Museu Etnològic del Montseny

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 18:40, 7 oct 2016 amb l'última edició de Maite oliva alsina (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'organitzacióMuseu Etnològic del Montseny
Museu Etnològic del Montseny, La Gabella

Edifici principal del museu
Dades
Tipusmuseu Modifica el valor a Wikidata
Història
Creaciómaig de 1985
Activitat
ÀmbitMuseu Etnològic
Superfícietotal: 1.682 m²
exposició: 654 m² Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
Part deXarxa de Museus Etnològics i Xarxa d'Antenes de l'Observatori per a la Recerca Etnològica
Lloc webwww.museuetnologicmontseny.org

El Museu Etnològic del Montseny (MEMGA),[2] ubicat al centre d'Arbúcies, ha estat concebut, des dels seus inicis a l’any 1985, com un centre de conservació, difusió i investigació del patrimoni cultural del massís del Montseny. La relació entre les persones i el medi, i els mecanismes que intervenen en aquesta relació, són el marc principal de les seves línies de treball, així com la implicació en la dinamització cultural, social i econòmica del seu territori.[3]Forma part de la Xarxa de Museus Locals de Catalunya-Girona.[4]

Actualment el MEMGA, situat en un edifici del segle XVII totalment restaurat i adaptat, disposa d’una superfície de 1.800 metres quadrats, amb quinze sales d’exposició permanent en les quals el visitant pot observar els testimonis materials de les diferents comunitats humanes que al llarg de la història han poblat el massís.

Dins de les seves col·leccions cal destacar les mostres d’oficis artesanals i de la primera industrialització i un fons de materials arqueològics dels segles XIV-XVI, testimoni en la seva major part de la vida quotidiana de les persones que durant aquest període van habitar el castell de Montsoriu. El museu inclou les projeccions de Les dones d’aigua i Llegendes del Montseny.[5]

Història

El Pla de la Calma

El museu està ubicat en un edifici anomenat La Gabella.[6] El nom prové d'un antic impost, la gabella que es cobrava sobre certs articles de primera necessitat i, per extensió, s'utilitzava per designar els magatzems on es guardaven aquests productes.[7]

Documentada la seva existència des del segle XVII, es tracta d'una casa pairal de planta quadrada i teulat de quatre vessants. L'edifici consta de planta baixa, dos pisos i entresolat. La planta baixa estava formada per una nau central i dues crugies cobertes amb diferents tipus de voltes: voltes catalanes o de maó pla, voltes de rajol o també amb volta de canó de maçoneria. La crugia dreta fou segregada el segle passat formant una nova edificació, tot i que en l'actualitat s'ha tornat a incorporar a l'edifici.

La funció de la Gabella varià amb el pas del temps, de magatzem de productes bàsics, es convertí durant el segle XVIII en Hostal de la Vila per a passavolants i captaires. A finals del segle XIX esdevingué casa pairal de la família Pagès fins que fou abandonada en començar la Guerra Civil. Finalment, l'any 1970 l'Ajuntament d'Arbúcies comprà l'edifici.

En un primer moment es va fer servir com a magatzem però, ja a partir de l'any 1979, se li començà a donar un ús cultural. Així, aquell any es formà el grup Recerques amb la finalitat de recuperar el patrimoni i la història local. Prenent com a referència la creació d'un Centre Cultural, els seus membres foren pioners tant en la recollida de material etnològic com en la recopilació de documentació fotogràfica i oral de l'àrea del Montseny.

Tot aquest material constitueix la base de les col·leccions del MEMGA. El grup Recerques sobrevisqué fins a l'any 1983, quan es creà la Fundació Pública Museu Municipal d'Arbúcies. Finalment, el mes de maig de 1985 s'inaugurà la primera fase del Museu i just dos anys més tard la segona, constituint la base de l'actual MEMGA.

La visita de les seves instal·lacions permet observar els mecanismes de l'evolució cultural, en permanent procés de formació, en l'àrea del Montseny, a més de contribuir a una visió diversa de la realitat cultural.[8]

Actualment el Museu Etnològic del Montseny, forma part de la Xarxa de museus per a la difusió del Patrimoni Etnològic de Catalunya, impulsada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, així com de la Xarxa d'Antenes de l'Observatori per a la Recerca Etnològica del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. L'any 2011 el MEMGA ha estat també membre fundador de l'Associació de Museus de Territori i Societat.

Recorregut actual

Primers pobladors

Els poblament antic
La societat medieval

A la planta baixa, El museu mostra l'evolució de les formes de vida al Montseny al llarg de la història. A través dels objectes que les diferents comunitats ens han deixat, permet al visitant fer un viatge en el temps per conèixer la vida en la prehistòria, el món iber i romà i mostra com s'ha produït la transformació del paisatge montsenyenc: interpretat en gran mesura com el resultat d'un llarg procés d'interacció entre les persones i el medi. Entre els objectes que s'exposen cal destacar l'ascla levallois (aprox. 80.000 aC) trobada a la riera de Breda (la resta material fruit de l'activitat humana més antiga recuperada al Montseny); la reproducció de l'estela megalítica de la Sitja del Llop; les restes del mas iber de Can Pons o bé la reproducció d'un dels Vasos Apol·linars.

A l'Edat mitjana el Montseny viu un procés de transformacions econòmiques i socials que acaben definint un nou model d'organització: el feudalisme, que en el que en el cas del Montseny, tindrà en el Castell de Montsoriu, del segle XIV, i els vescomtes de Cabrera un dels exemples paradigmàtics. La sala dedicada a Montsoriu, permet conèixer el millor castell gòtic de Catalunya, a partir d'una selecció dels objectes recuperats durant les intervencions arqueològiques i de la recreació del castell en una gran maqueta de la fortalesa. L'audiovisual El castell de Montsoriu permet conèixer la història d'aquest monument.

Dins de les col·leccions d'objectes d'època medieval que el MEMGA conserva, cal destacar especialment un important fons d'objectes corresponents als segles XV i XVI: olles, sitres, gerres, pitxers, greixeres, greixoneres, plats, escudelles, procedents tant de tallers catalans, com també valencians i italians, com és el cas de diferents plats de decoració policroma importats de la població toscana de Montelupo, així com copes de vidre, monedes i fins i tot dos flabiols d'os.[9]

La societat tradicional

La societat tradicional

La primera planta del museu està dedicada a mostrar i explicar el funcionament del que s'anomena societat tradicional d'autoabastament. Aquest model de societat, amb arrels en l'època medieval, s'estructurava al voltant del mas, a partir del qual s'explotava el territori i s'organitzava la societat. Aquesta era una societat basada en l'autonomia econòmica on l'agricultura, la ramaderia i l'explotació forestal en foren els fonaments.

Durant el segle XIX aquests eren encara els eixos econòmics del Montseny, però a mitjan segle XX s'inicià un procés d'abandonament dels masos que culmina els anys 1980 i suposà la desaparició de la majoria de les activitats que havien definit econòmicament el món tradicional.[10]

La industrialització

La indústria de la torneria
La indústria carrossera

A finals del segle XIX i principis de segle XX el Montseny experimenta el darrer gran canvi en les formes de vida motivat pel procés d'industrialització del país. Aquest procés va suposar grans transformacions en tots els àmbits de la societat montsenyenca a nivell econòmic i social però també en aspectes culturals com el lleure. La darrera planta del Museu està dedicada a explicar aquests canvis, a conèixer les primeres indústries i veure la seva vinculació amb el medi, exemplificat en el cas arbucienc. En aquest model d'industrialització, que té un marcat caràcter autòcton i unes arrels artesanals, hi destaquen sobretot les carrosseries d'autocar, la torneria de fusta i el sector tèxtil. Aquestes primeres activitats industrials tenien una forta vinculació amb el medi, ja sigui per la utilització de la fusta com a matèria primera o pel paper fonamental que hi jugà l'aigua com a font d'energia.[11]

Elements destacats

  • Maqueta del Castell de Montsoriu. Maqueta elaborada en fibra de vidre que mostra com era el castell Montsoriu al segle XIV, en el moment de la seva màxima esplendor, en plena època gòtica. La maqueta és l’element central de la sala del món medieval i al seu voltant es presenten els objectes de la vida quotidiana del castell. La presència i significació de Montsoriu al museu vol mostrar també la implicació d’aquesta institució en la recuperació, investigació i divulgació del patrimoni cultural del seu territori.[12]
  • Copa de vidre bufat blanc translúcid, amb peu circular lleugerament cònic, anella feta a motlle i nanses motllurades, corresponent a la primera meitat del segle XVI. Forma part d’un conjunt de trenta objectes de vidre dins d’un fons de més de quatre-centes peces arqueològiques procedents de castell de Montsoriu a l’edat moderna, format per vaixella de taula, objectes de cuina i rebost, vidre, metall i restes de fauna; un conjunt excepcional per la quantitat, varietat i bona conservació del fons.[13]
  • Plat de Montelupo: Plat de pisa italiana del primer quart del segle XVI, esmaltat en estany i decorat en policromia: flor central i orla de doble cinta entrellaçada formant estrella de nou punts. Aquesta peça forma part de l’extraordinari conjunt de més de quatre-cents objectes descoberts el 2007 durant les excavacions arqueològiques al castell de Montsoriu. Aquest plat procedia d’un dels prestigiosos tallers de Montelupo, a la Toscana.[14]
  • Flabiol dels germans Clapés- Instrument musical fet a torn en fusta de ginjoler amb virolles de llautó i cinc forats al davant i tres al darrere, construït per Andreu Serra i Callicó (1882-1956), conegut com en Való d’Arbúcies, i que pertanyia als germans Clapés, flabiolaires. Arbúcies va ser centre productor de flabiols artesans i assortia a la zona coneguda com rodal d’Arbúcies, on tocaven flabiolaires d’abstracció pagesa a les festes majors, caramelles, goigs .. fins gairebé els anys 1960. Des de 1985 la Festa del Flabiol ha permès recuperar aquesta rica tradició.[15]
  • Bast- Sella de càrrega d’inicis de segle XX construïda en fusta, cuir, teixit, llana i metall, utilitzada per als matxos (híbrid d’euga i ase). La peça està formada per una estructura de fusta amb dos arganells laterals, recolzada sobre un coixí de llana i palla revestit de teixit i cuir. El bast es vincula al Montseny amb l’ofici de baster, que el construïa, i el traginer, ofici vinculat a les tasques forestals de desemboscar els productes dels carboners, roders, peladors de suro i bosquerols.[16]
  • Rodell.
  • Tartana- Carruatge de dues rodes, amb vela i seients laterals, de tracció animal i destinada al transport de persones. La tartana o carreta de viatge va ser construïda el 1917 i és l’element central de la sala on s’exposa l’ofici del carreter, gènesi dels primers carrossers de cotxes de tracció mecànica, que va permetre a Arbúcies esdevenir la principal vila carrossera del país.[17]
  • Òmnibus - Vehicle de transport d’onze places carrossat l’any 1923 a Arbúcies, sobre un motor i xassís Chevrolet. Va estar en funcionament durant quaranta anys, fins que les carrosseries metàl·liques amb tub de ferro van substituir les de fusta i semi-metàl·liques per l’estalvi de pes que suposaven. La indústria carrossera d’Arbúcies ha esdevingut un dels motors econòmics de la vila. Amb el característic color vermell de la companyia Solé, és una icona del museu i una de les peces més recordades pels visitants.[18]
  • Torn mecànic- Torn mecànic que imprimia un moviment de rotació a una peça de fusta, a la qual s’arrodonia recolzant-hi una eina tallant. Aquest torn procedeix de la torneria Can Casadesús d’Arbúcies, fundada el 1898 i que produïa bitlles i llançadores per la indústria tèxtil. El torn va ser muntat amb els embarrats (corretges i politges) originals, de manera que es pot accionar i posar en funcionament.[19]

Activitats

El Museu Etnològic del Montseny disposa d'un seguit d’itineraris, tallers, visites i activitats pedagògiques per tal de difondre els aspectes culturals del massís del Montseny, donant una visió dels diferents usos de la muntanya, des d'una perspectiva històrica, tradicional i actual.

Una de les prioritats del museu és oferir a la comunitat educativa eines per tal que els grups escolars puguin entendre i aprendre els aspectes claus del poblament humà al massís del Montseny al llarg de la història. Aquesta oferta s'estructura al voltant de diferents itineraris i tallers pedagògics: Montseny Natura, Montseny Industrial, Montseny Monumental, la riera i el bosc de ribera, els oficis tradicionals...

Documentació i recerca

El museu disposa d'una àrea de documentació i recerca, on hi ha informació i documentació disponible en diversos suports i formats. Les temàtiques principals són el Parc Natural del Montseny, Arbúcies, la museologia, el patrimoni cultural i la gestió ambiental.[20]

L'àrea de Documentació del Museu Etnològic del Montseny, està formada pel Centre de Documentació del Parc Natural del Montseny –secció humanitats-,[21] creat el 1989, així com per l'Arxiu Històric Municipal d’Arbúcies (AHMA), que incorpora en els seus fons l'Arxiu Fotogràfic Històric i l'Arxiu Fotogràfic d’Activitats Municipals, i la Mediateca del MEMGA (biblioteca especialitzada, fonoteca, DVD, Video...)

El Centre de Documentació es va crear el 1989 en conveni amb la Diputació de Barcelona i la Diputació de Girona, i disposa de més de cinc mil documents entre llibres, articles, revistes, fotografies, documents sonors i mapes referits als aspectes del patrimoni historico-cultural i natural del massís del Montseny.[22] Forma part de la xarxa de Centres de Documentació d'Espais Naturals Protegits de Catalunya i de la Red de Centros de Información y Documentación Ambiental (RECIDA) de l'Estat Espanyol.[23]

La recerca i els projectes d’investigació són un dels pilars del Museu Etnològic del Montseny, des de la seva creació. Així, la vocació territorial del MEMGA, manifestada al llarg de més de dues dècades, s’ha vist traduïda en la definició de diferents projectes d’investigació d’abast territorial: tant a nivell local, com a nivell del Montseny.

Els Castells del Montseny

Castell de Montsoriu

Projecte inscrit dins la línia d'actuació del MEMGA en el camp de l'Arqueologia Medieval, i específicament en l’estudi del castell de Montsoriu. Castells del Montseny es planteja des d'una decidida vocació interdisciplinària. No només per la interconnexió arqueologia- patrimoni arquitectònic en què es fonamenta, sinó també per les possibilitats reals que comporta per a les diverses ciències auxiliars de la recerca arqueològica i històrica en general. El projecte consisteix en l'estudi d'un model d'ocupació del territori i de poblament en època de l'alta edat mitjana centrat en el castell de Montsoriu (Arbúcies - Sant Feliu de Buixalleu, la Selva), però també ha actuat en el turó de Torre de la Mora (Sant Feliu de Buixalleu), interessant jaciment ibèric i torre de l'alta edat mitjana del segle IX. Treballs futurs permetran conèixer jaciments d’alt interès arqueològic i històric com la Torre d'en Pega o domus de Busquets (Riells i Viabrea, La Selva) i la torre de Montfort (Riells i Viabrea – Arbúcies, la Selva), entre altres. Dins d’aquest projecte, els treballs d’investigació arqueològica i històrica del castell de Montsoriu (1993-2010) han aportat importants resultats de caràcter científic,[24][25] i han convertit Montsoriu en un referent en l’àmbit nacional, no en va, és considerat com el millor castell gòtic de Catalunya.

IPEC – Montseny

L'Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999) realitzat pel MEMGA sota l’encàrrec del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya és un dels projectes base del Museu. El resultat d’aquest inventari fou la creació d’una base de dades de patrimoni etnològic del massís amb més de 3500 elements inventariats, dels quals 1082 corresponent a béns immobles. En els darrers anys, aquest inventari ha tingut continuïtat a través de diferents treballs de recerca, com l'estudi sobre els usos tradicionals de l'aigua al Montseny, publicat dins la col·lecció Temes d'Etnologia de Catalunya, amb el títol de Torderades i eixuts, els usos tradicionals de l’aigua al Montseny, o bé El mas al Montseny, la memòria oral, recerca duta a terme conjuntament amb el Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona.

El Mas al Montseny

El mas al Montseny

Amb aquesta recerca es pretén és dur a terme un treball de síntesi sobre el mas al massís del Montseny, analitzant-lo des de diferents òptiques. El llibre El mas al Montseny: la memòria oral[26] és el primer resultat d’un ampli treball de recerca que s’està duent a terme des de l’any 2001 al massís del Montseny, coordinat pel Museu Etnològic del Montseny (Arbúcies), i el Grup d'Estudis sobre Família i Parentiu de la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració del Taller de Patrimoni Arquitectònic de la Universitat Politècnica de Catalunya. No es tracta d’un treball tancat, sinó que s’hi continua treballant i ens els propers mesos i anys es publicaran altres aspectes del mas: la memòria gràfica, l’arquitectura, l’estructuració de l’espai...

L'estudi del mas al Montseny fou elegit per la seva transcendència, per comprendre la dinàmica d’aquesta societat i els processos de transformació.[27] Com en moltes societats agrícoles i ramaderes, el grup domèstic (el mas en aquest cas) ha estat una institució bàsica de la societat i un element central de la vida al llarg dels segles. El mas, per les múltiples dimensions que presenta (arquitectònica, demogràfica, econòmica, social, jurídica i simbòlica), constitueix una unitat d’anàlisi privilegiada de la societat i cultura del massís del Montseny, tant en el passat com en el present. És un dels principals elements configuradors del paisatge i, des de fa mil anys, ha constituït un dels trets més característics de l’ocupació humana del massís. Joc tradicional al rodal d’Arbúcies

El nucli central d’aquest projecte és un ampli treball de recerca sobre el joc tradicional (1900–1940), coordinat pel Museu Etnològic del Montseny amb la col·laboració de l’Associació de Jubilats i Pensionistes d’Arbúcies i finançat per la Fundació “la Caixa” amb motiu de l’Any Intergeneracional (1993), en el que hi van participar més d’un centenar de persones de totes les edats.[28] El material recopilat en aquesta recerca ha servit per fer estudis sobre el joc i el lleure i també de molts altres aspectes de la vida dels entrevistats: escolarització, relacions familiars, festes, entorn, feina, economia,... Els resultats han estat publicats pel Museu Etnològic del Montseny en un format de DVD interactiu[29] en què es fa un recull de gairebé 340 jocs i joguines de caràcter tradicional recollits al llarg de tota la investigació a més de les dades de tots els tertulians.

Altres recerques

De forma paral·lela als projectes d’investigació en l’àmbit del Montseny, s’han generat altres projectes de recuperació patrimonial d’àmbit local.

- Recuperació del patrimoni industrial de la riera d'Arbúcies. El projecte de recuperació del patrimoni industrial de la riera d’Arbúcies és un projecte nascut de l’IPEC - Montseny i vinculat a l’estudi dels usos tradicionals de l’aigua.[30] El projecte, que arrenca també de l’adquisició per part de l’ajuntament d’Arbúcies de dos edificis situats en el nucli urbà (Can Delfí i la Farga del Roquer), se centra en la creació d’un itinerari cultural de quasi 2 km de llarg en el curs urbà de la riera d’Arbúcies i centrat en els usos seculars de l’aigua. Projecte, que per una banda significa la recuperació dels vestigis dels edificis industrials de finals del s. XIX i començaments del XX, que encara romanen a la nostra vila (molí del Roquer, Farga d’aram, bassa, recs i rescloses...), i per altra banda significa una reordenació urbanística de gran calat i la recuperació definitiva de la riera d'Arbúcies com espai de lleure i vivencial dels nostres ciutadans.

- Projecte de recuperació dels paisatges i conreus tradicionals.

El pomari de la Reserva de la Biosfera del Montseny

Conjuntament amb l’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Arbúcies, el MEMGA porta a terme diferents programes de recuperació de paisatges i conreus tradicionals, com és el cas de la Vinya de la Font del Ferro i el prat de dall del Prat Rodó. D’entre aquests programes cal destacar El pomari del Montseny. En aquest cas, es tracta d’un estudi etnobotànic iniciat els anys 1980, a partir de la tasca de recerca de Martí Boada i Carme Rosell, de les varietats de pomeres del territori del Montseny, especialment del sector nord-est, que compren la identificació de les pomeres, el sistemes de plantatge i empelts, i la conservació de les diverses espècies autòctones de la vall de la riera d’Arbúcies en el pomarium de la regió del Montseny, situat en una feixa de dalla prop de la riera, i que es troba vinculat a un itinerari pedagògic ofert pel MEMGA. Actualment, en la prospecció del territori, feta per en Rafel Vilà, s'han identificat i fotografiat més de 30 varietats de pomeres antigues, de les quals se n’ha recuperat més d’una vintena.[31] Aquestes actuacions així com el programa de recuperació de boscos de ribera impulsat per l’Ajuntament d’Arbúcies, varen merèixer el premi CILMA 2010 de la Diputació de Girona, destinat a premiar les iniciatives més rellevants en l’àmbit de mediambiental en les comarques gironines.

Publicacions

El Museu Etnològic del Montseny, té dues línies editorials, la revista bianual de museologia AIXA i la col·lecció Montsoliu de monografies locals. A més d'altres edicions puntuals i de col·laboracions amb altres institucions.

Referències

  1. ↑ Sala d’exposicions temporals (104m2) Punt d’informació del Parc Natural del Montseny, recepció i botiga (68m2), quinze sales d’exposició (550m2), multivisor les llegendes del Montseny (25m2), sala d’actes (84m2), magatzems i altres (335m2) i WC (11m2).
  2. ↑ «Teníem un senyor».
  3. ↑ TURA, Jordi. “El Museu Etnològic del Montseny, La Gabella. Arbúcies”. Revista d'etnologia de Catalunya. Núm. 30 (2007), p.172-173. Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. ISSN 1132-6581
  4. ↑ «La Primera Xarxa de Museus Locals de Catalunya s'estrena a les comarques gironines». Bonart [Girona], núm. 126, abril 2010, p.43. ISSN: 1885-4389.
  5. ↑ Catalunya, Agència Catalana del Patrimoni, Generalitat de. «Museu Etnològic del Montseny, la Gabella · Visitmuseum · Catalonia museums». visitmuseum.gencat.cat. [Consulta: 22 setembre 2016].
  6. ↑ Joan A. Argenter. Miscel·lània Fabra: recull de treballs de lingüística catalana i romànica dedicats a Pompeu Fabra. Institut d'Estudis Catalans, 1943, p. 155–. ISBN 9788472834194 [Consulta: 2 juliol 2011]. 
  7. ↑ «Museu Etnològic del Montseny». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. ↑ RUEDA, Josep Manel. El Museu Etnològic del Montseny, La Gabella (MEMGA): Una vocació de servei destinada a la difusió, conservació i estudi de la identitat i de la cultura d'un territori, a través del seu patrimoni. Aixa, Revista del Museu Etnològic del Montseny. Núm. 7 (1995), p. 147-154. Arbúcies: Museu Etnològic del Montseny. ISSN 0213-876X
  9. ↑ Catalunya, Agència Catalana del Patrimoni, Generalitat de. «Dels primers pobladors al segle XVI · Visitmuseum · Catalonia museums». visitmuseum.gencat.cat. [Consulta: 22 setembre 2016].
  10. ↑ Catalunya, Agència Catalana del Patrimoni, Generalitat de. «La societat tradicional · Visitmuseum · Catalonia museums». visitmuseum.gencat.cat. [Consulta: 22 setembre 2016].
  11. ↑ Catalunya, Agència Catalana del Patrimoni, Generalitat de. «La industrialització · Visitmuseum · Catalonia museums». visitmuseum.gencat.cat. [Consulta: 22 setembre 2016].
  12. ↑ Catalunya, Agència Catalana del Patrimoni, Generalitat de. «Maqueta del castell de Montsoriu · Visitmuseum · Catalonia museums». visitmuseum.gencat.cat. [Consulta: 22 setembre 2016].
  13. ↑ Catalunya, Agència Catalana del Patrimoni, Generalitat de. «Copa de vidre · Visitmuseum · Catalonia museums». visitmuseum.gencat.cat. [Consulta: 22 setembre 2016].
  14. ↑ Catalunya, Agència Catalana del Patrimoni, Generalitat de. «Plat de Montelupo · Visitmuseum · Catalonia museums». visitmuseum.gencat.cat. [Consulta: 22 setembre 2016].
  15. ↑ Catalunya, Agència Catalana del Patrimoni, Generalitat de. «Flabiol dels germans Clapés · Visitmuseum · Catalonia museums». visitmuseum.gencat.cat. [Consulta: 22 setembre 2016].
  16. ↑ Catalunya, Agència Catalana del Patrimoni, Generalitat de. «Bast · Visitmuseum · Catalonia museums». visitmuseum.gencat.cat. [Consulta: 22 setembre 2016].
  17. ↑ Catalunya, Agència Catalana del Patrimoni, Generalitat de. «Tartana · Visitmuseum · Catalonia museums». visitmuseum.gencat.cat. [Consulta: 22 setembre 2016].
  18. ↑ Catalunya, Agència Catalana del Patrimoni, Generalitat de. «Òmnibus · Visitmuseum · Catalonia museums». visitmuseum.gencat.cat. [Consulta: 22 setembre 2016].
  19. ↑ Catalunya, Agència Catalana del Patrimoni, Generalitat de. «Torn mecànic · Visitmuseum · Catalonia museums». visitmuseum.gencat.cat. [Consulta: 22 setembre 2016].
  20. ↑ TURA, Jordi. La documentació al MEMGA. El Centre de Documentació, la Biblioteca i l'Arxiu Històric. Aixa, Revista del Museu Etnològic del Montseny. Núm. 7 (1995), p. 143-146. Arbúcies: Museu Etnològic del Montseny. ISSN 0213-876X
  21. ↑ Centre de Documentació del Parc Natural del Montseny. Secció Humanitats
  22. ↑ http://www.diba.cat/cdparcs/consultact.asp Catàleg del fons bibliogràfic
  23. ↑ Recida
  24. ↑ FONT, Gemma. MATEU, Joaquim. PUJADAS, Sandra. RUEDA, Josep Manel. TURA, Jordi. El castell de Montsoriu. Santa Coloma de Farners: Consell Comarcal de la Selva, 2000. 66 p. DL GI 83/2003
  25. ↑ FONT, Gemma. MATEU, Joaquim. PUJADAS, Sandra. TURA, Jordi. “Síntesi històrica del castell de Montsoriu”. Monografies del Montseny. Núm. 23 (2008), p. 109-134. Viladrau: Amics del Montseny. ISSN 1135/9293
  26. ↑ ESTRADA, Ferran.; ROIGÉ, Xavier. El mas al Montseny: la memòria oral. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, 2008. 459 p. Temes d'etnologia de Catalunya; 16. ISBN 978-84-393-7705-4
  27. ↑ ESTRADA, Ferran. FONT, Gemma. MATEU, Joaquim. PUJADAS, Sandra. ROIGÉ, Xavier. TURA, Jordi. "El mas en el Montseny". Narria. Núm.97, 98, 99, 100 (2003), p. 2-12. Madrid: Museo de Artes y Tradiciones Populares, Universidad Autónoma de Madrid. ISSN 0210-9441
  28. ↑ TORT, Núria. PUJADAS, Sandra. "El joc i el lleure tradicionals a Arbúcies (1900-1940)". Dins: Recerca i patrimoni etnològic: els jocs tradicionals. Horta de Sant Joan: Institut Ramon Muntaner, 2007, p. 52-58. ISBN 978-84-611-5528-6
  29. ↑ TORT, Núria. CABALLÉ, Pep. El joc tradicional al rodal d'Arbúcies. DVD. Arbúcies: Museu Etnològic del Montseny, 2007
  30. ↑ FONT, Gemma. MATEU, Joaquim. PUJADAS, Sandra. Torderades i eixuts. Els usos tradicionals de l'aigua al Montseny. Barcelona: Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 2002. 159 p. Temes d'Etnologia de Catalunya, 6. ISBN 84-393-5543-2
  31. ↑ VILÀ, Rafel. “Les pomeres de la vall d'Arbúcies. Aproximació a una recerca etnològica”. Dins: VI Trobada d'Estudiosos del Montseny. Barcelona: Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona, 2005. p. 205-209. ISBN 84-9803-095-1

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu Etnològic del Montseny


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Museu_Etnològic_del_Montseny&oldid=17574800»