Narcisa Freixas i Cruells
Biografia | |
---|---|
Naixement | (ca) Narcisa Freixas i Cruells 13 de desembre de 1859 Sabadell, Catalunya |
Mort | 20 de desembre de 1926 (als 66 anys) Barcelona |
Dades personals | |
Residència | Sabadell i la Garriga |
Activitat | |
Ocupació | compositora, professora de música, pedagoga |
Gènere | Sardana |
Estil | Cançons infantils |
Professors | Felip Pedrell i Sabaté, Joan Baptista Pujol i Riu, Modest Urgell i Inglada i Torquat Tasso i Nadal |
Obra | |
Obres destacables
| |
Narcisa Freixas i Cruells (Sabadell, 13 de desembre de 1859 - Barcelona, 20 de desembre de 1926)[1] va ser una compositora catalana –fonamentalment de cançons infantils– i pedagoga musical.[2]
Biografia
Era filla de Pere Freixas Sabater, escriptor[3] i estudià piano i solfeig amb Joan Pujol, pintura amb Modest Urgell i Inglada i escultura amb Torquat Tasso i Nadal. Participà en diverses exposicions col·lectives.[4] Posteriorment es dedicà a la música i el 1908 fundà l'escola de música Cultura Musical Popular, on s'ensenyava solfeig, vocalització i danses populars.[5] Aquesta escola originà una coral formada per nens i noies joves, que actuà en asils, hospitals i presons.[6] El 1917 dictà un curset de pedagogia musical a Barcelona, que, a causa de l'èxit, hagué de repetir a la Biblioteca Nacional de Madrid (amb el títol Perfeccionamiento de los cantos de las escuelas). Durant un temps residí a la Garriga, on animà la vida intel·lectual local i, després d'anar-hi a prendre uns banys termals, un estiu va decidir de construir-s'hi una casa, que va encarregar a l'arquitecte Joaquim Raspall el 1912. Amb la seva assídua presència a la Garriga, molta gent important va visitar la població, sobretot poetes i músics: Joan Maragall, Josep Carner, Josep Maria López-Picó, Rubén Darío, Felip Pedrell, Amadeu Vives, un fill de Wagner, Enric Granados... Precisament aquest últim hi anava amb tota la família i passava llargues temporades molt a prop de la casa Narcisa Freixas.
Publicà dos reculls de cançons infantils i un de cançons catalanes. Posà música a poesies de diverses autors, com Jaume Sabartés i altres –esmentats més avall–, compongué peces de teatre infantil i fou autora de diverses sardanes. La seva aportació en el camp de la pedagogia musical adreçada als infants fou precursora del moviment de renovació pedagògica musical que tindria lloc anys a venir. En reconeixement a la seva tasca pedagògica, a Madrid li concediren la creu d'Alfons XII, que Narcisa Freixas refusà al·legant que ja es sentia prou honorada amb l'afecte dels infants.[7]
A més d'un volum d'homenatge publicat el 1928, i que recollia les seves cançons (vegeu bibliografia), el 1930 el seu fill –el metge Josep Maria Petit i Freixas– fundà l'Hogar Infantil Narcisa Freixas, que va durar fins a l'any 1958, quan va morir. A Sabadell hi ha un carrer que duu el seu nom des del 1928[7] i a la Garriga, una plaça, al número 5 de la qual s'alça la casa Narcisa Freixas; és al capdavall del passeig de la Garriga, conegut per les cases d'estiueig modernistes, una avinguda d'un quilòmetre de llarg en direcció nord-sud, paral·lel a la via del tren de la línia de Ripoll. Del 1959 al 1998, un col·legi de Sabadell portà el nom de Narcisa Freixas.
Obres[8]
- Corpus: marcha solemne (1885), obra per a piano signada Asicrán Saxierf
- Festa completa, música per a l'obra de teatre
- Non, non (1879), per a piano
- Rodamón (1907), obra lírica en dos actes i cinc quadres, text de Rafael Nogueras i Oller i música de Narcisa Freixas (comprèn la peça Ballet, dansa popular catalana)
- Vetlla d'amor (1907), obra lírica en dos quadres amb lletra de Joan Molas i Valverde[9]
Cançons
- A la vora del camí
- Així fan, fan...
- L'agulla, lletra de Francesc Sitjà i Pineda
- L'ametller, lletra de Joan Maragall
- Ay, l'esperansa
- La barca, lletra d'Apel·les Mestres
- Els bons companys
- Buquica, el gran lladre
- Les campanes del convent (entre 1925 i 1930), per a veu i piano
- Cançons catalanes (1900), recull de cançons
- Cançons infantils (1905), premi Festa de la Música Catalana
- Cançons infantils (1908), premi Jocs Florals de Girona
- Corranda (1919), per a veu i piano, amb lletra de Francesc Sitjà
- Decandiment (ca. 1900), lletra de Rafael Nogueras
- La falsa nineta (ca. 1900), lletra d'Artur Masriera i Colomer
- La festa majó, lletra de Josep Martí i Folguera
- Lo filador d'or, lletra de Verdaguer, del recull Cançons catalanes
- Mareta meva, tinc por
- El meu branquilló
- Muntanyenca (<1926), per a veu i piano, lletra de Claudi Omar i Barrera
- L'ombra de Nazareth
- Lo pelegrinet
- El pomeró, per a veu i piano amb lletra de Francesc Sitjà
- Les roses (<1926), per a veu i piano amb lletra de Francesc Sitjà
- Somriu amor (ca. 1900), lletra de Rafael Nogueras
- Tra la la, cançó
- Vot d'infants (1912), cançó escolar amb lletra de Dolors Monserdà de Macià
Sardanes[10]
- A Sant Medir. Té versió cantada
- Dolça Catalunya
- Festa de Roses (1897), primera sardana
- Flors de la terra
Bibliografia
Obres de Narcisa Freixas
- Narcisa Freixas Cançons d'infants. Obres de Narcisa Freixas. Edició d'homenatge Barcelona: A.G. Successors d'Henrich i Companyia, 1928. Comprèn un estudi introductori sobre l'autora per Josep Maria Petit i Freixas
- Narcisa Freixas Canciones infantiles Barcelona: Gustavo Gili, 1916 (n'hi ha 12 edicions)
- Narcisa Freixas Cançons s.l: s.n., s.a.
- Narcisa Freixas Cançons amoroses Barcelona: A.Boileau & Bernasconi, 1916, 2a edició
- Narcisa Freixas Cançons catalanes Barcelona: 1900?, 2a edició
- Narcisa Freixas Cançons d'infants: segona sèrie Barcelona: Casa Dotesio, 1906? (n'hi ha un mínim d'11 edicions. La darrera, Barcelona: Diputació de Barcelona, 1988)
- Narcisa Freixas Cançons populars catalanes Barcelona: Henrich i companyia, 1900?
- Narcisa Freixas. Lletres de Francesc Sitjà Piano infantil, breves recreacions para niños Barcelona: Muntañola, 1918? (2a edició Barcelona: Henrich & Cia., 1920?)
- Narcisa Freixas. Lletres de Francesc Sitjà Piano infantil, petites recreacions per infants Barcelona: Muntañola, 1918? (Barcelona: Henrich i Companyia, 1920?. 6a edició)
- José Maria Petit Freixas La victoria del corazón. Realidades y ensueños de un médico Barcelona: José Maria Petit Freixas, 1950?. Conté cançons de Narcisa Freixas i fotografies de l'Hogar Infantil Narcisa Freixas, Sanatorio Escuela de Niños Inválidos
- Partitures de Narcisa Freixas, recull a internet.
Obres sobre Narcisa Freixas
- AA.VV. Manuel Ribot i Serra. Narcisa Freixas i Cruells. Commemoració centenària de dos sabadellencs il·lustres. Sabadell: 1962. Fundació Bosch i Cardellach.
- Ricard Simó Bach. "Narcisa Freixas i Cruells, pedagoga i compositora". Sabadell: 1980. Revista Quadern, número 16, pàgina 134.
- Carme Rubio i Larramona. '"Narcisa Freixas, compositora i pedagoga". Barcelona: 2001. Serra d'Or, número 494.
- Marta Garcia Molsosa. "Narcisa Freixas a la Garriga". Sabadell: 2009. Quadern de les idees, les arts i les lletres, número 171, pàgina 3-4.
- Ricard Ustrell. "Semblança de Maria Magda Petit, néta de Narcisa Freixas". Sabadell: 2009. Quadern de les idees, les arts i les lletres, número 171, pàgines 6-9.
- Lluís Subirana. "Evocació de Narcisa Freixas". Sabadell: 2009. Quadern de les idees, les arts i les lletres, número 172, pàgines 33-34.
- Redacció. "Narcisa Freixas, dona de la renaixença". Sabadell: 2009. Quadern de les idees, les arts i les lletres, número 173, pàgines 39-40.
Discografia
CD "Compositores catalanes. Generació modernista". Maria Teresa Garrigosa (soprano) i Heidrun Bergander (piano). La mà de guido. Dip.leg. B-45116-2008.[11]
Notes i referències
- ↑ Diccionari biogràfic de dones
- ↑ «Narcisa Freixas i Cruells». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Pere Freixas i Sabater (Capellades, 1829 - Barcelona, 1897) va ser publicista i escriptor. Fou autor d'El escritor pràctico, o sea, Manual completo d'ortografia i ortologia al alcance de todos (1858) i del Nuevo diccionario francés-español y español-francés (1864).
- ↑ Rius Vernet, Núria La dona: "subjecte" i "objecte" de l'obra d'art
- ↑ Publicà una revista Biblioteca Juvenil de Cultura Musical Popular, de la que se'n conserva un exemplar del 1914 a la Biblioteca de Catalunya
- ↑ El 1915 se'n ressenya un concert amb direcció de Narcisa Freixas a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. També se'n troba alguna altra referència com a cor de Cultura Musical Popular Femenina
- ↑ 7,0 7,1 «Nomenclàtor». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 6 febrer 2014].
- ↑ «Diccionari Biogràfic de Dones». [Consulta: 17 juliol 2013].
- ↑ «Espectácúlos». La Vanguardia, 25-06-1907, pàg. 5.
- ↑ «Sardanes de Narcisa Freixes, al web "boig per la sardana"». [Consulta: 1r març 2014].
- ↑ Caràtula del disc "Compositores catalanes" amb cançons seves
Enllaços externs
- «Carrer de Narcisa Freixas». nomenclàtor de Sabadell.
- «Plaça de Narcisa Freixas». al nomenclàtor de Barcelona.