Lluís Marrasé i Meler

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Lluís Marrasé)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLluís Marrasé i Meler
Biografia
Naixement16 juliol 1958 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPeriodista Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lluís Marrasé i Meler (Barcelona, 16 de juliol de 1958) és un periodista i activista cultural català.

Marrasé va ser el primer responsable de premsa de l'ACIC i va participar –juntament amb 15 cantants més entre els que hi havia Raimon, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet i Marina Rossell– en la tancada al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya de 29 maig del 1989.[cal citació]

Sota la presidència de Josep Tero, Lluís Marrasé va esdevenir secretari general de l'Associació de Cantants i Intèrprets Professionals en Llengua Catalana i encarregat de dissenyar la línia política i d'impulsar totes i cadascuna de les accions i activitats de l'entitat:[cal citació] va coordinar el circuit Acústic i va ser el director artístic de les accions musicals de l'associació,[cal citació] entre les que hi ha el concert Joan-Salvat Papasseit-100 anys al Palau de la Música Catalana (inicialment previst davant de la plaça de la Catedral i traslladat per pluja) el 1994;[1] el primer homenatge que es va fer a Ovidi Montllor, al Teatre-Auditori de Sant Cugat del Vallès el 1995[2] o l'espectacle Versos i cançons a l'Auditori de Barcelona el 1999. El 2013 va ser responsable dels concerts Ovidi Montllor, 10 anys de vacances[3] i Tribut, que van quedar recollits en un disc.[4] Essent secretari general de l'ACIC,[cal citació] l'entitat va impulsar el 1997 la campanya Volem cançons en català a la ràdio i a la televisió!, a favor de l'aplicació del percentatge del 25 % de música en català als mitjans de comunicació. Seguidament va participar en la redacció de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, que en determina el compliment i que va ser aprovada pel Parlament de Catalunya.[5] També va idear i dirigir els espectacles Colors d'Espriu,[6] basat en poemes de Salvador Espriu l'any 2001 i El Cabaret de la Capmany,[7] sobre textos i lletres de cançons de Maria Aurèlia Capmany el 2002 i protagonitzat per Teresa Gimpera i Adrià Puntí. També va ser responsable de l'àmbit musical de l'Any Espriu el 2013. A més, va participar en el concert del centenari del poeta[8] i en el disc col·lectiu, Espriu a Sinera, juntament amb Sílvia Bel, Gerard Quintana o Maria del Mar Bonet entre d'altres.

L'any 2004 va crear la Fundació Artistes per La Pau,[9] col·lectiu que va intervenir en el Fòrum Universal de les Cultures. El 2008 va dirigir el concert Homenatge a Joan Baptista Humet,[10] celebrat al Sant Jordi Club de Barcelona, en què van participar Ana Belén, Joan Manuel Serrat i Lluís Llach entre d'altres, que va tenir continuació el 2016 amb el disc de tribut A Joan Baptista Humet,[11] en què van intervenir els mateixos artistes. El 2015 va comissariar l'exposició antològica Serrat, 50 anys de cançons a l'Arts Santa Mònica, juntament amb el periodista Miquel Jurado i el documentalista Fermí Puig.[12]

El vincle de Marrasé amb la música en català és anterior a l'ACIC: així, el trobem com a productor del disc "Aeroport" de Jaume Escala (1986).[cal citació] Quatre anys més tard va signar la peça “Blues en via morta” al segon disc del mateix cantautor.[cal citació] En aquest cas, com a homenatge a la seva àvia Mercè Alsina que acabava de traspassar, va signar amb el seu cognom Alsina (Lluís Alsina).[cal citació] També ha col·laborat amb altres grups i cantants: TR, Maria Cinta, Santi Arisa.[cal citació] El 2005 va enregistrar el disc “Ànima”, que encara no s'ha publicat.[13] Marrasé va començar la seva tasca periodística en el món de la ràdio, amb programes vinculats a la la música i la poesia. Va estar a Ràdio Cornellà (1982), a COMRàdio i a La Xarxa. També va dirigir TotCat, l'emissora digital de la CCMA dedicada a la música en català, alhora que dirigia i presentava a iCat el programa Musicat. El seu interès per la poesia i la cançó també el va dur al Canal 33 on va dirigir els programes Miralls.[14] i Tons: Poesia per cantar.[15] Ha estat articulista a El Periódico de Catalunya i és l'autor dels vint volums de la col·lecció Llach. La banda sonora d'un país,[16] editada per La Vanguardia.

Reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Edición del miércoles, 07 septiembre 1994, página 36 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 15 juliol 2020].
  2. «[EFEMÈRIDES 1995: El primer Festival Ovidi Montllor, a la Festa de Tardor]» (en anglès). [Consulta: 15 juliol 2020].
  3. Enderrock.cat. «Ovidi Montllor, 10 anys de vacances | Enderrock.cat». [Consulta: 15 juliol 2020].
  4. «A la venda el CD ‘Ovidi Montllor-Tribut'» (en català). [Consulta: 15 juliol 2020].
  5. Enderrock.cat. «Vint anys de cançons en català a la ràdio | Enderrock.cat». [Consulta: 16 juliol 2020].
  6. https://arenysdemar.cat, Ajuntament d'Arenys de Mar-. «Els colors d'Espriu». [Consulta: 15 juliol 2020].
  7. «Cultura i Xarxes - L'Espai recupera el cabaret de Maria Aurèlia Capmany» (en anglès). [Consulta: 15 juliol 2020].
  8. https://arenysdemar.cat, Ajuntament d'Arenys de Mar-. «El Concert del Centenari, un gran èxit». [Consulta: 15 juliol 2020].
  9. Pérez, Marc «Lluís Marrasé. Guerrer de la Pau». Enderrock 96, octubre 2003, pàgina 60.
  10. «Emotivo homenaje al legado de Joan Baptista Humet» (en castellà). [Consulta: 15 juliol 2020].
  11. Enderrock.cat. «Homenatge a Joan Baptista Humet | Enderrock.cat». [Consulta: 15 juliol 2020].
  12. «Serrat: 50 anys de cançons. Arts Santa Mònica». [Consulta: 15 juliol 2020].
  13. Pérez, Marc «Lluís Marrasé. Guerrer de la Pau». Enderrock, octubre 2003, pàgina 60.
  14. «Miralls (TV3) - YouTube». [Consulta: 15 juliol 2020].
  15. «Tons Poesia per a cantar - YouTube». [Consulta: 15 juliol 2020].
  16. Error en el títol o la url.«». [Consulta: 15 juliol 2020].
  17. «Creu de Sant Jordi | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 desembre 2019].
  18. «Barnasants premia a Guillermina Motta y al periodista Lluís Marrasé» (en castellà), 12-04-2019. [Consulta: 5 desembre 2019].