Tenorita
 Tenorita | |
|---|---|
 Tenorita, de color negre, amb cornwal·lita, de color verd  | |
| Fórmula química | CuO |
| Epònim | Michele Tenore |
| Localitat tipus | Vesuvi |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 04.AB.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.AB.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/A.05 |
| Dana | 4.2.3.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls allargats, corbs, escalats, dendrítics; comunament pulverulents, terrós, massiu |
| Estructura cristal·lina | a = 4.6837(5) Å, b = 3.4226(5) Å, c = 5.1288(6) Å; β = 99.47°; Z = 4 |
| Grup puntual | monoclínica prismàtica (2/m) C 2/c |
| Color | gris acer a negre |
| Macles | comunes en {011}, formant grups estrellats; lamel·lar |
| Exfoliació | s'exfolia indistintament |
| Fractura | concoidal a desigual |
| Tenacitat | trencadís; flexible i elàstic en fines escates |
| Duresa | 3,5 |
| Lluïssor | metàl·lica, grassa |
| Color de la ratlla | negra, verdosa |
| Diafanitat | opaca, escates fines transparents |
| Gravetat específica | 6,5 |
| Densitat | 5,8 a 6,4 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Pleocroisme | diferent; marró clar a fosc |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1962 s.p. |
| Símbol | Tnr |
| Referències | [1] |
La tenorita, també anomenada melaconita quan es presenta en agregats escamosos i terrossos, és un mineral de la classe dels òxids que rep el seu nom del botànic italià Michele Tenore (1780-1861).
Característiques[modifica]
És un òxid mineral de coure amb la fórmula simple CuO. Cristal·litza en el sistema monoclínic, formant cristalls allargats, corbs, escalats o dendrítics. Comunament es pot trobar de manera pulverulenta, terrossa o massiva. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tenorita pertany a «04.AB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 2,1 i 1:1, amb Catió:Anió (M:O) = 2:1 (i 1,8:1)» juntament amb els següents minerals: crednerita, delafossita, mcconnel·lita, bromellita, zincita, bunsenita, calç, manganosita, monteponita, períclasi, wüstita i palladinita.
Formació i jaciments[modifica]
La tenorita es forma a la intempèrie o en zones oxidades relacionades amb els jaciments primaris més profunds de sulfurs de coure, formada com sublimat volcànic secundari. El color gris-negre opac de la tenorita contrasta fortament amb el vetejat blau de la crisocol·la. Sol trobar-se associada a altres minerals com: cuprita, coure, crisocol·la, malaquita, atzurita, diversos òxids de Fe-Mn, clorurs de coure i cotunnita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la pedrera del Turó de Montcada (Montcada i Reixac, Vallès Occidental), a la Collada Verda (Pardines, Ripollès), a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà),[2] a la mina Linda Mariquita (El Molar, Priorat)[3] i a la mina Cueva de la Guerra Antigua (Vilafermosa, Alt Millars).[4]
Varietats[modifica]
La geltenorita és l'única varietat coneguda de tenorita, i es tracta d'una forma de gel d'aquesta espècie mineral. Descrita originàriament a Bisbee, Districte de Warren, Cochise Co., Arizona, Estats Units.[5]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tenorita |
- ↑ «Tenorite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r febrer 2015].
- ↑ Mata i Perelló, Josep Maria. Els minerals de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans, 1990 [Consulta: 5 febrer 2024].
- ↑ Abella, Joan. Minerals i Mines de la Conca de Bellmunt Del Priorat, 2008. ISBN 978-84-612-1312-2 [Consulta: 5 febrer 2024].
- ↑ Casanova Honrubia, Juan Miguel; Canseco Caballé, Manuel. Minerales de la Comunidad Valenciana. Alacant: Caja de Ahorros del Mediterráneo, 2002, p. 237 [Consulta: 5 febrer 2024].
- ↑ «Geltenorite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r febrer 2015].