Beatus vir (Vivaldi)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióBeatus vir

Pintura del Gran Canal de Venècia (Canaletto), cap el 1740, contemporània del Beatus vir, RV 795.
Forma musicalMotet
TonalitatDo major - Si♭ major
CompositorAntonio Vivaldi
  1. Beatus vir
  2. Potens in terra
  3. Gloria et divitiae
  4. Exortum est
  5. Iucundus homo
  6. In memoria aeterna
  7. Paratum cor eius
  8. Peccator videbit
  9. Gloria patri
Lletra deSalm 112 (111)
GènereMúsica sacra
CatalogacióRV 597-598-795

Beatus vir és una obra religiosa d'Antonio Vivaldi, un motet sobre el salm 112 (salm 111 de la Vulgata) que forma part de les Vespres. Sobre aquest salm es coneixen de Vivaldi quatre composicions. Kolneder, el 1984, en descriu tres,[1] a la que cal afegir el Beatus vir, RV 795 trobat posteriorment.[2]

El Beatus vir, RV 597, és una gran obra, similar al Dixit Dominus per la grandiositat. El RV 598, és més simple tot i és una obra madura; el salm està compost en un sol moviment.[3]

Els quatre Beatus vir[modifica]

Les quatre versions de Beatus vir que actualment es coneixen de Vivaldi són:[2]

  • RV 597. «In due chori a 8 con Istromenti, del Vivaldi, per a doble cor (8 veus), dos oboès, corda i baix continu en do major». Es troba al fons Foà de la Biblioteca Nacional de Torí, volum 40. És el més conegut.
  • RV 598. «Per a dues sopranos, contralt, cor (4 veus), corda i baix continu en si bemoll major», amb tota la lletra posada en música en forma d'allegro. Es troba al fons Foà de la Biblioteca Nacional de Torí, volum 40. És de proporcions més petites que el RV 597.
  • RV 599, actualment perdut.
  • RV 795. Compost per a la Pietà, el 1739. És per a veus femenines, corda i baix continu, en do major. L'obra completa s'ha trobat a la Sächsische Landesbibliothek de Dresden.[4]

Abans del 1719, Vivaldi deuria compondre la versió original del seu Beatus vir en do major, una versió perduda. Les que es coneixen són tres versions reelaborades. El Beatus vir, RV 598, escrita per a la Pietà probablement entre 1713–1719, és una obra única entre el repertori de la música sacra de Vivaldi, ja que presenta un únic moviment, però amb la presència de cor i solistes. El Beatus vir RV 597, per a dos cors és el més conegut –musicalment més intensa–; estaria compost cap a la meitat o a finals de la dècada de 1720. El darrer Beatus vir, RV 795, també està escrit per a la Pietà el 1739; es una obra valenta amb un major èmfasi en els moviments per a veu solista.[5]

Beatus vir, RV 597[modifica]

A continuació es presenta l'estructura i es donen detalls de les característiques musicals (tonalitat, tempo, instrumentació) del RV 597:[6]

  1. "Beatus vir" (en do major; Allegro; 2 cors i 2 orquestres)
  2. "Potens in terra" (en la menor; Allegro non molto; i baix dels 2 cors i 2 orquestres)
    Antifonia "Beatus vir" (en do major; Allegro; 2 cors i 2 orquestres)
  3. "Gloria et divitiae" (en la menor; Allegro; 2 sopranos solistes i 2 orquestres)
    Antifonia "Beatus vir" (en do major; Allegro; 2 cors i 2 orquestres)
  4. "Exortum est in tenebris" (en fa major; Andante molto; 2 cors i 2 orquestres)
  5. "Jucundus homo" (en la menor; Allegro; soprano solista i orgue)
    Antifonia "Beatus vir" (en do major; Allegro; 2 cors i 2 orquestres)
  6. "In memoria aeterna" (en do menor; Andante molto; cor I, a 3 veus (contralt, tenor i baix)
    Antifonia "Beatus vir" (en do major; Allegro; 2 cors i 2 orquestres)
  7. "Paratum cor ejus" (en do major; Allegro; 2 cors i 2 orquestres)
  8. "Peccator videbit" (en fa major; largo e spiccato, alternato con presto; tenor sol i orquestra)
    Antifonia "Beatus vir" (en do major; Allegro; 2 cors i 2 orquestres)
  9. "Gloria Patri, et Filio" (en do major; Allegro; 2 cors i 2 orquestres)

La seva interpretació dura aproximadament 26 minuts.[7]

Anàlisi musical[modifica]

El Beatus vir, RV 597, és una gran obra, similar al Dixit Dominus, amb doble cor i una orquestra, en alguns moments amb oboès. Està en la brillant tonalitat de do major. Dona al conjunt de l'obra una estructura antifonal, ja que al final de cada versicle incorpora com un ritornello amb el primer tema del cor. Probablement és un recurs, a mode de rondó, per no haver d'incorporar l'antífona del salm en cant gregorià. En el conjunt, hi ha una gran diversitat tonal (a més de do major, la menor, do menor i fa major).[3]

L'estil que usa en els dobles cors és l'habitual en la tradició barroca veneciana, amb ritmes intensos en els dos conjunts vocals que dialoguen entre sí, amb respostes i superposicions. Com sempre, Vivaldi adaptar la música al text de manera brillant; per ex., les dues sopranos, en el "Gloria et divitiae" (núm. 3) expressen la llum de la glòria amb un llarg melisma sobre la paraula "Gloria", o el gran efecte tímbric en el "Jucundus homo" (núm. 5) només amb la soprano solista i els dos orgues. També, el petar de les dents dels pecadors en el "Peccator videbit" (núm. 8), expressat amb un ritme ràpid, precipitat. L'obra acaba amb un poderós fugat final.[3]

Beatus vir, RV 598[modifica]

L'estructura és d'un sol moviment:[6]

  1. "Beatus vir" (en si bemoll major; Allegro; per a solistes (SSA), cor (SABT), corda i baix continu.

Aquesta versió del Beatus vir és més simple tot i que la temàtica inicial de les dues partitures és similar. El salm està compost en un sol moviment, en si bemoll major, que modula en la part central a la tonalitat relativa de sol menor. El conjunt vocal compta amb dues sopranos solistes i el cor a quatre veus. Sembla una obra posterior al RV 597, escrita per als oficis religiosos de la Pietà. Vivaldi manté de manera menys visible l'estructura antifonal de l'antiga salmòdia. I són presents molts recursos expressius com, per exemple, una pujada cromàtica sobre la paraula "misericors" (a "Exortum est"), repeticions d'autoafirmació sobre "non" ("In memoria aeterna"). Alguna pàgina, com el "Dispersit dedit" són equiparables a algunes de J. S. Bach.[3]

La seva interpretació dura aproximadament 7 minuts.[7]

Beatus vir, RV 795[modifica]

Composta l'any 1739 per a l'Ospedale della Pietà, es una obra madura, i Vivaldi dona més protagonisme als moviments per a veu sola.[5] També en do major, està escrita per a veus femenines, corda i baix continu. Es van trobar fragments entre els manuscrits de la Pietà i que estan al Conservatorio Statale di Musica "Benedetto Marcello". Es va veure que l'obra completa estava a la Sächsische Landesbibliothek de Dresden, però que s'havia atribuït erròniament a Baldassare Galuppi.[4]

Text en llatí[modifica]

És el text del Salm 112 (Salm 111 de la Vulgata):

  • Beatus vir qui timet Dominum in mandatis eius volet nimis
  • Potens in terra erit semen eius generatio rectorum benedicetur
  • Gloria et divitiae in domo eius et iustitia eius manet in saeculum saeculi
  • Exortum est in tenebris lumen rectis misericors et miserator et iustus
  • Iucundus homo qui miseretur et commodat disponet sermones suos in iudicio
  • Quia in aeternum non commovebitur
  • In memoria aeterna erit iustus ab auditione mala non timebit paratum cor eius sperare in Domino
  • Confirmatum est cor eius non commovebitur donec dispiciat inimicos suos
  • Dispersit dedit pauperibus iustitia eius manet in saeculum saeculi cornu eius exaltabitur in gloria
  • Peccator videbit et irascetur dentibus suis fremet et tabescet desiderium peccatorum peribit

Referències[modifica]

  1. ↑ Kolneder, Walter. Guía de Vivaldi. Madrid: Alianza, 1989 (1984), p. 232 (El libro de bolsillo, núm. 408). ISBN 8420604089.  p. 43
  2. ↑ 2,0 2,1 Beatus vir, RV 598 (Vivaldi, Antonio): Partitura lliure a l'IMSLP.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Ryom, Peter; de Nys, Carl. Antonio Vivaldi. Musica Sacra. S-60.493. Erato-Hispavox, 1980. 
  4. ↑ 4,0 4,1 Talbot, Michael (2011).The Vivaldi Compendium, p. 32. Boydell Press
  5. ↑ 5,0 5,1 Talbot, Michael. «Antonio Vivaldi (1678-1741) Sacred Music, Vol. 3». Hyperion. [Consulta: 18 setembre 2018].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Musique vocale. Oeuvres sacrées». Antonio Vivaldi. Catalogue RV. musiqueorguequebec. [Consulta: 18 setembre 2018].
  7. ↑ 7,0 7,1 Durada de referència de la versió de Michel Corboz amb el Cor i l'Orquestra de Laussanne. Corboz, Michel. Antonio Vivaldi. Musica Sacra. S-60.493. Erato-Hispavox, 1980. 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Beatus_vir_(Vivaldi)&oldid=28953541»