Josep Maria Figueres Artigues

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Josep Maria Figueres)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJosep Maria Figueres Artigues
Josep M. Figueres.jpg
Nom original (ca) Josep Maria Figueres i Artigues
Biografia
Naixement (es) Josep Maria Figueres Artigues
1950 (67/68 anys)
Vilanova i la Geltrú
Activitat
Ocupació Historiador
Ocupador Universitat Autònoma de Barcelona
Interessat en Catalanisme
Modifica les dades a Wikidata

Josep Maria Figueres Artigues (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 31 d'octubre de 1950) és un historiador i professor d'història del periodisme català.[1]

Estudia el batxillerat a l'Institut Narcís Oller de Valls i història a la UAB on es doctorà. Professor d'història del periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona on exerceix la docència des del 1991.

Autor d'un centenar llibres sobre periodisme català i història del catalanisme polític i cultural especialitzant-se en la història del periodisme al qual ha dedicat nombrosos estudis sobre capçaleres diverses La Renaixensa, Cuca Fera, El País, Diari de Barcelona, Avui... editant també algun facsímil de publicacions com La Pàtria Catalana (la primera revista en català de Valls) i Cuca Fera (premi J. Givanel i Mas de l’Institut d’Estudis Catalans). La tesi doctoral fou sobre el Diari Català, publicada a l’IEC i premi Nicolau d’Olwer.

Ha tingut cura també de l'edició de manuals per a docència i obres de divulgació històrica. Ha organitzat activitats docents a diverses entitats: Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres, del qual és membre del Consell Assessor, Societat Catalana d'Estudis Històrics de la qual és membre de la Junta de Govern, UAB...

S’ha ocupat de la història del catalanisme polític amb la recuperació dels sumaris de consells de guerra donant a conèixer els dedicats a Prat de la Riba (1902), Manuel Carrasco i Formiguera (1922) i Lluís Companys (1940). Ha divulgat també l’obra de Companys recuperant el consell de guerra, articles i discursos dels anys vint i a la qual ha dedicat cinc llibres.

Els seus darrers treballs s’han ocupat de la guerra civil estudiant les confiscacions, el periodisme, els guions de Ràdio Barcelona, el Comissariat de Propaganda... De la guerra civil espanyola ha recopilat cròniques periodístiques a ''Madrid en guerra'' i de Lluís Capdevila, entrevistes a Entrevista a la guerra. De Lluís Companys a Pau Casals. Alguns dels seus estudis s’han recollit al llibre Periodisme en la guerra civil. També ha treballat l’exili i ha efectuat la recopilació Veus de l’exili. 20 testimonis de la diàspora catalana que aplega vint del centenar d’entrevistes fetes a Mèxic, França i Catalunya a exiliats (ed. catalana i ed. mexicana) i fou el programa de ràdio homònim a Catalunya Ràdio de 35 capítols. Altres obres seves són: Història de Catalunya contemporània, Premsa i Nacionalisme, traduït el 2013 al castellà, la coordinació i edició dels col·loquis dedicats a ''En Patufet'', ''Revista de Catalunya'', Cultura i municipi i la coordinació de números monogràfics de publicacions con el volum Reflexions sobre la memòria història del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, 2007 on hi redactà: «Periodisme i mitjans de comunicació en la recuperació recent de la memòria històrica». Ha tingut cura de la publicació d'actes de congressos i col·loquis, i ha editat llibres col·lectius fruit de cicles de conferències o obres sobre premsa i cultura.

Sobre Valentí Almirall ha redactat la seva biografia publicada per la Generalitat el 1990 i reeditada el 2004, i diverses antologies d’articles i diverses monografies. Destaca, del seu extens treball sobre Almirall, l’edició de les actes del primer congrés catalanista del 1880 publicades per la Generalitat el 1984 i reeditades el 2004 i, molt especialment, l’edició de l’obra completa, editades per l’IEC de la qual han aparegut els dos primers volums.

A més de l’activitat de recerca que publica en revistes i congressos especialitzats manté una acció divulgativa de transferència de coneixement amb la direcció dels cursos d’història de Catalunya a l'associació Accat, de la col·lecció «Memòria del segle XX» de l'editorial Cossetània, coordinador de les Jornades d’Història de la Premsa. Ha estat secretari en dos mandats de la Societat Catalana de Comunicació de la que fou soci fundador com d'altres associacions d'especialistes com l'Associació d'Historiadors de la Comunicació. Forma part de diversos jurats com els premis de memòria popular de la Roca del Vallès i de periodisme Cristina Requena de Valls. Fou el promotor dels premis Ploma d’Or de la UAB. Ha estat comissari històric d'exposicions: Pau Casals i l’exili, Aurora. Sant Cugat a la II República i la guerra civil, etc. Ha estat traduït a l'espanyol i al francès. Ha impartit cursos i conferències a universitats de França, Itàlia, Canada, Costa Rica, Mèxic, Puerto Rico...


Llibres i edició de llibres[modifica]

  • Periodistes indòmits. Guerra i exili, 2016.
  • Lluís Companys. De la revolució social al nacionalisme, 2015.
  • La Veu de Catalunya (1899-1937), 2014.
  • Contra la guerra de Lluís Companys 2015.
  • El periodismo catalán. Prensa e identitad, 2012.
  • Pau Casals. Escrits i discursos; Pau, pau i sempre pau, 2010.
  • Periodisme en la guerra civil espanyola(1936-1939), 2010.
  • Cròniques de guerra de Lluís Capdevila (1936-1938), 2010.
  • Actas de Cataluña en México, Ciudad de México, Instituto Nacional de Antropología e Historia, Ciudad de México, 2010. (en co-dir. con J. M. Murià).
  • Actas de les III Jornades d'història de la premsa, Barcelona, Generalitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya.
  • Obra completa* de Valentí Almirall, 2009, 2 vols. IEC.
  • Veus de l'exili. 20 testimonis de la diàspora catalana, 2007.
  • Entrevista a la guerra. De Lluís Companys a Pau Casals, 2007.
  • Madrid en guerra. Crónica de la batalla de Madrid, 2004 i 2ªed. 2006.
  • El primer Congrés Catalanista i Valentí Almirall, 1985 i 2ª ed. 2004.
  • Lluís Companys, diputat per Sabadell, 2003.
  • Premsa i nacionalisme. El periodisme en la reconstrucció de la identitat catalana, 2002.
  • Història contemporània de Catalunya, 2000.
  • Diari de presó de Manuel Carrasco i Formiguera, 1999.
  • El primer diari en llengua catalana. Diari Català (1879-1881), 1999, premi Nicolau d'Olwer.
  • El consell de guerra a Lluís Companys, 1997.
  • Història de l'anticatalanisme: el diari ABC i els seus homes, 1997.
  • Procés militar a prat de la Riba. les actes del Consell de guerra de 1902, 1996.
  • 12 periodistes dels anys trenta, 1994.
  • Guia bibliogràfica d'Història de Catalunya, 1993.
  • Valentí Almirall, 1990 i 2ª. 2004.
  • La premsa catalana, 1989.
  • Cuca Fera. La revista, els seus homes, 1987
  • El País a Catalunya, 1986.
  • Cultura i societat de Valentí Almirall, 1985.
  • Articles polítics,de Valentí Almirall, 1984.
  • La premsa a Sant Cugat del Vallès, 1984.


Referències[modifica]

  1. «Josep Maria Figueres i Artigues». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.