Vés al contingut

Macrofamília

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Macrofamílies proposades per Joseph Greenberg.

En lingüística històrica, una macrofamília o superfamília és una unitat filogenètica conjecturada que englobaria diverses famílies de llengües, filogenèticament demostrades.[1][2] És convenient reservar el nom família per a grups de llengües emparentades més estretament, i que és possible reconstruir amb abundància de detalls la protollengua que va donar origen per diversificació a la família.[3]

Per a un cert nombre d'agrupacions lingüístiques els detalls concrets de la protollengua no semblen recuperables, és més en alguns casos es discuteix la validesa de la seva agrupació com a família, per a aquestes agrupacions filogenètiques conjecturades és millor usar el terme macrofamília. Aquesta és la situació dominant en les llengües altaiques, dins d'aquesta família està establerta més enllà de tota dubta l'existència de diverses famílies: la família turquesa, la família mongòlica i la família tungús-manxú i les llengües japoneses, però més enllà d'elles l'evidència que diverses d'aquestes famílies o totes elles tenen un origen comú és feble.ref name="Campbell 2007"/>[4]

El terme superfamília és bàsicament equivalent al de macrofamília, encara que tendeix a usar-se per a les unitats filogenètiques conjecturadas més temptatives. Així s'usa per a l'agrupacions com les llengües nostràtiques, les llengües denecaucàsiques o la macrofamilia proto-mon, que englobaria -teòricament- totes les llengües humanes.

Altres termes

[modifica]

En anglès estan en ús a més de superfamily i macrofamily, equivalents dels termes superfamília i macrofamília (el primer té de vegades un matís pejoratiu), els termes phylum (tronc) i estoc també s'usen de vegades per designar agrupaments lingüístics filogenètics encara més temptatius que el de macrofamília. No obstant això, no existeix un criteri clar per usar un terme o un altre, a part de la convenció basada en el terme usat més freqüentment en cada cas.

En termes informals un estoc és un agrupament lingüístic pel qual no s'ha reconstruït adequadament la protollengua i l'evidència de parentiu és raonable però insuficient, mentre que un phylum és una agrupació més temptativa encara, encara que no existeix un criteri formal per decidir quan un grup constitueix un estoc o un phylum. Un altre terme comú és un genus o gènere, que és un grup de llengües clarament emparentat, el parentiu de les quals és evident sense usar mètodes de la lingüística històrica. En termes temptatius pot establir-se la jerarquia:

genus (subfamília) < família < estoc/macrofamilia < phylum

Llista de macrofamílies

[modifica]

Classificació de Ruhlen

[modifica]

Merritt Ruhlen ha proposat una classificació completa de les famílies i macrofamilias del món molt polèmica (les macrofamilias es marquen amb asterisc). Encara que resulta possible que algunes de les relacions de parentiu que Ruhlen proposa es confirmin. La seva classificació és la següent:

Proto—Sapiens
Africano
Macro—Khoisan*

Hadza



Sandawe



Khoisan

Khoisan septentrional (!Kung-Yuhoan)




Khoisan meridional (Kxoe-Nama)



Khoisan central (Nu-!Xóõ)






Congo-Saharià*
Níger—Kordofan

Níger-Congo



Kordofanià



Nilo-Saharià*

Saharià



Songhay



Kuliak





Maba



Fur



Sudànic central



Kunama



Berta





Sudànic oriental



Komuz







No-Africà

Nostràtic*

Afroasiàtic



Dravídic



Karvelià


Euroasiàtic*

Indoeuropeu



Uràlic



Altaic



Eskimo-aleutià




Amerindi*



Dené-Caucàsic*

Dené-Ienisseià



Caucàsic septentrional



Euskera, Burushaski, etc.



Sinotibetà





àustric*


Llengües hmong–mien




llengües tai-kadai




llengües japòniques (?)



llengües austronèsies






Pacífic
Indopacífic*

llengües papús



llengües tasmanes



Kusunda



Australià*

llengües macro-pama-nyunga



Altres llengües d'Austràlia







Referències

[modifica]
  1. Campbell, Lyle and Mixco, Mauricio J. (2007), A Glossary of Historical Linguistics, University of Utah Press/Edinburgh University Press.
  2. Matthews, P.H. (2007), Oxford Concise Dictionary of Linguistics, Oxford University Press.
  3. Campbell, Lyle (2004), Historical Linguistics: An Introduction, Edinburgh University Press.
  4. Trask, R.L. (2000), The Dictionary of Historical and Comparative Linguistics, Edinburgh University Press.
  5. Ringe, 1995, "Nostratic and the Factor Chance", Diachronica, 12:55-74
  6. Ringe, 1999, "How hard is to Mathc CVC-roots?", Transactions of the Philosophical Society, 97: 213-44.
  7. Austro-Tai Hypothesis and Japanese[Enllaç no actiu]