Marta Estrada i Miyares

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMarta Estrada i Miyares

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Marta Estrada Modifica el valor a Wikidata
1946 Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
Granollers (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaCatalunya
NacionalitatCatalunya
FormacióUniversitat de Barcelona - doctorat (1976–) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaEstudis sobre les poblacions d'organismes aquàtics en medi no uniforme
Director de tesiRamon Margalef i López
Activitat
OcupacióOceanografia
OrganitzacióInstitut d'Investigacions Pesqueres
Institut de Ciències del Mar
Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
Societat Catalana de Biologia
Membre de
Premis
Premi Extraordinari de Llicenciatura (1969)
Premi Nacional Fi de Carrera (1969)
Llaç de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi (1969)
Premi Extraordinari de Doctorat de la Universitat de Barcelona (1976)
Premi Trégouboff (1992)
Medalla Narcís Monturiol (1995)
Premi Creu de Sant Jordi (2004)

Marta Estrada i Miyares (Granollers, Vallès Oriental, 27 de juny de 1946) és una investigadora catalana, oceanògrafa i biòloga marina.[1][2][3] Els seus estudis es basen en la caracterització fisiològica i en l'impacte ecològic de les algues i del fitoplàncton.[2]

Trajectòria professional[modifica]

Filla de pares aficionats a l'arqueologia, Marta Estrada va néixer a Granollers. Va iniciar els seus estudis a l'Escola Municipal del mateix municipi i va prosseguir-los a l'Institut Verdaguer de Barcelona.[2] Es va llicenciar amb matrícula d'honor en Ciències Biològiques l'any 1968 i en Medicina i Cirurgia el 1970 a la Universitat de Barcelona. A la fi dels seus estudis universitaris va ser guardonada amb el Premi Extraordinari de Llicenciatura, el Premi Nacional Fi de Carrera i el Llaç de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi, tots tres rebuts el 1969. Un any abans, el 1968, havia rebut una beca del Pla de Formació del Personal Investigador per fer una tesi sota la direcció de Ramon Margalef i López a l'Institut d'Investigacions Pesqueres (IIP),[4] que va presentar el 1976 amb el nom Estudis sobre les poblacions d'organismes aquàtics en medi no uniforme i per la qual se li va atorgar el títol de doctora en Biologia amb el Premi Extraordinari de Doctorat de la Universitat de Barcelona.[5]

En paral·lel, a finals de la dècada de 1960, Estrada va participar com a membre de l'equip científic en diverses campanyes del vaixell oceanogràfic Cornide de Saavedra, que va donar suport a les investigacions oceanogràfiques espanyoles. Hi va participar realitzant diverses funcions, com el control de l'ordinador de bord, la determinació de la clorofil·la i la producció primària i la presa de dades en continu de temperatura, salinitat i nutrients. El 1971, va guanyar la plaça de col·laboradora científica amb destí a IIP, actualment l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona Arxivat 2015-02-06 a Wayback Machine. (ICM-CSIC), tot i que no en va fer ús fins al 1972, quan va tornar d'una estada de sis mesos a EUA becada per l'Institute of International Education, que li va servir per també ampliar els estudis que va començar durant la seva tesi. Allà va treballar, entre d'altres, a l'Institut Oceanogràfic de Woods Hole i a bord del vaixell oceanogràfic costa-riqueny Thompson.[2][4]

A mitjans de la dècada de 1970, es va començar a especialitzar en l'ecologia del fitoplàncton i en les poblacions d'algues nocives, de les quals va investigar els mecanismes de control de les seves proliferacions.[1][2] Va participar en dos programes oceànics estatunidencs destacats —el Coastal Upwelling Ecosystems Analysis (CUEA) i la Organization of Persistent Upwelling Structures (OPUS)— i va realitzar expedicions al Perú, Costa Rica novament, el nord-oest d'Àfrica i Califòrnia, resultat d'una col·laboració d'intercanvi de científics entre l'IIP i la Universitat de Washington.[2] Durant aquesta etapa va dur a terme estudis exhaustius de la productivitat del fitoplàncton i de la seva biomassa, consum de nitrat, i composició natural.[2]

Després va continuar centrant la seva investigació en el fitoplàncton i en la seva interacció amb l'ecosistema global marí. Va formar part d'exploracions oceanogràfiques al mar Mediterrani i als oceans Atlàntic, Àrtic i Antàrtic. Pel que fa a aquest últim, destaca l'expedició que va compartir amb la també oceanògrafa catalana Josefina Castellví i Piulachs el 1984 a bord del vaixell argentí Almirante Irizar (dirigida per Antoni Ballester i Nolla).[1][2] Amb aquest expedició, Estrada i Castellví es van convertir en les primeres espanyoles en trepitjar l'Antàrtida. Ja entrada la dècada de 1980, va ser cap del Departament de Biologia marina i Oceanografia de l'ICM de Barcelona del CSIC, i entre 1995 i 1997 va ser directora de l'Institut.[6]

Fins a l'actualitat ha publicat un gran nombre de treballs en revistes internacionals especialitzades, així com llibres i capítols de volums sobre oceanografia.[7] També ha participat en conferències i congressos, ha dirigit diversos doctorands, ha supervisat nombrosos investigadors postdoctorals, ha impartit classes a les Universitats de Barcelona, Les Palmas de Gran Canaria i la Internacional Menéndez Pelayo [2] i, des de 1989, ha format part del Comitè Editorial de Scientia Marina.

Distincions i afiliacions institucionals[modifica]

A més a més de les distincions acadèmiques per les seves titulacions com a llicenciada i doctora, Estrada va ser guardonada el 1992 amb el Premi Trégouboff de l'Acadèmia de les Ciències de París.[2][5] El 1995, la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic,[6] i el 2004 li va concedir la Creu de Sant Jordi.[6][8]

Sòcia de la Societat Catalana de Biologia des de l'any 1996 i havent-ne ostentat la vicepresidència,[5] el novembre de 2016 va ser distingida amb el títol de sòcia honorífica de l'entitat.[1] També va esdevenir membre numerària de la Secció de Ciències Biològiques de l'Institut d'Estudis Catalans l'any 2011, amb la pronunciació del discurs de recepció Ecologia de les marees roges.[9] El desembre de 1999 també va ser nomenada Acadèmica electa de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.[10] En l'acte d'ingrés hi va pronunciar la conferència Hidrodinàmica i fitoplàncton en el mar català. L'any 2017, l'Ajuntament de Barcelona li va atorgar la Medalla d'Honor, juntament amb l'advocada i política Magda Oranich i el cantant José María Sanz Beltrán, Loquillo.[11][12]

L'any 2016 l'Institut d'Ensenyament de Secundària de Granollers, creat el curs anterior, va adoptar com a nom definitiu el d'IES Marta Estrada en reconeixement a la seva tasca i mèrits científics i tecnològics.[13]

Altres associacions o entitats de les quals ha estat membre o afiliada són les següents:[2]

Publicacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «La SCB celebra, el 9 de novembre, l'assemblea de socis i la sessió inaugural del curs 2016-2017». BIO+. Societat Catalana de Biologia, novembre 2016.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 Berdalet, Elisa; Blasco, Dolors; Vaqué, Dolors «A life sketch of Marta Estrada Miyares, a phytoplankton ecologist and oceanographer» (PDF) (en anglès). Scientia Marina. CSIC, 80S1, setembre 2016, pàg. 11-14. ISSN: 0214-8358.
  3. «Miembro de la Academia - Real Academía de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales». Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de España. [Consulta: 14 gener 2023].
  4. 4,0 4,1 Guerra Sierra, Ángel; Prego Reboredo, Ricardo. El Instituto de Investigaciones Pesqueras: Tres Décadas de Historia de la Investigación Marina Española (en castellà). CSIC Press, 2003, p. 204-207. ISBN 9788400081959. 
  5. 5,0 5,1 5,2 Institut Memòria d'Estudis Catalans 2002-2003, 2004, p. 189-190. 
  6. 6,0 6,1 6,2 «Marta Estrada i Miyares». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. ORCID. «Marta Estrada (0000-0001-5769-9498)» (en anglès). [Consulta: 8 març 2021].
  8. Creus Sant Jordi 2004 al web de la Generalitat de Catalunya
  9. Estrada i Miyares, Marta «Ecologia de les marees roges» (PDF). Secció de Ciències Biològiques. Institut d'Estudis Catalans [Barcelona], 2011.
  10. «ESTRADA i MIYARES, Marta - Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona». [Consulta: 8 març 2021].
  11. «Barcelona otorga su medalla de Honor a Loquillo, Oranich y Marta Estrada» (en castellà), 21-07-2017. [Consulta: 8 març 2021].
  12. «Barcelona aprova les Medalles d’Honor del 2017 : Servei de Premsa». [Consulta: 8 març 2021].
  13. NacióGranollers. «L'Institut de Granollers passarà a dir-se Marta Estrada | NacióGranollers». [Consulta: 16 març 2019].

Enllaços externs[modifica]