Llista de nakharark
Nakharark eren senyories hereditàries d'Armènia, sorgides abans de l'any 300. Les famílies van perdre els territoris progressivament, els més importants el 1021 (Vaspurakan), 1045 (Ani o Shirak) i 1064 (Vanand o Kars). Les famílies van subsistir a l'exili i algunes encara existeixen. Un nakharar és un senyor local i també el seu domini; el plural armeni és nakharark (un senyor o una senyoria = nakharar; diversos senyors o diverses senyories = nakharark)
Llista alfabètica
[modifica]Famílies de nakharark | |
---|---|
Nom | Feu |
Abekhian | Abekhiank (Airarat) |
Adahuní[1] | Mazaz i Masiatsun (Airarat), a la costa occidental del llac Sevan |
Akean[1] | Akè (Vaspurakan) |
Akeatxí | Vaspurakan |
Albiburlian | Desconegut |
Aldzuní[1] | Arzanene |
Amatuní | Aragatsotn (Airarat) |
Andzevatxí | Andzevatxik |
Andzteatxí[1] | Anzitene i Sofene |
Anklaí[2] | Ankl |
Apahuní | Apahunik |
Aragatsean[1] | Aragatsotn |
Arartuní[1] | Masiatsun (Airarat) |
Aravekhian | Vanand (Kars i Airarat) |
Arberaní[1] | Arberanik (Vaspurakan) |
Artsruní | Albag i Adiabene |
Arxamuní | Arxamunik, Sofene i Arxarunik |
Artaixatean[1] | Airarat |
Artaixessian | Artaixessiank (Vaspurakan) |
Arxakuní | Carenitis i Akhiovit (Tauruberan) |
Asparuní[1] | Aspakuneats Dzor (Tauruberan) |
Aixotsí[1] | Aixots |
Bagratuní | Nombrosos (vegeu-ne l'article) |
Bakhdassarian o Bagawanean[3] | Bagrevand (Airarat) |
Baluní | Balahovit, Sofene i Vaspurakan |
Bassenean[1] | Bassèn (Airarat) |
Beznuní | Beznunik (Tauruberan) |
Boguní[1] | Bogunik (Vaspurakan) |
Bujuní[1] | Bujunik (Vaspurakan) |
Daixtkaruní o Dashkaruní[1] | Daixtakaran |
Derdjaní[1] | Derdjan |
Dimaksian | Airarat, Taik i Xirak |
Djidjarakatsí | Djidjarakat |
Dziunakan | Dziunakank |
Ekeleatzí[4] | Keltzene |
Endzaiatsí[5] | Endzaiats |
Ervanduni | Haiots Tzor (Vaspurakan) |
Gabelian | Gabelianq (Airarat) |
Garmanatsi | Gardman (Uti) |
Gazrikean | Gazrikeanq (Vaspurakan) |
Gelamean[1] | Gelarquniq (Siunia) |
Gentuni | Nig (Airarat) |
Gnuní | Apahunik, Akhiovit, Arberaní (Llac Van) |
Goltnatsí o Goltan[1] | Gogtn |
Gugaratsí[5] | Gugarq |
Gukan o Gowkean[1] | Gukan (Vaspurakan) |
Haixtuní[1] | Tauruberan, Sofene |
Haikazuní | Harq o Arq (Tauruberan) |
Harqian | Hark (Tauruberan) |
Havnuní | Havnunik (Airarat) |
Heruní o Herheruni[1] | Her o Khoi |
Intzayetsi | Andzakhí Dzor (Vaspurakan) |
Kamsarakan | Arxarunik (Airarat) |
Karbelian | Karib (no localitzat) |
Kartuni | Kartunik (Corduena) |
Kaspuní o Kazb[1] | Phaitakaran |
Kokhovtuní | Kogovit |
Korduatsí[1] | Corduena |
Korkhoruni | Khorkhorunik (Vaspurakan) |
Krtshuni | Krtshuniq (Vaspurakan) |
Malkaz | Her o Khoy |
Malxazuni descendents dels Malkaz | Her o Khoy |
Mamikonian | Taron, Bitlis, Sassun, Bagrevand, Aragadzotn i altres |
Manavazian | Mantziciert |
Mandakuni | Arxamunik (Tauruberan) |
Maznuní | Mazas (Airarat) |
Metznuní | Ardshishatovit i Metznuniq (Vaspurakan) |
Mokatsi | Mokq (Llac Van) |
Parspatuni | Parspatuniq (Vaspurakan) |
Qadjberuni | Ardjesh (Llac Van) |
Rapshonian | Nakhtxivan |
Remposian | nord-oest del llac Urmia |
Reixtuní | Reixtunik (sud del llac Van) |
Saharuni | Shirak (Airarat) |
Sahuní | Sahuniq (Sofene) |
Saluni | Saluniq (Arzanene) |
Sanasuni | Sassun (Arzanene) |
Sharaian | Xirak (Airarat) |
Seruantztian | Seruantztian |
Sikluni | Taron |
Spanduni | Spanduniq (Phaitakaran) |
Taietsí[1] | Taiq |
Taigrean | Taigreanq (Vaspurakan) |
Tamberatsí | Tamber (Sud-est d'Armènia |
Taixiratsí | Taixir (Airarat) |
Tatevian | Província de Siunia |
Tayetsi[1] | Desconegut |
Teruni | Teruni (situació desconeguda) |
Thornetsi | Djahan (Vaspurakan) |
Trpatuni | Trpatuniq (Vaspurakan) |
Tzalkuní | Tzalkotn (Airarat) |
Tzavdeatsí | Sotq (Siunia) |
Tzophuní[1] | Tsopq o Sofene |
Uteatsí | Uti |
Urtzetsi | Urdz (Airarat) |
Vahevuní | Mardali (Tauruberan) |
Vaikuni | Vaikunik (al sud del llac Sevan) |
Vanantsi | Vanand (Airarat) |
Varajnuní | Varaznuniq (Airarat) |
Vardazvuní[6] | Desconegut |
Vijanuni[6] | Desconegut |
Vorduní | Orduniq al Bassèn (Airarat) |
Xordzean[1] | Xorzeanq (Sofene) |
Yerevarai | Yerevarq (Tauruberan) |
Zarehavanian | Zarehavan (Llac Urmia) |
Llista de nakharark ordenades per nom de territori
[modifica]Cada nom és el del territori, en primer lloc la província, després els districtes (només els de les províncies més rellevants) i després els subdistrictes o els grans districtes (amb els seus districtes). Alguns dels districtes pertanyien a més d'una família o van estar governats successivament per famílies diferents.
- Armènia Occidental
- Artsakh o Artzikeal (actual Alt Karabakh)
- Gugarq Occidental (Gogarene)
- Artahan
- Klardjètia (Klarjk)
- Shavshet (Shavshètia)
- Gugarq Central i oriental
- Kordjaiq (Corduena)
- Mokq (Moxoene)
- Siunia
- Alahedj
- Areviq
- Balk
- Djauq
- Dzorq
- Gelarquniq
- Haband
- Kovsakan
- Sotk
- Tsluq
- Vaiotx Dzor
- Verdjak
- Urmia (Regió del Llac Urmia)
- Mardpetakan (regió oriental de Vaspurakan)
- Tajgrian
- Gabitian
- Bakan
- Artavanian
- Gazrikan
- Mardpetakan (regió oriental de Vaspurakan)
- Regió de Vaspurakan més enllà de l'Araxes
- Gogtn
- Nakhjavan (Nakhichevan)[7][8]
- Regió de Vaspurakan més enllà de l'Araxes
Referències
[modifica]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 Atabekian, Vrej. «Armenian Princely Families». The Union of the Armenian Noblement. Arxivat de l'original el 2020-07-31. [Consulta: 8 desembre 2021].
- ↑ Toumanoff, Cyril. Studies in Christian Caucasian history. Washington: Georgetown University Press, 1963, p. 167.
- ↑ Kurkjian, Vahan M. A history of Armenia. Nova York: Armenian General Benevolent Union of America, 1959, p. 86.
- ↑ De Morgan, Jacques. Histoire du peuple arménien depuis les temps les plus reculés de ses annales jusqu'à non jours. París: [S.n.], 1019, p. 57.
- ↑ 5,0 5,1 Toumanoff, Cyril «Introduction to Christian Caucasian Histori: II: States and Dynasties of the formative period». Traditio, 17, 1961, pàg. 67.. DOI: https://www.jstor.org/stable/27830424?seq=1#metadata_info_tab_contents.
- ↑ 6,0 6,1 Toumanoff, Cyril «Introduction to Christian Caucasian Histori: II: States and Dynasties of the formative period». Traditio, 17, 1961, pàg. 93.. DOI: https://www.jstor.org/stable/27830424?seq=1#metadata_info_tab_contents.
- ↑ Atabekian, Vrej. «Armenian Princely Families». The Union of the Armenian Noblement. Arxivat de l'original el 2020-07-31. [Consulta: 7 desembre 2021].
- ↑ Toumanoff, Cyril «Introduction to Christian Caucasian Histori: II: States and Dynasties of the formative period». Traditio, 17, 1961, pàg. 66-67, 69-71, 74, 82-83, 86-88, 90-93.. DOI: https://www.jstor.org/stable/27830424?seq=1#metadata_info_tab_contents.