Vés al contingut

Johannes von Blaskowitz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJohannes Albrecht Blaskowitz

Johannes Blaskowitz Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Johannes Blaskowitz Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 juliol 1883 Modifica el valor a Wikidata
Bolshaya Polyana (Rússia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort5 febrer 1948 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Palau de Justícia de Nuremberg Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortsuïcidi, mort per caiguda Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Activitat1901–1945
Carrera militar
LleialtatImperi Alemany Imperi Alemany (fins a 1918)
Alemanya República de Weimar (fins a 1933)
Alemanya Nazi Tercer Reich
Alemanya Alemanya
Branca militarExèrcit Alemany Heer
Rang militarGeneraloberst Generaloberst
Comandant de (OBSOLET)VIII. Armee
IX. Armee
I. Armee
Heeresgruppe G
Heeresgruppe H
ConflicteI Guerra Mundial
Segona Guerra Mundial
Participà en
6 agost 1947Judici dels Ostatges
11 novembre 1945Tribunal Militar Internacional
5 maig 1945acord de capitulació de Wageningen
1r setembre 1939Campanya de Polònia Modifica el valor a Wikidata
Premis

Johannes Blaskowitz (1884-1946) fou un general de l'exèrcit alemany durant la Segona Guerra Mundial.

Biografia

[modifica]

Joventut

[modifica]

Blaskowitz nasqué a Peterswalde, Kreis Wehlau (Prússia oriental). Durant la Primera Guerra Mundial serví com a oficial d'infanteria de l'exèrcit alemany.

Del 15 de març de 1939 al 21 de març de 1939 fou Reichsprotektor del protectorat de Bohèmia-Moràvia

Polònia 1939

[modifica]

Durant la campanya de setembre a Polònia (inici de la Segona Guerra Mundial, va comandar el Vuitè Exèrcit alemany.

El 20 d'octubre de 1939 esdevingué Oberbefehlshaber Ost (Comandant en cap de l'Est) a Polònia. Allà s'ultratjà repetidament per les atrocitats comeses per les SS i els Einsatzgruppen contra els ciutadans polonesos i jueus; va emetre dos informes sobre aquests crims de guerra al comandant en cap: Walther von Brauchitsch. Tampoc dubtà en imposar sentències de mort contra membres de les SS i de la Gestapo en cas d'involucrar-se en crims de guerra, però aquestes foren abolides més tard per Hitler. Utilitzà un llenguatge excepcionalment obert:

"L'actitud de les tropes contra les SS i la policia fluctua entre el disgust i l'odi. Cada soldat se sent disgustat per aquests crims comesos contra els polonesos per part de ciutadans del Reich i representants del govern" (gener de 1940)

Hitler s'infurià per l'actitud de Blaskowitz, que ell considerava "infantil". Va ser rellevat del comandament de Polònia el 14 de maig de 1940, a instància del governador general Hans Frank.

Ocupació de França

[modifica]

Durant la invasió de França Blaskowitz va ser transferit al comandament del Novè Exèrcit a l'oest. A principis de juny de 1940 esdevingué governador militar del nord de França.

Blaskowitz mantingué aquest càrrec fins a l'octubre de 1940 quan va ser transferit al comandament del Primer Exèrcit. Retingué aquest càrrec fins al maig de 1944 quan fou nomenat comandant en cap del Heeresgruppe G.

Campanya Oest 1944-1945

[modifica]

Va ser rellevat del comandament del Heeresgruppe G a finals de setembre de 1944 després de protestar oficialment contra les atrocitats de les SS a Polònia i reincorporat el 24 de desembre de 1944. El 28 de gener de 1945 va ser transferit a la comandància del Heeresgruppe H. Aquest comandament va ser reformat a principis d'abril de 1945 i Blaskowitz es convertí en comandant en cap dels Països Baixos.

El 5 de maig Blaskowitz fou cridat a l'Hotel de Wereld a Wagenigen pel general Charles Foulkes, comandant del I Canadian Corps, per a discutir la rendició de les forces alemanyes als Països Baixos. El príncep Bernat, actuant com a comandant en cap de les Forces Interiors neerlandeses, també assistí a la trobada. Blaskowitz acceptà tots els termes enumerats per Foulkes, però en tot l'edifici -hi ha qui diu que en tota la ciutat sencera- no es va trobar cap màquina d'escriure; per tant no es pogué tipografiar el document de rendició. L'endemà es tornaren a reunir les mateixes persones i llavors Blaskowitz pogué firmar el document de rendició, el qual ja s'havia pogut tipografiar.

Postguerra

[modifica]

Blaskowitz fou acusat de crims de guerra i jutjat davant un tribunal militar dels Estats Units durant els procés contra els alts comandaments, però se suïcidà durant el judici el 5 de febrer de 1948, saltant per una finestra de la presó de Nuremberg. Els rumors escampats per alguns convictes sobre un possible assassinat per agents de les SS mai va ser demostrat.