Jaume Serra i Húnter

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Jaume Serra i Hunter)
Jump to navigation Jump to search
Aquest article tracta sobre el filòsof i polític. Vegeu-ne altres significats a «Jaume Serra».
Infotaula de personaJaume Serra Húnter
Nom original (es) Jaume Serra i Húnter
Biografia
Naixement 8 de gener de 1878
Manresa
Mort 7 de desembre de 1943(1943-12-07) (als 65 anys)
Cuernavaca (Mèxic)
Universität Barcelona.svg  Rector de la Universitat de Barcelona 

1931 – 1933
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 


Universität Barcelona.svg  Rector de la Universitat de Barcelona 

Altres noms Jaime Serra Húnter
Educació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Catedràtic de Lògica i de Història de la Filosofia, rector de la Universitat de Barcelona
Ocupador Universitat de Barcelona
Partit polític Esquerra Republicana de Catalunya
Modifica les dades a Wikidata

Jaume Serra i Húnter (Manresa, Bages, 8 de gener de 1878 - Cuernavaca, Mèxic, 7 de desembre de 1943) fou un filòsof, polític català i rector de la Universitat de Barcelona.

Biografia[modifica]

Fill de pare català i mare irlandesa. Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. Es casà amb Lluciana Peraire i Ricarte amb qui tingué 7 fills, fet que el convertí en cunyat del pintor Ramon Casas, amb qui mantingué una gran amistat com es demostra al ser escollit padrí de casament i portador del fèretre del pintor.[1][2] Fou pare de l'advocat Jesús Serra i Perayre i avi de l'economista i polític mexicà Jaime José Serra Puche.

El 1910 fou nomenat catedràtic de psicologia, lògica, ètica i dret a un institut d'ensenyament secundari d'Almeria i poc després catedràtic de lògica a Santiago de Compostel·la. Des del 1913 també ocupà la càtedra d'història de la filosofia a la facultat de lletres de la Universitat de Barcelona, on va dur a terme una gran tasca en el camp de l'ensenyament i de l'organització acadèmica a través del Segon Congrés Universitari Català del 1918.

Durant el període republicà dels anys 30 fou nomenat degà de la facultat de lletres i rector de la Universitat de Barcelona (1931-1933), membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Políticament, fou membre d'Esquerra Republicana de Catalunya i fou elegit diputat al Parlament de Catalunya el 1932, del qual en fou nomenat vicepresident primer, i més tard president del Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya, des d'on va fer amistat amb Santiago Pi i Sunyer i Josep Irla i Bosch. El 31 de desembre de 1933 fou qui presidí el Parlament de forma interina i proclamà Lluís Companys com a president de la Generalitat de Catalunya. En finalitzar l'ocupació franquista de Catalunya es va exiliar a França i més tard a Mèxic, on fou membre del Consell Nacional de Catalunya.

Se'l considera deixeble i continuador de Francesc Xavier Llorens i Barba, i un enllaç entre dues generacions filosòfiques barcelonines. Juntament amb Tomàs Carreras i Artau i Francesc Mirabent i Vilaplana forma el nucli fonamental de l'anomenada Escola de filosofia de Barcelona. El seu pensament personal es mantingué fidel a una concepció idealista i espiritualista, hereva de l'escola catalana del sentit comú, oberta, però, als ensenyaments de la història i interessada a harmonitzar les dades de la ciència amb les creences religioses. Com a filòsof fou un acèrrim defensor de la funció i del paper que la filosofia havia de tenir en el terreny de l'educació.

La Generalitat de Catalunya va donar el 2003 el nom de Jaume Serra i Húnter a un programa per contractar professors amb criteris d'excel·lència professional.[3]

Publicacions[modifica]

  • Serra Hunter, Jaume. Discursos llegits en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona en la solemne recepció pública del Dr. D. Jaume Serra y Hunter el día 27 de desembre de 1925 . Barcelona: Tip. Atlas, 1925. Disponible a : Catàleg de les biblioteques de la UB
  • Serra Hunter, Jaume. «L'Obra filosòfica d'en Ramon Turró», Treballs de la Societat Catalana de Biologia [s.l.], 11, 1927, pp. 441-479. Disponible a: Revistes Catalanes en Accés Obert
  • Serra Hunter, Jaume. Apologia de l'ideal: conferència inaugural del curs de 1925-26 a l'Ateneu de Girona . Girona: [s.n. ], 1926 (Tip. d'El Autonomista). Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
  • Serra Hunter, Jaume. Diàlegs / Plató , Fundació Bernat Metge (Col·lecció : traducció); 6, 13, 34, 104, 119. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1924-. Disponible a : Catàleg de les biblioteques de la UB
  • Serra Hunter, Jaume. Dimarts 25, nit a les 10, conferència pública a càrrec de Jaume Serra Hunter "La cultura de la Catalunya vuitcentista"... [Material gràfic] / Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria. [Barcelona]: Nebots d'en López Robert i Cª, [1932]. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
  • Serra Hunter, Jaume. Xavier Llorens i Barba: estudis i carrera professional: la seva actuació docent. Barcelona: [s.n.], 1937 (Impr. de la Casa d'Assistència P. Macià). Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
  • Serra Hunter, Jaume. El pensamiento y la vida: estímulos para filosofar. México: Centro de Estudios Filosóficos de la Facultad de Filosofia y Letras, 1945. Disponible a : Catàleg de les biblioteques de la UB
  • Serra Hunter, Jaume. Escrits sobre la història de la filosofia catalana. Barcelona: Publicacions de la Facultat de Filosofia, Universitat Ramon Llull, 2011. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Sales i Coderch, Jordi R.. Jaume Serra i Húnter, semblança biogràfica / conferència pronunciada davant el Ple per Jordi Sales i Coderch, el dia 14 de juny de 1999. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2000. Disponible a: Catàleg de la Biblioteca de Catalunya
  • Verdaguer i Turró, Miquel. Carles Rahola i Serra Hunter, una amistat intel·lectual / Miquel Verdaguer i Turró; pròleg de Josep-Maria Terricabras. Col·lecció Joan Puigbert; 7. Girona: CCG, 2007. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Enrique Soler y Batlle
Senyal de la Universitat de Barcelona
Rector de la Universitat de Barcelona

19311933
Succeït per:
Pere Bosch i Gimpera
Precedit per:
Teodor Baró i Sureda
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XXII

1925-1946
Succeït per:
Josep Maria Font i Rius