Jean-Joseph Benjamin-Constant

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jean-Joseph Benjamin-Constant
(només si la imatge és inferior a 220px)
Jean-Joseph Benjamin-Constant per A. Brauer, 1896
Naixement Jean-Joseph Constant
10 de juny de 1845
París
Mort 26 de maig de 1902
París
Nacionalitat Francesa
Ocupació pintor
Activitat professional
Art Pintura
Moviment Orientalisme
Influències de Alexandre Cabanel
Modifica dades a Wikidata

Jean-Joseph Benjamin-Constant (també escrit Benjamin Constant), nascut Jean-Joseph Constant el 10 de juny de 1845 a París (França) i mort a la mateixa ciutat el 26 de maig de 1902, va ser un pintor i gravador francès, conegut pels seus retrats i temes orientalistes, i va escriure estudis sobre pintors francesos contemporanis.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Jean-Joseph Benjamin-Constant va estudiar art a Toulouse, on va passar la seva adolescència, i posteriorment a l'École des Beaux-Arts (Escola de Belles Arts) de París, on va ser deixeble d'Alexandre Cabanel. El seu primer estil estava influenciat per Eugène Delacroix.[1]

Va competir sense èxit pel Prix de Rome els anys 1868 i 1869, però la seva primera exhibició al Saló de París, amb el quadre "Hamlet i el rei" (actualment al Musée d'Orsay, a París), li va fer guanyar reputació de colorista.

El pintor va lluitar a la guerra francoprussiana (1870-1971) i més tard va viatjar a Toledo, Madrid, Còrdova i Granada, on va conèixer el pintor orientalista català Marià Fortuny.[2] Més tard, un viatge a Marroc l'any 1872 va influir fortament en el seu desenvolupament artístic, i el va dur a produir escenes històriques romàntiques sota l'encant de l'Orientalisme, per les quals és conegut; va romandre-hi durant dos anys.

D'entre els seus treballs notables d'aquest estil hi ha "Últims rebels", "Justícia a l'harem" (ambdós al Musée du Luxembourg, a París), "Les chérifes", i "Presoners marroquins" (a Bordeus). La seva gran tela "L'entrada de Mahomet II a Constantinoble", va rebre una medalla el 1876;[3] actualment s'exposa al Musée des Augustins, a Toulouse.

La seva carrera de retratista va començar a partir de 1880, i en són una mostra els nombrosos enviaments que va fer al Saló de París durant els següents anys. Fins a l'any 1886 Benjamin-Constant va contribuir-hi regularment, però quan la seva última pintura presentada no va aconseguir guanyar la medalla d'or va anar abandonant progressivament l'estil orientalista.

Marxa als Estats Units el 1889, on posen per a ell grans personalitats, d'entre els quals destaquen la Reina Victòria,[4] la reina consort Alexandra d'Anglaterra (1901), on era el retratista preferit per l'aristocràcia, i el Papa Lleó XIII.

És en aquesta època quan es va dedicar també a la pintura mural: el gran plafó de l'Hotel de Ville de París (1892) ("París rebent el món"), el de l'Opéra Comique (1898), i les seves pintures a la nova Sorbona representant la "Literatura", "Les ciències", i l'"Acadèmia de París".

El 1898 va ser nomenat Comandant de la Legió d'Honor.[5]

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-Joseph Benjamin-Constant Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Article sobre el pintor a la Wikipédia francesa (francès) Jean-Joseph Benjamin-Constant - Wikipédia
  2. Biografia a Answers.com (anglès)
  3. Article sobre el pintor a la Wikipedia anglesa (anglès) Jean-Joseph Benjamin-Constant - Wikipedia, the free encyclopedia
  4. Retrat de la Reina Victòria al web de The Royal Collection
  5. Elements biogràfics al web del Musée des Beaux-Arts de Bordeaux (francès) «Enllaç».

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]