Louis Bonaparte

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lluís Napoleó
Lluís Bonaparte, Rei d'Holanda per Charles Howard Hodges.

Lluís Napoleó Bonaparte o Lluís I d'Holanda (Lodewijk Napoleon en neerlandès), príncep francès, rei d'Holanda, comte de Saint-Leu (2 de setembre de 1778 - 25 de juliol de 1846) va ser un dels germans de l'emperador Napoleó I de França, fills de Carlo Buonaparte i Maria Letizia Ramolino.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El seu nom de naixement era Luigi Buonaparte i va néixer a Ajaccio, Còrsega. Al principi de la seva carrera com a militar ja va participar amb Napoleó a la Campanya d'Egipte i gràcies a aquest esdeveniment ja va ser general als 25 anys.

Napoleó el nomenà rei d'Holanda el 5 de juny de 1806. Inicialment Lluís va instal·lar-se al palau del Binnenhof a L'Haia però el 1807 decidí transferir la seva residència i la seu del govern a Amsterdam. Va adoptar el nom neerlandès de Lodewijk I i s'hauria esforçat en aprendre la llengua neerlandesa. Tanmateix, el mateix Napoleó el va forçar a abdicar per raons polítiques, després de la invasió de Rússia.

Després de la mort de Josep, el seu germà més gran, el 1844, Lluís va ser considerat pels bonapartistes com el legítim Emperador dels francesos, però ell no va prendre cap mesura en aquest sentit.

Lluís morí a Livorno, i va ser enterrat a Saint-Leu-la-Forêt, a la Île-de-France.

Matrimoni i fills[modifica | modifica el codi]

Lluís es casà el 4 de gener de 1802 amb Hortense de Beauharnais, filla de Josefina de Beauharnais, qui va ser la primera esposa del seu germà Napoleó. Junts van tenir tres fills:

  • Napoleó Lluís Bonaparte, que va ser el rei Lodewijk II per una setmana, entre l'abdicació del seu pare i la invasió d'Holanda per les tropes napoleòniques. Morí el 1831.

Lluís també va tenir un fill ilegítim, François de Castelvecchio (26 d'abril de 1826 - 29 de maig de 1869).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Louis Bonaparte