Maria Lluïsa Borràs i González

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaMaria Lluïsa Borràs i González
MLL-Borras-cedida-per-familia-Borras.jpg
Maria Lluïsa Borràs fotografiant obres d'art
Naixement 1 de febrer de 1931
Barcelona
Mort 23 de gener de 2010 (78 anys)
Palafrugell
Ocupació historiadora de l'art, crítica d'art i professora
Modifica dades a Wikidata

Maria Lluïsa Borràs i González (Barcelona, 1 febrer 1931/ Palafrugell, 23 gener de 2010). Doctora en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona, escriptora, crítica i comissària d'exposicions, especialista en avantguardes i en dadaisme.[1][2][3][4]

Formació[modifica | modifica el codi]

Maria Lluïsa Borràs, New York 1963

Es va llicenciar inicialment en Filosofia i Lletres i en Semítiques a la Universitat de Barcelona.[1][5] Uns anys més tard, el 1963, la Ford Foundation Award (Young Artist Project, International Institute of Education, New York) li va permetre gràcies a una beca residir un any als EUA, cursar l'especialitat d’Art Contemporani a la New School, i conèixer de primera mà l’art contemporani nord-americà.[1][2] Es va doctorar en Història de l'Art l’any 1973 amb la seva tesi sobre Francis Picabia.[2][4][5][6]

Trajectòria professional[modifica | modifica el codi]

A partir de l’any 1964 va fer-se càrrec de la secretaria del Club 49,[4] i aviat va col·laborar amb el seu fundador, Joan Prats,[7] -promotor de l'art d'avantgarda a Catalunya- a la tercera etapa dels llibres visuals Fotoscops (1966-1979) com a autora de set dels títols de la col·lecció, dels quals també en va realitzar les fotografies en dues ocasions (volums Domènech i Montaner: arquitecto del modernismo, i Sert, arquitectura mediterrània).[5][4]

Entre 1969 i 1973 va exercir com a secretària de Joan Miró.[1] Juntament amb Joan Prats i Francesc Vicens, va impulsar la creació de la Fundació Miró,[1][4][6][8] de la qual va ser secretària general (1971-1975) i membre del patronat, a més de membre del comitè executiu, com també ho va ser més tard del de la Fundació Joan Brossa,[4][6] càrrecs designats en ambdós casos per voluntat dels mateixos artistes arrel de la seva amistat i compromís.[2][5][7][8][9]

Joan Miró, Ricard Gomis, Maria Lluïsa Borràs, i Joaquim Gomis al fons.

Va ser professora de la Universitat Autònoma de Barcelona entre 1969 i 1974,[1][8] on va col·laborar a la creació del primer Departament d’Art, impartint classes d’Història de l’Art Contemporani, Teoria de les Arts, i creant una nova assignatura: Anàlisi i crítica de l’obra d’art.[2][4][5] També va ser professora a l'escola de disseny de Barcelona Eina.[4][6]

Va dirigir la secció d'història de l'art a l'editorial Salvat,[1][8] realitzant enciclopèdies i històries de l’art en col·laboració amb Francesc Vicens, Vicente Maestre i Eduard Carbonell, entre 1967 i 1973.[5]

Joan Brossa, Joan Pere Viladecans, Antoni Tàpies i Maria Lluïsa Borràs a una exposició de Joan Miró

El 1985 va publicar una extensa monografia sobre Picabia -fruït de deu anys d'investigació-[9] elaborada a partir de la seva tesi doctoral, que va ser traduïda a quatre idiomes i Premi de la Crítica,[4] arribant a ser un llibre de referència.[1][3][8]

Dedicada a l'estudi i a la divulgació de l'art contemporani, va escriure textos i assajos en diverses publicacions estrangeres i també catalanes com Canigó o Destino (1968-1973),[2][7] des de les quals defensava tot tipus de manifestacions artístiques contemporànies, posant especial atenció als esdeveniments que se celebraven arreu del món. . Va donar a conèixer les noves tendències (informalista, conceptual, minimalista, etc.), desplegant al llarg de la seva vida una defensa genèrica de la modernitat.[8] Va col·laborar a La Vanguardia amb la seva plana setmanal sobre art durant vint-i-cinc anys (1977-2002), esdevenint corresponsal a partir de l'any 69 de revistes franceses com Art Vivant, Opus International i Canal, entre altres.[1][2] Va dirigir la revista d’art El Guía (1987), i durant l’última etapa de la seva vida es va traslladar a Palafrugell on va crear la revista cultural Vèlit (2004-2007), col·laborant també amb el Diari de Girona i la revista gironina Bonart, donant suport a les noves tendències, en particular la vídeo creació i les instal·lacions.[3][4][5]

Durant la dècada de 1980 va crear la productora Proviart, una empresa dedicada a la difusió d’artistes catalans amb la qual va realitzar, com a guionista, directora i productora, els documentals Antoni Tàpies (1981), Pau Gargallo (1981), i Picasso nostre (1982), col·lecció que va batejar amb el títol de Fotoscops Sonors en record i homenatge al seu mentor Joan Prats. Actualment aquests documentals es conserven a la Filmoteca Nacional de Catalunya,[10] i la Fundació Tàpies també disposa del film sobre aquest artista.[11]

Maria Lluïsa Borràs i Alexander Calder conversant a la Fundació Miró.

Com a comissària va organitzar més de noranta exposicions per tot el món[2] sobre artistes com ara Aristide Maillol, Pau Gargallo, Xavier Corberó, Matisse, Magritte, Joan Miró, Wolf Wostell, Joan Ponç, Arranz Bravo, Augusto Monte, Marcel Martí,Viladecans, Frederic Amat, Roberto Matta, Man Ray, Beverly Pepper, De Sucre, Tàpies, Jean Arp, Dennis Oppenheim, Llimós, Cuixart, Olga Sacharoff, Joan Brossa, Enric C. Ricart, Warhol,.[2][4][5][12] Va donar a conèixer els que ella va denominar “Els Catalans de París” Benet Rossell, Rabascall, Xifra, Selz, o Miralda,[8] y Borràs va presentar aquest darrer a la Bienal de Venècia el 1990 quan va ser comissària del pavelló espanyol.[9]  Així mateix, es va interessar per l’art contemporani del Magreb, l’Art actual Cubà y del Carib entre d’altres, dedicant-hi diferents exposicions.[2] 

Maria Lluïsa Borràs i Wolf Vostell.

Maria Lluïsa Borràs ha deixat una bibliografia amb més de trenta publicacions sobre temes d’art,[2][8] com el seu treball sobre l’arquitecte Antoni Gaudí (1972), o el que va dedicar als Coleccionistas de arte en Cataluña (1986-1987),[6][13] així com monografies diverses centrades en Eduardo Chillida (1974), Moisès Villèlia (1974), Carles Delclaux (1991), Porta Missé (1995), Wifredo Lam (1996), Ramon Pichot (1997), Andrés Nagel (2003), Floreal (2003), Dalí (2004) o Niebla (2009), sense oblidar els estudis sobre l’obra d'Alexander Calder i de Duchamp, el qual la va atraure particularment, de la mateixa manera que ho va fer el poeta i boxejador Arthur Cravan, al qual va consagrar la monografia Cravan, une stratégie du scandale (1996).[5][6][8][9][14]

Llegat[modifica | modifica el codi]

El 2004 es va instal·lar a Palafrugell, poble del seu pare, on va viure i treballar durant els seus últims cinc anys, i on va morir el 23 de gener de 2010 a causa d'una fallada cardiorrespiratòria.[9]

En aquells darrers anys va vendre una part de la seva biblioteca —una secció formada per més de 20.000 volums— a l'Ajuntament de Palafrugell. Després de la seva mort, l'Ajuntament la va vendre a l'associació Gresol, domiciliada a Madremanya, que treballa en la creació d'una biblioteca i centre d'estudis d'art contemporani.[3][8]

Monxa Sert, Roland Penrose, Alexander Calder, Maria Lluïsa Borràs i Joan Prats, durant els preparatius per a l'exposició pels 80 anys de Joan Miró a la Fundació Maeght de Sant Paul de Vence (França)
Maria Lluïsa Borràs, Francesc Vicens, Pepa Llopis i Joan Brossa al sopar del 80 aniversari de Joan Miró, 3 maig de 1973.

La resta de biblioteca i documentació personal de Borràs ha estat conservada per la seva filla, Adelaida Frías, fins al gener del 2015, quan en va fer donació al MACBA.[15] Aquest Arxiu personal es compon de més de 60.000 documents d’arxiu de diferents tipologies (manuscrits, correspondència, fotografies, audiovisuals, entre d’altres) i uns 1.500 llibres i revistes de la seva biblioteca.[16]

Borràs defensava que la funció del crític era compartir amb el lector el seu coneixement i donar-li les claus per ajudar-lo a entendre l'obra:[9]

« La principal tasca del crític avui no és jutjar. Ho va ser. Ja no. Ara la prioritat és compartir amb el lector les claus que un posseeix per ajudar a entendre el que li diu l'obra. El crític no és un jutge: és un pont entre artistes i públic. »
— Maria Lluïsa Borràs.
Antoni Tàpies, Maria Lluïsa Borràs, Josep Maria Mestres Quadreny i Joan Brossa a la Fundació Miró de Barcelona.

Selecció de llibres publicats [17][modifica | modifica el codi]

  • Niebla, pintura 1987-2009 Casavells: Fundació Niebla, 2009. DL: V-2204-2009
  • Salvador Dalí, vida i obra d'un geni: Barcelona. Columna Idees, 2004. ISBN 84-664-0482-1
  • Andrés Nagel, una década: Madrid. Turner, 2003. ISBN 84-7506-613-5
  • Floreal Barcelona : Polígrafa, 2003. ISBN 84-343-1035-X
  • Ramon Pichot Barcelona : Àmbit, 1997. ISBN 84-89681-13-9
  • Catálogo razonado de Wifredo Lam (1923-1960) (período español), Volumen I, Paris: Acatos, 1996.
  • Arthur Cravan: une stratégie du scandale Paris : Éditions Jean-Michel Place, 1996. ISBN 2-85893-194-1[18]
  • Porta Missé, Barcelona, Atika, 1995. ISBN 84-89433-00-3
  • Cuba Siglo XX, Modernidad y Sincretismo, España: Tabapress, Centro Atlantico de Arte Moderno, p. 422. 1995. ISBN 84-89152-07-1
  • Arthur Cravan: una biografía Barcelona : Sirmio, Qüaderns Crema,1993. ISBN 84-7769-076-6
  • Enric Cristòfol Ricart, de la pintura al gravat. Ed. Museu de Vilanova, 1992.
  • Delclaux: artista i mestre de Tapís Girona : Col·legi oficial d'aparelladors i arquitectes tècnics, D.L. 1991. ISBN 978-84-606-0393-1
  • Amèlia Riera, Barcelona, Ambit, 1990. ISBN 84-87342-59-0
  • Porta-Missé, Barcelona: Danés, 1988.
  • Coleccionistas de arte en Cataluña, Barcelona: Biblioteca de La Vanguardia, 1987. DL: 25081
  • Picabia: Barcelona : Polígrafa, D.L. 1985. ISBN 84-343-0414-7 (traduït al francès per Albin Michel, Paris, a l'anglès per Thames y Hudson, Londres, per Rizzoli, Nova York, i publicat a Alemanya per Prestel-Verlag)
  • Rencontres de Gabrielle Buffet-Picabia, Paris: Belfond, 1977. ISBN 2-7144-1113-4
  • Wolf Vostell. Analogien und Antagonismen. Catalogo: Wolf Vostell. Zyklus Extremadura. Galerie van de Loo, Múnich, 1975.[19]
  • Sert, arquitectura mediterrània Col·lecció Fotoscop, Barcelona (text i fotos): Polígrafa + Cercle d'Art, Paris,1974. DL: B.13-626-1974 ISBN 2-7022-0097-4
  • Escultor Moisés Villèlia, Barcelona: Polígrafa, 1974. ISBN 84-343-0197-0
  • Chillida, Barcelona: Polígrafa, 1974.
  • Gaudí, Tokio: Edita 1972
  • Domènech i Montaner: arquitecto del modernismo (text i fotos) Col·lecció Fotoscop, Barcelona : Polígrafa,1971. DL: B.19.110-1971
  • Arquitectura Contemporánea Japonesa (text) Col·lecció Fotoscop, Barcelona : Polígrafa,1970. DL: B.44.701-1970
  • Katsura Daitokuji Col·lecció Fotoscop, Barcelona (text) : Polígrafa,1970. DL: B.10.460-1970
  • El Mundo de los Juguetes (text) Col·lecció Fotoscop, Barcelona : Polígrafa,1969. DL: B.13.867-1969
  • Arte del Objeto Japonés (text) Col·lecció Fotoscop, Barcelona : Polígrafa,1969.
  • Arquitectura Finlandesa (text) Col·lecció Fotoscop, Barcelona : Polígrafa,1967. DL: B.36.522-1967

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Combalia, Victòria «Maria Lluïsa Borràs, en el record – La tancada a Montserrat i La Fundació Miró.». L’Avenç (revista de cultura) núm 402 -, juny 2014, pàg. 36-41.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 «Benvinguda a Maria Lluïsa Borràs, acadèmica corresponent per Palafrugell (autor Frederic-Pau Verrié)» (en català). Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 16-05-2007.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Mor Maria Lluïsa Borràs, la lletrista de l'art català (per Ricard Planas)» (en castellà i català). revista Bonart nº 124, Febrer 2010.
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 «Dossier de premsa exposició "Tàpies. Col·lecció d'artista" - MLL. Borràs biografia, pàg 18.» (en català). Fundació Tàpies, 12-06-2015.
  5. 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 «Diccionari d’Historiadors de l’art català - Borràs González, Maria Lluïsa, per Daniel Giralt-Miracle» (en català). Institut d’Estudis Catalans, 22-07-2014.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 «Maria Lluïsa Borràs i González». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. 7,0 7,1 7,2 «En record d'una dona valenta, sàvia i apassionada per l'art» (en català). El Punt Avui- Cultura, 31-01-2010. [Consulta: 29-09-2016.].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 8,7 8,8 8,9 «En record de M. Lluïsa Borràs, acadèmica corresponent per Palafrugell, per Giralt-Miracle, Daniel» (en català). Butlletí Reial acadèmia catalana Belles arts de st Jordi - Vol: 25., 19-01-2011. [Consulta: 15 març 2017].
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 «Maria Lluïssa Borràs, crítica de arte combativa» (en castellà). El País, 26-01-2010. [Consulta: 9 agost 2016].
  10. «El cinema documental artístic, amb presentació a càrrec de Núria Homs i Paco Poch» (en català). Cicle: Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual. Filmoteca de Catalunya, 27-10-2015. [Consulta: 16 març 2017].
  11. «Dossier de premsa exposició "Tàpies. Col·lecció d'artista" - Film: Antoni Tàpies, pàgs. 12, 13 i 14» (en català). Fundació Tàpies, 12-06-2015.
  12. Punyet Miró, Joan. Al voltant de Miró ( (en català). Palma / Barcelona: Fundació Miró, 2014, p. 70. ISBN ISBN 978-84-941239-9-3.. 
  13. Borràs, Maria Lluïsa. Catàleg exposició "Col·leccionistes d’Art a Catalunya" - text MLL Borràs pàg. 9. Línies de 14 a 17. (en castellà). Barcelona: Biblioteca de La Vanguardia, 1987, pàg. 9. Línies de 14 a 17.. 
  14. Punyet Miró, Joan. Al voltant de Miró (en català). Palma / Barcelona: Fundació Miró, 2014, pàg. 70. ISBN 978-84-941239-9-3. 
  15. «Macba, Marí se despide con una muestra que reúne 64 obras adquiridas en los últimos 3 años (pàg.1, línia 65)» (en castellà). La Vanguardia., 17-06-2015. [Consulta: 15 març 2017].
  16. «Relació fons Arxiu MACBA - Línia 11» (en català). MACBA, 31-12-2015.
  17. «Id Ref, Le reférentiel des autorités Sudoc - Borràs, María Lluïsa».
  18. Borràs, Maria Lluïsa. Arthur Cravan: une stratégie du scandale (en francès). París: Éditions Jean-Michel Place, 1996. ISBN 2-85893-194-1. 
  19. Wolf Vostell. Zyklus Extremadura. Galerie van de Loo, Múnich, 1975.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]