NGC 3603

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'objecte astronòmicNGC 3603
NGC 3603b.jpg
HST image of NGC 3603
Tipus Regió HII i cúmul obert
Descobridor John Herschel
Data de descobriment 14 març 1834
Dades d'observació (Època J2000)
Ascensió recta (α) 11h 15m 09.1s[1]
Declinació (δ) -61° 16′ 17″[1]
Distància 20 kly[2]
Magnitud aparent (V) 9.1[1]
Dimensions aparents (V) 3′[2]
Constel·lació Constel·lació de la Quilla
Característiques físiques
Radi -
Massa (Kg) -
Massa (Sols) -
VHB -
Edat -
Característiques destacables La zona central és el
jove cúmul HD 97950[1]
Catàlegs astronòmics
New General Catalogue 3603
Modifica les dades a Wikidata

NGC 3603 és un cúmul obert d'estels i una regió H II situat en el braç espiral de Carina-Sagitari, a la Via Làctica, a uns 20.000 anys llum de distància del sistema solar. Aquest cúmul va ser descobert per John Frederick William Herschel el 1834.

El cúmul està envoltat per una estructura complexa de gas neutre, ionitzat (plasma), molecular i pols, conformant una regió H II, i és al seu torn una regió de formació activa d'estels.[4] HD 97950[5] és l'estel central del cúmul estel·lar, una de les concentracions d'estels massius més importants de la Via Làctica.[6] La potent radiació ultraviolada i els vents estel·lars han desplaçat al gas i la pols, fet que permet tenir una visió integral del cúmul.[7]

NGC 3603 es pot observar en telescopis afeccionats com una petita i insignificant nebulositat amb un tint vermellós a causa dels efectes de l'absorció interestel·lar. Els estudis òptics de la dècada de 1960 van coincidir amb les primeres observacions radioastronòmiques les quals van mostrar que era una font tèrmica extremadament potent. NGC 3603 és considerat un exemple de brot estel·lar (starburst, en anglès), concepte introduït de l'observació d'altres galàxies amb regions de formació estel·lar on la taxa de formació d'estels excedeix la mitjana de la galàxia en alguns ordres de magnitud.

Sher 25 és un dels estels de NGC 3603 i posseeix una nebulosa molt distintiva, amb forma de rellotge de sorra. Els astrònoms sospiten que aquesta nebulosa és material ejectat enriquit en nitrogen durant la seva evolució cap a la fase de supergegant blava i guarda moltes similituds amb la nebulosa que existia al voltant de l'estel Sanduleak -69° 202a, l'estrella progenitora de la supernova SN 1987A en el Gran Núvol de Magalhães.[8]

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: NGC 3603 Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «SIMBAD Astronomical Database». Results for NGC 3603. [Consulta: 28 novembre 2006].
  2. 2,0 2,1 «Star Cluster Bursts into Life in New Hubble Image - Fast Facts». [Consulta: 7 octubre 2007].
  3. The Massive Star Content of NGC 3603, Melena et al. (2008)
  4. B. Brandl, W. Brandner, E.K. Grebel AND H. Zinnecker: "VLT/ISAAC and HST/WFPC2 Observations of NGC 3603", (The Messenger, No. 98 – December 1999, European Organisation for Astronomical Research in the Southern Hemisphere, Garching, Germany) [1]
  5. KH Hofmann, G Weigelt, W Seggewiss: "Resolution and evolution of the core of the giant HII region NGC 3603"(Symposium-International Astronomical Union, 1995) [2]
  6. Drissen, L., Moffat, A.F.J., Walborn, N.R. and Shara, M.M. The dense galactic starburst NGC 3603.
  7. http://hubblesite.org/newscenter/archive/releases/2010/22/image/a
  8. Hendry, M.A. et al.