Invicti bellate

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióInvicti bellate
Canaletto Bacino di San Marco.jpg
Bacino di San Marco (Venècia), obra del Canaletto, cap a 1738, obra contemporània d'obres com aquest motet.
Forma musical Motet
Tonalitat Sol major
Compositor Antonio Vivaldi
Creació

1725-1735?

  1. Invicti bellate
  2. Fortes estote in bello
  3. Dux eterne, Jesu care
  4. Alleluia
Gènere Música sacra
Catalogació RV 627
Durada 9'53[1]
Instrumentació soprano, corda i b.c.
Modifica les dades a Wikidata

Invicti bellate, RV 627, és un motet compost per Antonio Vivaldi a partir d'un text anònim en llatí.[2] Està escrit en la tonalitat de sol major i dins l'habitual estil líric italià del barroc. Com en els motets introductoris, peces que precedien algunes grans obres de Vivaldi, els textos no són litúrgics, sinó versions lliures en llatí d'autor desconegut.[3] El manuscrit està incomplet,[2] però ha estat reconstruït i enregistrat per l'Academia Montis Regalis.[4]

Els motets de Vivaldi[modifica]

A l'època en què vivia Vivaldi, el motet per a veu solista era la variació sacra del gènere de la cantata "amb stromenti": una veu solista –sempre soprano o contralt en l'obra de Vivaldi–, amb el suport de tota la corda; en l'esquema formal, alternaven les àries i un recitatius compostos a partir d'un text de la poesia devocional escrit en llatí, amb referències opcionals o paràfrasi bíbliques. Aquestes composicions lleugeres eren un complement paralitúrgic molt flexible, útil per a ser inserit en les ocasions més diverses de l'ordinari de la missa, sobretot perquè el seu text estava marcat per una reflexió poètica-religiosa neutra, sense referències directes. S'anomenava "motet per a tots els temps" i es podia utilitzar en diferents setmanes del calendari litúrgic i, més rarament, destinades a una celebració concreta.[5] Pel que fa a la interpretació, no s'ha de fer massa cas del gènere del cantant. És cert que sovint es personalitzaven, pensant en una intèrpret concreta (Anna Giraud o alguna noia de la Pietà); però l'elecció d'una cantant femenina o un cantant masculí era una decisió sovint molt pragmàtica en funció del que hi havia per a l'execució.[6]

L’Ospedale della Pietà tenia regulat des de 1710, que el seu «Maestro di coro» estava obligat a proporcionar, entre altres composicions litúrgiques, dos motets nous al mes. Hi havia un gran consum d'aquests tipus de peces. A Vivaldi, el 1715, després de dos anys a la Pietà, li pagaren honoraris relacionats amb "una missa sencera, un "Vespre", un oratori, més de trenta motets, i altres tasques.[7] Per tant, aquests "més de trenta motets" eren el resultat d'aproximadament un any i mig de treball i, fins al 1716 que seria nomenat director, n'hauria compost uns 24 més; i sabem segur que n'hi ha 11 més que estan certificats com a entregats el 1739. Amb tot, es podria fer una estimació d'entre 65 i 70 motets, sens dubte, per a la Pietà. A aquests cal afegir un nombre desconegut de motets escrits per a altres institucions i ocasions: durant la seva estada a Roma (1723-224) (es coneixen tres motets d'aquest període, RV 623, 626 i 631), que tenia relacions amb la Basílica del Santo di Padova (probablement, la composició del RV 634) i que va enviar altres a la Cort de l'Electorat de Saxònia, ja que dos motets (RV 627 i 632), acabaren en la col·lecció de Zelenka. No està clar si els "«Mottetti alla sera»" esmentats en un rebut de pagament per serveis realitzats durant la estada triomfal de Vivaldi a Vicenza el 1713, eren composicions seves. Amb tot això, actualment, de Vivaldi, ens han arribat manuscrits d'un petit nucli de 12 motets, més 8 "introduccions". D'aquests dotze, dos són incomplets: Carae rosae respirate (RV 624) i Invicti bellate (RV 628).[5]

Estructura i anàlisi musical[modifica]

Està escrit per a contralt solista. Denis Arnold va proposar la frase "concert per a veu" per descriure aquests motets de Vivaldi.[8] El manuscrit es troba en la col·lecció Giordano de la Biblioteca Nacional de Torí (volum 32); en el títol apareix la indicació «Motetto a Canto solo con Instrumenti, del Sig. D. Antonio Vivaldi».[9] Entre les obres incompletes de Vivaldi aquesta és un cas particularment curiós. És bastant conegut pel públic perquè es troba en diverses edicions, concerts i enregistraments, però en els de vegades s'ignora que falten uns 110-120 compassos de música. El motet no es pot interpretar en l'estat que ens ha arribat i cal evitar els posicionaments acrítics que tendeixen a reconstruir obres incompletes a qualsevol cost.[5]

L'obra, en la tonalitat de sol major, té una estructura en quatre moviments i amb les següents característiques musicals:[2]

Moviment Instrumentació Forma Tempo Tonalitat
1. «Invicti bellate» contralt, corda i b.c. ària presto sol major
2. «Fortes estote in bello» contralt i b.c. recitatiu (recitatiu) ...
3. «Dux eterne, Jesu care» contralt, corda i b.c. ària larghetto mi menor
4. «Alleluia» contralt, corda i b.c. ària allegro sol major

Text[modifica]

El text és el següent:[10]

1. Ària.
Invicti bellate
Intrat diem squalida nox.
2. Recitatiu.
Fortes estote in bello
Nec difficilis est tiranni fuga
Vos caelestis invitat tubae clangor ad arma
Ecce adorata cruces vexilla
Summus omnipotens dal signa ductor.
Sub tanto duce certa vestra victoria
Certo triumph vestro et vestra Gloria.
3. Ària.
Dux aeterne Jesu care
Si per te gaudet certare
Da vigorem cordi meo.
Et accensum (assensum) sacro ardore
Et defensum almo amore
Noceat hosti invicte reo.
4. Alleluia.

Referències[modifica]

  1. «Antonio Vivaldi. Invicti, bellate, solo motet for voice, strings & continuo in G major, RV 628». Allmusic.com. AllMusic. [Consulta: 24 setembre 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Musique vocale. Oeuvres sacrées». Antonio Vivaldi. Catalogue RV. musiqueorguequebec. [Consulta: 22 setembre 2018].
  3. Kolneder, Walter. Guía de Vivaldi. Madrid: Alianza, 1989 (1984), p. 232 (El libro de bolsillo, núm. 408). ISBN 8420604089. , p. 121.
  4. «List of works by Antonio Vivaldi». Petrucci Music Library. IMSLP. [Consulta: 24 setembre 2018].
  5. 5,0 5,1 5,2 Sardelli, Federico Maria. «Antonio Vivaldi, Invicti bellate, RV 628». «Antonio Vivaldi. Opere incomplete», 3. Florència: SPES Facsimiles (Studio per Edizioni Scelte), 2007. [Consulta: 25 setembre 2018].
  6. Talbot, Michael. «Antonio Vivaldi (1678-1741). The Complete Sacred Music». Hyperion, 1996.
  7. Original en italià: «una Messa intiera, un Vespero, un Oratorio, più di trenta mottetti, et altre fatiche»
  8. Arnold, Denis. «Vivaldi's Motets for Solo Voice». A: Degrada, F. Vivaldi veneziano europeo (en anglès), 1980, p. 37-48. 
  9. Kolneder, Walter. Guía de Vivaldi. Madrid: Alianza, 1989 (1984), p. 232 (El libro de bolsillo, núm. 408). ISBN 8420604089. , p. 140.
  10. «Invicti bellate». The LiederNet Archive. LiederNet. [Consulta: 24 setembre 2018].

Enllaços externs[modifica]