2. 2,0 2,1 «Musique vocale. Oeuvres sacrées». Antonio Vivaldi. Catalogue RV. musiqueorguequebec. [Consulta: 22 setembre 2018].
  3. Kolneder, Walter. Guía de Vivaldi. Madrid: Alianza, 1989 (1984), p. 232 (El libro de bolsillo, núm. 408). ISBN 8420604089. , p. 121.
  4. Arnold, Denis. «Vivaldi's Motets for Solo Voice». A: Degrada, F. Vivaldi veneziano europeo (en anglès), 1980, p. 37-48. 
  5. Kolneder, Walter. Guía de Vivaldi. Madrid: Alianza, 1989 (1984), p. 232 (El libro de bolsillo, núm. 408). ISBN 8420604089. , p. 140.
  6. 6,0 6,1 6,2 Talbot, Michael. «Antonio Vivaldi (1678-1741). The Complete Sacred Music». Hyperion, 1996.
  7. «In turbato mare irato». The LiederNet Archive. LiederNet. [Consulta: 24 setembre 2018].

Enllaços externs[modifica]