Vés al contingut

La Draga

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 11:42, 23 jul 2013 amb l'última edició de 80.64.39.10 (discussió). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

La Draga és un jaciment arqueològic del neolític antic, d'uns set-mil anys d'antiguitat (mil·lenni V aC) al municipi de Banyoles descobert l'abril de 1990. Segons els sondeigs de 1990 i les perforacions sistemàtiques de 1996, el poblat ocupa 10.000 m², dels quals 1.000 m² han quedat submergits dins l'Estany de Banyoles. A la zona seca els treballs arqueològics van iniciar-se el mateix any 1990, mentre que a la part submergida s'hi excava des de l'any 1994. La Draga és l'únic jaciment prehistòric d'ambient lacustre de la península ibèrica. Els 317 pals de les cabanes que s'hi han trobat i els 8 objectes de fusta, recuperats sota l'aigua, l'equiparen als poblats neolítics de la regió alpina.

Excavació

En campanyes anteriors al jaciment de la Draga (anys 2002 i 2005) s'havien trobat fragments de dos arcs del mateix període, però en estar fragmentats no permetien analitzar les característiques d'aquests instruments. El 2012 es va trobar l'arc neolític més antic d'Europa.

Entre el VIII-VI mil·lenni aC es coneixen arcs al nord d'Europa en contextos de grups caçadors-recol·lectors. La majoria d'arcs apareguts a l'Europa neolítica procedeixen del centre i nord d'Europa. Si bé n'han aparegut alguns fragments en contextos neolítics del centre d'Europa de cronologia situada entre 5500-4800 aC, tots són més moderns, sovint més de mil anys més tardans. Per aquest motiu els tres arcs de la Draga esdevenen un dels conjunts més antics d'arcs neolítics d'Europa.[1][2]

Referències

Bibliografia