María de la O Lejárraga

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: María Lejárraga)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMaría Lejárraga
María Lejárraga.JPG
Nom original (es) María de la O Lejárraga y García
Biografia
Naixement 28 de desembre de 1874
San Millán de la Cogolla, La Rioja
Mort 28 de juny de 1974
Buenos Aires
Lloc d'enterrament Cementiri de la Chacarita
Escudo de España (mazonado).svg  Diputada al Congrés dels Diputats 

12 abril 1933 – 1r juliol 1936
Dades personals
Altres noms María de la O, María Martínez Sierra, pseudònim
Nacionalitat Espanya Espanya
Activitat
Ocupació Escriptora
Partit Partit Socialista Obrer Espanyol
Llengua Castellà
Família
Cònjuge Gregorio Martínez Sierra

Musicbrainz: b542f93b-732e-4773-afbc-a5f1ce29f34e
Modifica les dades a Wikidata

María de la O Lejárraga García (San Millán de la Cogolla, La Rioja, 1874-Buenos Aires, 1974) fou una escriptora i feminista espanyola. És també coneguda com a María Martínez Sierra, pseudònim que adoptà a partir dels cognoms del seu marit, Gregorio Martínez Sierra.

María Lejárraga va néixer en una família acomodada i va rebre una educació que li va permetre exercir de mestra. No obstant això, les seves inquietuds literàries xocaven amb la societat en què va créixer, tancada a les dones. El 1899 es va casar amb Gregorio Martínez Sierra, escriptor més jove que ella, i va publicar les seves obres sota el nom d'aquest, sense cap referència al seu propi. Així, encara que el mèrit anés per a ell, Lejárraga va aconseguir divulgar la seva obra sense el prejudici que una dona escrivís.

No obstant això, es rumorejava la veritable autoria dels escrits. Només en 1953, quan va publicar Gregorio y yo: medio siglo de colaboración, Lejárraga va fer públic que era ella, i amb el seu consentiment, l'autora veritable de la majoria de les obres atribuïdes al seu marit i de la major part de les obres escrites en col·laboració amb ell. Aquesta singular col·laboració continuà, fins i tot, quan es van separar: quan, cap al 1922, Martínez Sierra començà una relació amb l'actriu Catalina Bárcena i marxà amb ella, Lejárraga continuà escrivint i enviant-li escrits, i Martínez Sierra compensant-la econòmicament per ells, fins que ell morí en 1947.[1]

Obra teatral[modifica]

El matrimoni Martínez Sierra impulsà interessants iniciatives culturals en el primer terç del segle XX. Així, van fundar revistes literàries com Vida Moderna, Helios i Renacimiento i van crear l'Editorial Renacimiento, que entre 1908 i 1918 va publicar obres dels millors autors espanyols del moment. També van traduir i introduir en l'escena castellana el teatre simbolista de Maurice Maeterlinck,;[2] també van traduir obres de Santiago Rusiñol (en algunes de les quals van col·laborar) i de William Shakespeare.

Van crear el Teatro de Arte (1916-1926), empresa teatral per a la renovació de les arts escèniques, amb la idea del teatre com a obra d'art total, sorgida a imitació d'experiències com el Théâtre d'Art de Paul Fort o el Théâtre de l'Oeuvre de Lugné Poe (a París, tots dos), el Teatre d'Art de Moscou, de Meierhold i Constantin Stanislavski, o el Teatre Íntim d'Adrià Gual i altres empreses similars catalanes. En aquesta empresa, amb seu al Teatro Eslava (Madrid), van muntar obres pròpies, d'autors clàssics i contemporanis, amb la col·laboració de músics com Manuel de Falla, Conrado del Campo, Joaquín Turina, Pablo Luna i Ángel Barrios; escenògrafs com Maurici Vilumara i Oleguer Junyent, però també d'avantguardistes com Rafael de Penagos, Manuel Fontanals, Sigfrido Burmann o Rafael Barradas.

Gregorio Martínez Sierra era un director i empresari teatral avançat,[3] mentre que María Lejárraga seria l'encarregada de la creació dels textos, en què l'autora reconeix la utilitat dels consells i suggeriments del marit en els aspectes escènics.[4] L'obra teatral, principalment de Lejárraga, s'emmarca en el modernisme espanyol, amb una forta influència de Jacinto Benavente, gran finesa psicològica i delicadesa poètica, de vegades tocant el sentimentalisme. La crítica, que pensava que l'autor era l'home, Gregorio, en destacava la creació dels personatges femenins, on l'autora aboca les experiències pròpies. En destaquen el monòleg Sólo para mujeres (1913) i els drames Canción de cuna (1911) (portada al cinema per Mitchell Leitsen i, més tard, per José Luis Garci), La sombra del padre (1909), Primavera en otoño (1911), Mamá (1913) i El reino de Dios (1916).

Són molt coneguts els llibrets per a obres musicals com Las golondrinas (basat en Saltimbanquis, basada al seu torn en l'obra que va escriure en col·laboració amb Santiago Rusiñol, Ocells de pas), sarsuela (després òpera, 1914), i La llama (òpera, 1915), les dues amb música de José María Usandizaga; les òperes de Joaquín Turina Margot (1914) i Jardín de Oriente (1922) i els ballets de Manuel de Falla El amor brujo (1915) i El corregidor y la molinera (1917). També van escriure els llibrets de les sarsueles de Gerónimo Giménez La suerte de Isabelita (1911), Lirio entre espinas (1912), de Vicent Lleó (La República del Amor, 1908; La Tirana, 1913) i Amadeu Vives (Bergamino el Lampo, 1922).

L'èxit de les seves obres va arribar a Hollywood, on es rodaren versions de Yo, tú y ella (dirigida per Max Reinhardt, 1933), de Canción de cuna (dirigida per Leisen, 1933), Primavera en otoño (per Eugene Ford), Una viuda romántica i Julieta compra un hijo (dirigides per Louis King). També es rodaren pel·lícules sobre obres seves a Espanya, com Mamá (de Benito Perojo, 1931) o Susana tiene un secreto (Benito Perojo, 1935).

Obra literària[modifica]

En la poesia i la prosa és més evident la filiació modernista de l'autora (o del matrimoni). En poesia destaca La casa de la primavera (Madrid: Librería Pueyo, 1907) i en narrativa, Cuentos breves (1899, l'única obra que signà ella amb el seu nom), les novel·les Sol de la tarde (1904), La humilde verdad (1905) i Tú eres la paz (1906). Altres treballs són més aviat d'assaig o pensament: Hamlet y el cuerpo de Sarah Bernhardt (1905), La tristeza del Quijote (1905), Teatro de ensueño (1905), Motivos (1905) o La feria de Neuilly (1907).

Activitat social i política[modifica]

Feminista convençuda i activa, afiliada al Partit Socialista, va estar, no obstant això, sempre sotmesa al seu marit, en un autèntic estat d'explotació, tot per amor. Va destacar en el Lyceum Club Femenino (Madrid) des que es fundà en 1926 i va crear l'Asociación Femenina de Educación Cívica en 1931. Publicà llavors La mujer ante la República (1931). A les eleccions generals espanyoles de 1933 va ser escollida diputada al Congrés de la República per Granada[5] i va ser designada vicepresidenta de la Comissió d'Instrucció Pública.

La Guerra Civil la va obligar a un penós exili, primer a Niça i més tard a Londres, París, Nova York, Mèxic i Buenos Aires, on morí el 1974. Continuà la seva activitat literària, amb el nom de María Martínez Sierra a partir de la mort de Gregorio. En aquesta etapa publicà: Una mujer por caminos de España (1952), Gregorio y yo (1953), Viajes de una gota de agua (1954) i Fiesta en el Olimpo (1960).

Referències[modifica]

  1. González Peña, María Luz. Música y músicos en la vida de María Lejárraga. 1ª ed. Logroño: Instituto de Estudios Riojanos, 2009.
  2. Serge Salaün. "Introducción", en: Martínez Sierra, Gregorio. Teatro de ensueño; La intrusa. Madrid, Biblioteca Nueva, 1999.
  3. Checa Puerta, Julio Enrique. «La actividad empresarial de Gregorio Martínez Sierra: una apuesta renovadora en la órbita del teatro comercial de preguerra», Anales de literatura española contemporánea, vol. 23, 1998, p. 821–848.
  4. O’Connor, Patricia W. Mito y realidad de una dramaturga española: María Martínez Sierra. Logroño: Instituto de Estudios Riojanos, 2003.
  5. La vinculació de María Lejárraga amb Granada va ser sempre estreta, especialment des que escrivís, en els primers anys del segle, el seu llibre Granada, guia emocional.

Enllaços externs[modifica]