Clarae stellae scintillate

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióClarae stellae scintillate

El Gran Canal de Venècia (Canaletto), c. 1720; pintura contemporània d'obres com aquest motet.
Forma musicalMotet
TonalitatFa major
CompositorAntonio Vivaldi
Llengua del terme, de l'obra o del nomllatí Modifica el valor a Wikidata
Creació1715?
  1. Clarae stellae, scintillate
  2. Coeli repleti iam novo splendore
  3. Nunc jubilare
  4. Alleluia
GènereMúsica sacra
CatalogacióRV 625
Durada11'28[1]
Instrumentaciócontralt, corda i b.c.
Estrena
Estrena1715 Modifica el valor a Wikidata
IMSLP: Clarae_stellae,_scintillate,_RV_625_(Vivaldi,_Antonio) Modifica el valor a Wikidata

Clarae stellae scintillate, RV 625, és un motet compost per Antonio Vivaldi a partir d'un text anònim en llatí.[2] Està escrit en la tonalitat de fa major i dins l'habitual estil líric italià del barroc. Com en els motets introductoris, peces que precedien algunes grans obres de Vivaldi, els textos no són litúrgics, sinó versions lliures en llatí d'autor desconegut.[3] Aquest motet va ser escrit per a la festa patronal de l'Ospedale della Pietà, la visitació de la Mare de Déu, el 2 de juliol,[4] probablement de 1715.[5]

Estructura i anàlisi musical[modifica]

Està escrit per a contralt solista. Denis Arnold va proposar la frase "concert per a veu" per descriure aquests motets de Vivaldi.[6] El manuscrit es troba en la col·lecció Giordano de la Biblioteca Nacional de Torí (volum 32); en el títol apareix la indicació «Motetto del Vivaldi».[7]

L'obra, en la tonalitat de fa major, té una estructura en quatre moviments i amb les següents característiques musicals:[2]

Moviment Instrumentació Forma Tempo Tonalitat
1. «Clarae stellae, scintillate» contralt, corda i b.c. ària allegro fa major
2. «Coeli repleti iam novo splendore» contralt i b.c. recitatiu (recitatiu) ...
3. «Nunc jubilare» contralt, corda i b.c. ària allegro re menor
4. «Alleluia» contralt, corda i b.c. ària allegro fa major

L'estil rialler, gairebé ingenu de l'ària inicial, marca el to de tota l'obra. En la segona ària, Vivaldi renuncia a l'estructura habitual d'ària da capo (ABA) per fondre el moviment en el que podria anomenar-se una "forma en cadena", on cinc seccions vocals diferents (tres de les quals s'han de repetir) presenten les seves pròpies parts del text. Aquesta elasticitat estructural, que al·ludeix clarament a la música de ball, és molt característica de la música vocal de Vivaldi durant la dècada del 1710, fins i tot en les àries d'òpera. Finalment, en l'Al·leluia, la tonalitat oscil·la entre fa menor i fa major, un tret també present en altres obres de Vivaldi del mateix període.[5] El tema inicial del cinquè moviment del Concert per a violí en fa major, RV 292 (c. 1716-1717), apareix en aquest "Alleluia".[8]

Text[modifica]

Els textos dels motets del segle xviii poques vegades eren peces de fina poesia llatina; el viatger francès Pierre-Jean Grosley els va descriure com a ""una mala combinació de paraules llatines, on les barbarismes i els solecisme són més comuns que el sentit i la raó".[9] Aquest text és exemplar en aquest sentit. En la primera ària, les estrelles resplendeixen brillantment, en el recitatiu s'identifica la festa mariana com la font de la celebració, mentre que l'ària final, seguit de l'Al·leluia, exigeixen que tot el que s'ha creat se n'alegra.[5] El text és el següent:[10]

1. Ària.
Clarae stellae, scintillate
et splendorem novum date
huius diei tanto fulgori.
Mundus vivat in laetitias
et mox habeat suas delicias
tantae pompae suo decori.
2. Recitatiu.
Coeli repleti iam novo splendore
plaudunt in tanta die,
et simul terra arridit tota
in tam solemni pompa.
Dum festum celebratur
almae Visitationis
gaudeat etiam cor meum
Mariam laudando et collaudando Deum.
3. Ària.
Nunc iubilare,
semper laetare
gaudio immenso
anima mea.
Et sit tibi iubilando,
et sit tibi memorando
mundi et cordis alma spes.
Si non es laetitia plena
tantae pompae aura serena
sit dulcedo tuae maestitiae,
et in te solum sint mille deliciae.
4. Alleluia.

Referències[modifica]

  1. ↑ «Antonio Vivaldi. Clarae stellae, scintillate, solo motet for voice, strings & continuo in F major, RV 625». Allmusic.com. AllMusic. [Consulta: 25 setembre 2018].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Musique vocale. Oeuvres sacrées». Antonio Vivaldi. Catalogue RV. musiqueorguequebec. [Consulta: 22 setembre 2018].
  3. ↑ Kolneder, Walter. Guía de Vivaldi. Madrid: Alianza, 1989 (1984), p. 232 (El libro de bolsillo, núm. 408). ISBN 8420604089. , p. 121.
  4. ↑ El 2 de juliol segons el calendari romà general. Amb la reforma del calendari del Concili Vaticà II ara se celebra el 31 de maig.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Talbot, Michael. «Antonio Vivaldi (1678-1741). The Complete Sacred Music». Hyperion, 1996.
  6. ↑ Arnold, Denis. «Vivaldi's Motets for Solo Voice». A: Degrada, F. Vivaldi veneziano europeo (en anglès), 1980, p. 37-48. 
  7. ↑ Kolneder, Walter. Guía de Vivaldi. Madrid: Alianza, 1989 (1984), p. 232 (El libro de bolsillo, núm. 408). ISBN 8420604089. , p. 140.
  8. ↑ «Violin Concerto in F major, RV 292 (Vivaldi, Antonio)». IMSLP Petrucci Music Library. IMSLP. [Consulta: 25 setembre 2018].
  9. ↑ En le text original en francès: «mauvais assemblage rimé de mots latins, où les barbarismes et les solécismes sont plus communs que le sens et la raison»
  10. ↑ «Invicti bellate». The LiederNet Archive. LiederNet. [Consulta: 24 setembre 2018].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Clarae_stellae_scintillate&oldid=28966563»