NGC 3603

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicNGC 3603
Tipusregió HII, cúmul obert i font astronòmica de ràdio Modifica el valor a Wikidata
Descobert perJohn Herschel Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment14 març 1834 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióQuilla Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra1 kpc [1] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−2,73 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−1,77 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial23 km/s[3] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)11h 15m 18.6s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-62° 44' 34.008''[4] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
NGC3603 Modifica el valor a Wikidata
[FSR2007] 1576
NGC 3603 (New General Catalogue)
GUM 38b (Catàleg Gum)
RCW 57B (Catàleg RCW)
C 1112-609 (Catàleg Caldwell)
MHR 14 (A radio survey of the southern Milky Way at a frequency of 1440 MHz. I. The isophotes and the discrete sources (en) Tradueix)
[KPS2012] MWSC 1926 (Global survey of star clusters in the Milky Way. III. 139 new open clusters at high Galactic latitudes) Modifica el valor a Wikidata

NGC 3603 és un cúmul obert d'estels i una regió H II situat en el braç espiral de Carina-Sagitari, a la Via Làctica, a uns 20.000 anys llum de distància del sistema solar. Aquest cúmul va ser descobert per John Frederick William Herschel el 1834.

El cúmul està envoltat per una estructura complexa de gas neutre, ionitzat (plasma), molecular i pols, conformant una regió H II, i és al seu torn una regió de formació activa d'estels.[5] HD 97950[6] és l'estel central del cúmul estel·lar, una de les concentracions d'estels massius més importants de la Via Làctica.[7] La potent radiació ultraviolada i els vents estel·lars han desplaçat al gas i la pols, fet que permet tenir una visió integral del cúmul.[8]

NGC 3603 es pot observar en telescopis afeccionats com una petita i insignificant nebulositat amb un tint vermellós a causa dels efectes de l'absorció interestel·lar. Els estudis òptics de la dècada de 1960 van coincidir amb les primeres observacions radioastronòmiques les quals van mostrar que era una font tèrmica extremadament potent. NGC 3603 és considerat un exemple de brot estel·lar (starburst, en anglès), concepte introduït de l'observació d'altres galàxies amb regions de formació estel·lar on la taxa de formació d'estels excedeix la mitjana de la galàxia en alguns ordres de magnitud.

Sher 25 és un dels estels de NGC 3603 i posseeix una nebulosa molt distintiva, amb forma de rellotge de sorra. Els astrònoms sospiten que aquesta nebulosa és material ejectat enriquit en nitrogen durant la seva evolució cap a la fase de supergegant blava i guarda moltes similituds amb la nebulosa que existia al voltant de l'estel Sanduleak -69° 202a, l'estrella progenitora de la supernova SN 1987A en el Gran Núvol de Magalhães.[9]

Galeria[modifica]

  • El nucli del cúmul estel·lar de NGC 3603 vist en gran detall amb la Càmera de Camp Ampliat 2 (WFPC2) del Telescopi Espacial Hubble.
    El nucli del cúmul estel·lar de NGC 3603 vist en gran detall amb la Càmera de Camp Ampliat 2 (WFPC2) del Telescopi Espacial Hubble.
  • Imatge de la regió de NGC 3603 obtinguda en tres bandes de l'infraroig proper (filtres Js, H i Ks) amb la càmera ISAAC del telescopi VLT.
    Imatge de la regió de NGC 3603 obtinguda en tres bandes de l'infraroig proper (filtres Js, H i Ks) amb la càmera ISAAC del telescopi VLT.
  • La imatge obtinguda amb la càmera òptica FORS del telescopi VLT, és una combinació de tres exposicions adquirides en les bandes V, R i I.
    La imatge obtinguda amb la càmera òptica FORS del telescopi VLT, és una combinació de tres exposicions adquirides en les bandes V, R i I.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: NGC 3603
  1. ↑ «Properties of star clusters - II. Scaleheight evolution of clusters» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2014. DOI: 10.1093/MNRAS/STU1440.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Proper motions of the optically visible open clusters based on the UCAC4 catalog» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2014, pàg. 79–79. DOI: 10.1051/0004-6361/201323226.
  3. ↑ Ralf-Dieter Scholz «Global survey of star clusters in the Milky Way» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, octubre 2013, pàg. 53–53. DOI: 10.1051/0004-6361/201322302.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Properties of star clusters - I. Automatic distance and extinction estimates» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2013, pàg. 1465–1478. DOI: 10.1093/MNRAS/STT1665.
  5. ↑ B. Brandl, W. Brandner, E.K. Grebel AND H. Zinnecker: "VLT/ISAAC and HST/WFPC2 Observations of NGC 3603", (The Messenger, No. 98 – December 1999, European Organisation for Astronomical Research in the Southern Hemisphere, Garching, Germany) [1][Enllaç no actiu]
  6. ↑ KH Hofmann, G Weigelt, W Seggewiss: "Resolution and evolution of the core of the giant HII region NGC 3603"(Symposium-International Astronomical Union, 1995) [2] Arxivat 2011-05-25 a Wayback Machine.
  7. ↑ Drissen, L., Moffat, A.F.J., Walborn, N.R. and Shara, M.M. The dense galactic starburst NGC 3603.
  8. ↑ [enllaç sense format] http://hubblesite.org/newscenter/archive/releases/2010/22/image/a
  9. ↑ Hendry, M.A. et al.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=NGC_3603&oldid=32058593»