Marmota monax

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Marmota xiuladora)
Salta a: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Marmota monax
Groundhog3.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Rodentia
Família: Sciuridae
Gènere: Marmota
Espècie: M. monax
Nom binomial
Marmota monax
(Linnaeus, 1758)
Distribució de marmota canadenca
Distribució de marmota canadenca
Subespècies
  • M. m. monax Linnaeus, 1758
  • M. m. canadensis Erxleben, 1777
  • M. m. ignava Bangs, 1899
  • M. m. rufescens A. H. Howell, 1914

La marmota monax (Marmota monax) és una espècie de rosegador esciüromorf de la família Sciuridae.[1] Al contrari que la majoria de les marmotes, la marmota canadenca no és una espècie de muntanya, sinó que habita en zones planes. Es troba en gran part del Canadà i els Estats Units (inclosa Alaska), faltant només a les àrees de tundra, les muntanyes Rocoses meridionals, els deserts i les zones pantanoses i subtropicals del Golf de Mèxic.[2][3]

Característiques[modifica | modifica el codi]

La longitud típica de la marmota canadenca és de 40 a 65 centímetres de llarg més 15 de cua, amb un pes de 2 a 4 quilos. En aquelles àrees on abunda l'aliment (especialment l'alfals) i no existeixen depredadors habituals es poden trobar exemplars de fins a 80 cm de llarg i 14 quilos de pes. L'esperança de vida és de 6 anys en la natura i 10 en captivitat.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Les marmotes canadenques s'han multiplicat de manera notable des de l'arribada dels primers colons europeus a Nord-amèrica, ja que la desforestació ha contribuït a l'expansió del seu hàbitat típic, el de les planes herbàcies de clima temperat-fred. L'espècie es troba amb regularitat fins i tot en certes zones habitades dels EUA, on és un animal molt popular.[4]

Comportament[modifica | modifica el codi]

Marmota monax

Com la resta de marmotes, construeixen caus on dormen, crien la seva prole i hibernen en els mesos freds. Aquests caus tenen normalment dues entrades, per facilitar l'accés des d'una zona més àmplia quan es detectin depredadors, així com per abandonar-la si un d'ells aconsegueix colar-se dins. Així i tot, abans de recórrer a la fugida la marmota defensa feroçment el seu cau dels intrusos ajudant-se de les seves grans ungles i incisius, i no és rar que aconsegueixi expulsar del refugi a carnívors com mofetes, guineus, gossos petits o mosteles.[5][6]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Les marmotes maduren i poden reproduir-se ja en el seu primer any de vida, encara que el més normal és que esperin al segon per tenir la seva primera ventrada. L'època de zel es produeix entre març i abril, just al final de la hibernació. Durant el període de gestació, que dura una trentena de dies, mascle i femella romanen junts, abandonant el primer el cau quan es produeix el part. Aquest consta de dues a sis cries que neixen cegues, nues i incapaces de valer-se per si mateixes. Creixen de pressa i al voltant del mes i mig de néixer ja abandonen la llar materna.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Marmota monax». Smithsonian Institution. [Consulta: 1 febrer 2015].
  2. Linné, Carl von. Systema naturae per regna tria naturae. 1. 10, 1758, p. 60. 
  3. Marmota monax (Linnaeus); Woodchuck. Pick4.pick.uga.edu. Retrieved on 2011-09-15.
  4. Jackson, Hartley H T. Mammals of Wisconsin. University of Wisconsin Press, 1961. 
  5. Barash, David (1989) Marmots, Social Behavior and Biology. Stanford University Press. Preface p. xv. ISBN 0804715343.
  6. Chapman, J.A.; Feldhammer, G.A.. Wild Mammals of North America, Biology, Management, Economics. Johns Hopkins University Press, 1982. ISBN 0801823536. 
  7. Woodchuck. Marmota monax. (PDF). North Caroline Wildlife.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marmota monax Modifica l'enllaç a Wikidata