Vés al contingut

Ismail Kadare

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaIsmail Kadare

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 gener 1936 Modifica el valor a Wikidata
Gjirokastra (Regne d'Albània) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r juliol 2024 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Tirana (Albània) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Parlament d'Albània
1970 – 1982 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicAlbanesos Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Tirana
Institut de Literatura Maksim Gorki Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballActivitat literària, poesia i prosa Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta, novel·lista, traductor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeHelena Kadare (1963–2024) Modifica el valor a Wikidata
FillsBesiana Kadare Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Descrit per la fontObálky knih,
Biographical Dictionary of Central and Eastern Europe in the Twentieth Century Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0434282 The Movie Database: 234466 Allocine: 77946 Allmovie: p317219
Discogs: 3667273 Modifica els identificadors a Wikidata

Ismail Kadare (Gjirokastra, 28 de gener de 1936 - Tirana, 1 de juliol de 2024), també escrit Ismaïl Kadaré,[1] fou un escriptor albanès, el més conegut internacionalment en aquesta llengua.[2] Traduït a vora 50 llengües, va ser candidat al Premi Nobel de Literatura quinze vegades i va rebre premis prestigiosos com el Man Booker (2005), el Príncep d’Astúries (2009) i el Neustadt de Literatura (2020).[3]

L'autor, traduït a gairebé 50 llengües, havia estat quinze vegades candidat al premi Nobel de literatura i havia rebut guardons com el Man Booker el 2005, el Princesa d'Astúries el 2009 i el Neustadt International Prize for Literature el 2020.

Estudià a la facultat de lletres de Tirana i a la Universitat de Moscou, d'on hagué de tornar el 1960 quan es trencaren les relacions entre l'antiga Unió Soviètica i Albània. Des del 1963, quan publicà El general de l'exèrcit mort, ha esdevingut el novel·lista més important de la literatura albanesa. Conrea una narrativa plena de metàfores, en què són sempre presents la fantasia, la història i la crítica al sistema estalinista.

Al principi dels anys noranta, quan la situació política albanesa es va degradar prèviament a la caiguda del règim comunista, s'instal·là a París fins al 1999, quan tornà a Albània per comprometre's en la causa dels albanesos de Kosovo. Fou membre de l'Académie des sciences morales et politiques i oficial de la Legió d'Honor.

El juny de 2009, fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres "per la bellesa i el profund compromís de la seva creació literària".[4]

Obra escollida

[modifica]
  • 1963: Gjenerali i ushtrisë së vdekur ('El general de l'exèrcit mort')
  • 1970: Kështjella ('La fortalesa')
  • 1971: Kronikë në gur (Crònica de la ciutat de pedra; versió catalana a Muchnik, 1992, i Edicions 62, 2000)
  • 1975: Nëntori i një kryeqyteti (Novembre d'una capital; versió catalana a Proa, 2000)
  • 1977: Dimri i madh ('El gran hivern')
  • 1978: Prilli i thyer (L'abril trencat; versió catalana al Club Editor, 1996)
  • 1978: Ura me tri harqe ('El pont amb tres arcs')
  • 1981: Pallati i ëndrrave (El palau dels somnis; versió catalana al Club Editor, 1991 i 2006)
  • 1985: Nata me hënë ('Clar de lluna')
  • 1988: Koncert në fund të dimrit ('Concert d'hivern')
  • 1996: Kohë barbare: Nga Shqipëria në Kosovë ('Temps bàrbars: D'Albània a Kosovo')
  • 1996: Spiritus (Spiritus: Novel·la amb caos, revelació, vestigis; versió catalana a Proa, 2001)
  • 1997: Kushëriri i engjëjve ('Els cosins dels àngels')
  • 1998: Tri këngë zie për Kosovën (Tres cants fúnebres per Kosovo; versió catalana a Proa, 1999)
  • 2000: Lulet e ftohta të marsit (Fredes flors de març; versió catalana al Club Editor, 2007)
  • 2003: Jeta, loja dhe vdekja e Lul Mazrekut ('Vida, fets i mort de Lul Mazrek')
  • 2006: Identiteti evropian i shqiptarëve ('La identitat europea dels albanesos')
  • 2008: Aksidenti (L'accident; versió catalana a Edicions 62, 2009)

Referències

[modifica]
  1. «Ismail Kadare». A: Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia [Consulta: 1r juliol 2024]. 
  2. «Ismail Kadare». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].
  3. Nopca, Jordi. «Mor Ismaïl Kadaré, l'escriptor que va ser 15 vegades candidat al premi Nobel». Ara Balears, 01-07-2024. [Consulta: 2 juliol 2024].
  4. (castellà) Premios Príncipe de Asturias - Letras 2009 Arxivat 2010-03-23 a Wayback Machine.