Meyrianne Héglon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMeyrianne Héglon

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 juny 1867 Modifica el valor a Wikidata
Brussel·les (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 gener 1942 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArts escèniques Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócantant d'òpera, professora de cant Modifica el valor a Wikidata
VeuMezzosoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeXavier Leroux Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: c48aad1c-2166-4e88-8428-eaafe0c97eca Modifica el valor a Wikidata

Meyrianne Héglon (Brussel·les, 21 de juny de 1867 - París, 11 de gener de 1942) va ser una artista lírica belga d'origen danès. Es va casar amb el compositor Xavier Leroux.

Biografia[modifica]

Va estudiar amb Marie Sax i amb Barthot, Tequi i Louis-Henri Obin i va continuar els seus estudis amb Rosine Laborde.[1] Va debutar a l'Òpera de París el novembre de 1890, en el paper de Maddalena a Rigoletto.[2]

Va cantar a La Monnaie el 1894-1895 i més tard el 1901-1902. Va actuar com a artista convidada a Gant el 1898-1899.[2]

Meyrianne Héglon, va aparèixer amb freqüència a l'Òpera de París de 1897 a 1907.[2] El 7 d'abril de 1898 a l'Òpera de París, va cantar a l'estrena mundial de Quattro Pezzi Sacri {nota 1} de Verdi, amb ella i Marie Delna com a mezzo i Aino Acté i Louise Grandjean com a sopranos, en el marc dels concerts de la "Société des Concerts du Conservatoire", sota la direcció de Paul Taffanel. Va cantar el paper d'Omphale a l'estrena d'Astarté de Xavier Leroux el 1901,[3] amb Louise Grandjean, Albert Alvarez, Francisque Delmas.[4]

Héglon va passar gran part de la seva carrera a l'òpera de MonteCarlo. El 4 d'octubre de 1898 va signar un contracte per a tres representacions d'Amneris, en italià i quatre per a la creació del paper principal de Messaline d'Isidore de Lara. Héglon es va beneficiar d'un suport considerable de Camille Saint-Saëns i allí va interpretar el paper de Dalila a Samson et Dalila el 1904.[1]

Va aparèixer el 1898 en el paper d'Anna Bolena a Enric VIII al Covent Garden on va aparèixer el 13 de juliol de 1899 en el paper principal de Messaline amb Albert Alvarez en el paper d'Hélion i Maurice Renaud en el d'Harès. També va cantar a les principals òperes de Bèlgica, durant les actuacions de gala, Rigoletto el 1904 al Teatre Reial d'Anvers. A l'Opéra-Comique, va crear el paper de La Vougne a Miarka de Alexandre Georges, el 7 de novembre de 1905 i també va representar aquesta creació a Londres.

Després de retirar-se dels escenaris, va ensenyar cant i entre els seus alumnes més destacats hi havia la soprano francesa Ninon Vallin. El 8 d'abril de 1917 el seu marit Xavier Leroux va dirigir la seva obra Les Cadeaux de Noël. Els artistes participants, Monin, Stura, Vellini i Coste, van ser tots alumnes de Meyrianne Héglon. El 6 d'abril de 1918 va deixar la jubilació per cantar el paper de La Mère el 1814, una altra obra del seu marit Leroux.[1]

Va fer quatre rars enregistraments de G&T el 1904. La seva veu es pot escoltar a l'àlbum d'antologia "The Record of Singing Volum I" (1899-1919). El 1910, vivia amb el seu marit Xavier Leroux al número 64 de la rue Cortambert (16è districte de París).[5]

Repertori[modifica]

Creacions[modifica]

À l'Opéra de Paris :

Homenatges[modifica]

Meyrianne té dedicada diverses melodies: Augusta Holmès li dedica L'Étoile du matin, Camille Saint-Saëns li dedica Sunrise over the Nile. El seu marit, Xavier Leroux, li va dedicar la seva òpera Astarté.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 (en) Richard T. Soper, Belgian Opera Houses and Singers (Reprint Company 1999), p. 265-266. (ISBN 9780871525161)
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 [enllaç sense format] https://www.pinterest.fr/pin/meyrianne-hglon-belgian-opera-singer--157133474486528656/
  3. ↑ Paul Milliet, «Première représentation d'Astarté», Le Monde artiste, no 7, 17 février 1901, p. 2 (lire en ligne [archive], consulté le 16 septembre 2018)
  4. ↑ Szifer, « La mort de Mlle Louise Grandjean », Lyrica, no 2540, mai 1934 (lire en ligne [archive], consulté le 15 septembre 2018).
  5. ↑ Félix de Rochegude, Promenades dans toutes les rues de Paris, XVIe arrondissement, 1910.
  6. ↑ «La Montagne-Noire : drame lyrique en quatre actes et cinq tableaux». [Consulta: 3 març 2018].
  7. ↑ Arthur Pougin, « La première représentation de Siegfried à Paris », Le Ménestrel, no 3593, 5 janvier 1902, p. 2 (consulta online [arxiu], consultat el 14 setembre 2018).
  8. ↑ La Cloche du rhin on BnF

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Meyrianne Héglon
  • Retrats [arxiu] a [1]
  • Anunci de les galetes Lefèvre-Utile, base Mona Lisa, Ministeri de Cultura francès.[[2]](francès)
  • [vídeo] Air de Scozzone d'Ascanio de Saint-Saëns, 1904 [arxiu] a YouTube-[3]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Meyrianne_Héglon&oldid=33250895»