Vés al contingut

Llengües malaiopolinèsies

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de família lingüísticaLlengües malaiopolinèsies
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües austrotai
llengües austronèsiques Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràfica
Codis
Codi Glottologmala1545 Modifica el valor a Wikidata
Principals branques de les llengües malaiopolinèsies.
  Borneu-Filipines (no apareix Yami al sud-est de Taiwan)
  Sonda-Célebes (no apareix Chamorro al nord-est de Yap)
  Malaio-Polinesi Central
  Halmahera-Geelvink Bay
  les llengües oceàniques més occidentals

Les llengües malaiopolinèsies són un subgrup de llengües de la família austronèsia. El subgrup està molt expandit per les illes del sud-est asiàtic i el Pacífic, amb alguns parlants a l'Àsia continental. El malgaix, parlat en Madagascar, n'és una excepció.

Les llengües malaiopolinèsies tendeixen a la reduplicació (repetició de tot o part d'una paraula) per a expressar el plural i tenen una entropia baixa, és a dir, els textos són bastant repetitius quant a la freqüència dels sons. La majoria no posseïx grups de consonants (com [str] o [mpl]) i té un nombre de vocals limitat, cinc en la majoria dels casos.

Es divideix en dos grups

Descobriment i estudi

[modifica]

Sens dubte fou el viatger italià Antonio Pigafetta, que va acompanyar Fernando Magallanes en la seva expedició de 1519-1522, qui va recollir els lèxics més antics de dues llengües malaiopolinèsies: el malai i el malgaix. Pigafetta es va adonar immediatament de la similitud entre els dos idiomes.

Des de 1706, el filòleg neerlandès Hadrian Reland observà similituds entre llengües tan distants com el malgaix, el malai i el futunià, a partir de llistes de paraules recollides a Futuna per l'holandès Jacob Le Maire. L'existència d'una família que més tard va ser anomenat malaiopolinèsia s'estableix per Lorenzo Hervás y Panduro, al seu Catalogo delle lingue. El 1834 Wilhelm von Humboldt va batejar la futura família de les llengües austronèsies, estesa des de l'Illa de Pasqua, com a malaiopolinèsia a Über die Kawi-Sprache auf der Insel Java (1836 - 1839). El kawi era l'antiga llengua literària de Java. Aquesta obra és considerada com a innovadora en matèria lingüística.

Llista general de les llengües malaiopolinèsies

[modifica]

ethnologue.com compta 1.248 llengües malaiopolinèsies (sobre un total de 1.268 llengües austronèsies), que es reparteixen entre els grups següents:

Grup Nombre de llengües Regió
Balinès-Sasak 3 Bali i Lombok
Gran Barito 33 Borneo, Madagascar, Filipines (*)
Central-oriental 708 Indonèsia oriental, Oceania
Chamorro 1 Guam
Gayo 1 Nord de Sumatra
Javanès 5 Java, Nova Caledònia, Suriname
Kayan-murik 17 Borneo
Lampung 9 Sud de Sumatra
Land Dayak 16 Borneo
Madurès 2 Bawean, Kangean, Madura
Malai 70 Brunei, Indonèsia, Malàisia, Singapur
Mesofilipí 61 Filipines
Nordfilipí 72 Filipines
Nord-oest 84 Borneo
Palauès 1 República de Palau
Punan-nibong 2 Borneo
Sud Mindanao 5 Mindanao
Filipí meridional 23 Filipines
Sondanès 2 Java
Sulawesí 114 Célèbes
Sumatrià 12 Enggano, illes Mentawai, Nias, Sumatra
Gorap (no classificat) 1 Moluques
Hukumina (no classificat) 1 Moluques
Katabaga (no classificat) 1 Filipines
Rejang (no classificat) 1 Sud de Sumatra.

(*) Les Llengües Gran Barito inclouen el grup de les Llengües sama-bajaw

Taula comparativa de les diferents llengües malaiopolinèsies

[modifica]
Exemples de vocabulari de base d'algunes llengües malaiopolinèsies

Català Merina

(Madagascar)

Ma'anyan

(Indonèsia)

malai

(Indonèsia, Malàisia)

Antic javanès

(Indonèsia)

Cebuà o visaya

(Filipines)

Tagàlog

(Filipines)

Futunià

(Polinèsia)

Protollengua

comuna

Un isa, iray isa, erai satu -sa, tunggal usa isa tasi *esa, *isa
Dos roa rueh dua rwa, ro duha dalawa rua *duha
Tres telo telu tiga telu tulo tatlo tolu, toru *telu
Jo, meu (iz)aho, -ko aku, -ku aku, -ku ako, -ko ako, -ko- akô, akin au, avau, -ku *i-aku
Tu, teu, teva ianao, -nao hanyu, -nyu engkau, -kau ko, ngko, kowe ikaw, -kaw ikaw, iyo akoe, kee *i-kahu
Ell, seu izy, -ny hanye, -nye ia, dia, -nya sira siya siya, niya o-ia, ia *si-ia
Cel lanitra langit langit langit langit idem rangi *langit
Lluna, mes volana wulan bulan wulan bulan buwan mirama *bulan
Sol masoandro mateandrau matahari ari adlaw arâw la *ha(n)daw
Dia andro andrau hari dina adlaw araw ao, aso *qalejaw
Nit alina (ka)malem malam wengi gab’i gabi bo, poo’uli *bengi
Any taona taun tahun tahun tu'ig taôn tau *taqun
Terra tany tane tanah tanah yuta lupa kere, kele *tanaq, *taneq
Aigua, (llac) rano, (farihy) ranu, (danaw) air, (danau) wway, (ranu) tubig, (lanaw) tubig, (ilog) wvai, (namo) *danum,

(*wai)

Pluja orana uran hujan udan ulan ùlan ua *quzan
Pedra vato watu batu watu bato batô fatu *batu
Terreny afo apuy api apuy kalayo apôy afi *hapuy
Fusta, bosc hazo, -kazo, ala kakaw, jumpun kayu, hutan alas lasang kahôy, gubat la’au, 'ara *kayuh, *alas
Fulla ravina rawen daun ron dahon dahon rau, lau *dahun
Fruita voa wua buah wwah bunga bûnga fua *buaq
Corda tady tadi tali tali pisi lubid taula, vava *talih
Ocell vorona wurung burung manuk langgam ibon manu *manuk
Nom anarana ngaran (nama) ngaran jeneng ngalan pangalan ingoa *ngayan
Humà olona ulun orang, (ulun) uwong tawo taò tangata *tau
Home (lehi)lahy upu laki-laki lanang lalaki lalake tane *laki
Dona (vehi)vavy wawey bini (épouse) wadon, wedok babaye babae fafine *bahi
Nen (z)anaka, zaza ia anak anak bata batà tama *anak
Cap loha ulu' hulu hulu ulo ulô uru, ulu *qulu
Pèl, cabells volo wulu bulu bulu buhôk balahibo, buhok fulu, furu *buhek
Pell hoditra kudit kulit kulit panit balât kili, kiri *kulit
Casa trano, (levo), vala lewu balai (pavillon) bale balay bahay fale *humaq,*balay
Sostre tafo hapau atap atep atup bùbông ato, inaki *qatep
Camí lalana lalan jalan dalan dalan daân ala, retu *zalan
Menjar (mi)hinana, homana kuman makan mangan mokaon kàin kai, omaki *kaen
Beure misotro, (minona) ngo’ot minum ngombe moinum inòm inu *inum
Cuinar (ma)handro nandruk (me)masak masak (mag)luto lutò hkavi *tanek,*zakan
Rostir (mi)tono nutung (mem)bakar tunu sunugon ihaw tungia, tutu *tunu
Dormir (ma)tory, mandry mandre tidur turu katurog tulog moe, moerua *tidu(r)
Viure, viu velona belum hidup urip mabuhi mabuhay, buhay mouri *ma-hudip
Morir, mort maty matey mati mati mamatay mamatay, patay mate *matay
Matar mamono manuh (mem)bunuh mateni mopatay pumatay jiaka mate *bunuq
Calent (ma)fana malaing panas mapanas init, alimuot init, banas mafana *ma-panas
Blanc fotsy mahilak putih putih buti pùti hkengo, tea *ma-putiq
Negre mainty maintem hitam ireng itum itim uli, uri *ma-qitem
Nou vao wa’u baru anyar bag'ô bago fou *ma-baqu
Això, allò ity, iny, iry iti, iru ini, itu iki, iku kini, kana ito, èto tenei, tena *i-ni, *i-na

Remarques

[modifica]

a) Aquests exemples han estat donats a títol indicatiu i requereixen una major investigació en cada llengua per a un ús veritablement científica.
b) Així malgrat que l'ortografia utilitzada per a cada llengua és globalment aquella de l'ús corrent i que no reflecteix a vegades la veritable pronunciació, des d'un punt de vista fonètic.
c) S'han posat entre parèntesis totes les manifestacions particulars, indicant, amb un afix, amb una forma prèviament documentada, amb un terme de significat semblant però no idèntic a l'entrada indicada, o si el terme no té res a veure amb el terme indicat.
d) L'“antic javanès” correspon aquí a les antigues manifestacions de la llengua, mostrades en els antics manuscrits anteriors al segle xix. Les formes modernes són sovint un xic diferents.
e) El proto-malaiopolinesi correspon a una reconstrucció hipotètica (*) obtinguda comparant les diferents llengües integrades en aquesta subdivisió, amb l'exclusió de les llengües més arcaiques del nivell “austronesi” com les del nord de Taïwan-Formosa. L'escriptura és aquí més fonètica (la ‘q’ correspon per exemple al “cop de glotis”) però sense estar veritablement homogeneitzada.

Bibliografia

[modifica]
  • Tryon, Darrell T., ed. 1995. Comparative Austronesian Dictionary. An Introduction to Austronesian Studies. Berlin: Mouton de Gruyter, 1995.
  • Dahl, Otto Christian. 1951. Malgache et Maanjan. Une comparaison linguistique. Oslo: Egede Instituttet.
  • "La subdivision du Barito et la place du malgache." Acta Orientalia, 38.77-134. 1977
  • Wittmann, Henri (1972). "Le caractère génétiquement composite des changements phonétiques du malgache." Actes du Congrès international des sciences phonétiques 7.807-10. La Haye: Mouton.«PDF». Arxivat de l'original el 2008-09-10. [Consulta: 16 gener 2010].

Vegeu també

[modifica]
  • Aklanon, llengua asiàtica de la província d'Aklan, a l'illa de Panay; a l'arxipèlag de les Visayas, una regió de les Filipines

Enllaços externs

[modifica]