Longe mala, umbrae, terrores

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióLonge mala, umbrae, terrores
Canaletto - The Stonemason's Yard.jpg
Pintura del de Venècia (Canaletto) del 1725, obra contemporània d'aquest motet de Vivaldi.
Forma musical Motet
Tonalitat Sol menor
Compositor Antonio Vivaldi
Creació

1725?

  1. Longe mala, umbrae, terrores
  2. Recedite, nubes et fulgura
  3. Descende, o caeli vox
  4. Alleluia
Gènere Música sacra
Catalogació RV 629
Durada 14'52 [1]
Instrumentació soprano, corda i b.c.
Modifica les dades a Wikidata

Longe mala, umbrae, terrores, RV 624, és un motet compost per Antonio Vivaldi a partir d'un text anònim en llatí.[2] Està escrit en la tonalitat de sol menor i dins l'habitual estil líric italià del barroc. Com en els motets introductoris, peces que precedien algunes grans obres de Vivaldi, els textos no són litúrgics, sinó versions lliures en llatí d'autor desconegut.[3] No s'ha de confondre amb una Introduzioni, «Longe mala, umbrae, terrores», RV 640 que té el mateix text (sense l'"Alelluia") però amb una funcionalitat diferent, ja que precedeix al Gloria, RV 589.

No se sap per a quina ocasió o institució es va compondre aquest motet extraordinàriament brillant i arduós, però gairebé s'està segur que no era per a l'Ospedale della Pietà. Deuria ser compost cap a mitjans de la dècada del 1720.[4]

Estructura i anàlisi musical[modifica]

Està escrit per a soprano solista. Denis Arnold va proposar la frase "concert per a veu" per descriure aquests motets de Vivaldi.[5] A l'època de Vivaldi, molts motets solistes eren "per ogni temps", és a dir, per a qualsevol època de l'any. Posar un text poètic que sigui prou general per adaptar-se a la majoria de les festivitats tenia l'avantatge de produir obres que podrien convertir-se obres de repertori que es podien repetir i, per tant, molt millor per al compositor i per a l'intèrpret.[4] L'obra, en la tonalitat de sol menor, té una estructura en quatre moviments i amb les següents característiques musicals:[2]

Moviment Instrumentació Forma Tempo Tonalitat
1. «Longe mala, umbrae, terrores» soprano, corda i b.c. ària allegro sol menor
2. «Recedite, nubes et fulgura» soprano i b.c. recitatiu (recitatiu) ...
3. «Descende, o caeli vox» soprano, corda i b.c. ària largo do menor
4. «Alleluia» soprano, corda i b.c. ària allegro sol menor

La seva primera ària convida als mals d'aquest món –la guerra, la pesta i altres desgràcies–, a desaparèixer. En el recitatiu, els núvols s'esvaeixen perquè a la segona ària la "vera lux" (la veritable llum) pugui brillar des del cel cap a la humanitat. A l'"Alleluia" es reprèn el material del moviment inicial, bastant truculent i potser il·lògic tenint en compte el "programa" del motet, però té un efecte excel·lent en termes purament musicals.[4]

Text[modifica]

Els textos dels motets del segle XVIII poques vegades eren peces de fina poesia llatina; el viatger francès Pierre-Jean Grosley els va descriure com a ""una mala combinació de paraules llatines, on les barbarismes i els solecisme són més comuns que el sentit i la raó".[6] El text anònim, en llatí, és el següent:[7]

Longe mala umbrae terrores,
Sors amara iniqua sors.
Bella plagae irae furors
Tela et arma aeterna mors.
  • Recitatiu
Recedite, nubes et fulgura,
Et sereno coronate fulgore
Coeli sidera coruscate;
omnes animae super terram et
super astra viventes jubilate.
  • Aria da capo
Descende, o coeli vox,
ex alto asperge nos,
tolle maerorem.
Resplende, o vera lux,
es tu secura dux,
sparge fulgorem.
  • Alleluia - Allegro

Referències[modifica]

  1. «Antonio Vivaldi. Longe mala, umbrae, terrores, introduzione to Gloria for voice, strings & continuo in G minor, RV 629». Allmusic.com. AllMusic. [Consulta: 24 setembre 2018].
  2. 2,0 2,1 «Musique vocale. Oeuvres sacrées». Antonio Vivaldi. Catalogue RV. musiqueorguequebec. [Consulta: 22 setembre 2018].
  3. Kolneder, Walter. Guía de Vivaldi. Madrid: Alianza, 1989 (1984), p. 232 (El libro de bolsillo, núm. 408). ISBN 8420604089. , p. 121.
  4. 4,0 4,1 4,2 Talbot, Michael. «Antonio Vivaldi (1678-1741). The Complete Sacred Music». Hyperion, 1996.
  5. Arnold, Denis. «Vivaldi's Motets for Solo Voice». A: Degrada, F. Vivaldi veneziano europeo (en anglès), 1980, p. 37-48. 
  6. En le text original en francès: «mauvais assemblage rimé de mots latins, où les barbarismes et les solécismes sont plus communs que le sens et la raison»
  7. «"Longe mala umbrae terrores", RV. 629». The LiederNet Archive. LiederNet. [Consulta: 22 setembre 2018].

Enllaços externs[modifica]