Nassir-ad-Din at-Tussí
Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn al-Hàssan at-Tussí (àrab: أبو جعفر محمد بن محمد بن الحسن الطوسي, Abū Jaʿfar Muḥammad b. Muḥammad b. al-Ḥasan aṭ-Ṭūsī), més conegut com a Nassir-ad-Din at-Tussí (àrab: نصیر الدین الطوسي, Naṣīr ad-Dīn aṭ-Ṭūsī; persa: نصیرالدین طوسي) o, senzillament, at-Tussí (Tus, 18 de febrer de 1201– Khadimanin, a prop de Bagdad, 26 de juny de 1274) va ser un astròleg/astrònom, matemàtic, filòsof i metge persa.[1] És considerat com un dels creadors de la trigonometria i feu importants aportacions a l'astronomia ptolemaica. A Occident també va ser conegut com a Nasarradinus.
Vida =[modifica]
Va néixer a Tus, però va pasar la seva joventut a Nishapur, estudiant amb deixebles d'Omar Khayyam.
Quan els exèrcits mongols de Genguis Khan arrasaven el regne Nizarita, at-Tussí fugí per reunir-se amb els ismaïlites. Les seves contribucions científiques més importants daten d'aquests anys, mentre fugia d'una fortalesa a una altra. Finalment, el 1255, s'afegí a les tropes de Hülegü, un dels nets de Genguis Khan, després de l'ocupació del castell d'Alamut per les forces mongoles.[2] Per aquest motiu, alguns pensadors el van considerar un traidor i un heretge.[3]
Obra[modifica]
En una de les seves obres, Ajlaq-i-Nasri, estableix una jerarquia de formes de vida en la qual, els animals son superiors a les plantes i l'home és superior a la resta d'animals ja que considera que la voluntat conscient dels animals era una passa cap a la consciència humana.[4] Creia que els humans derivaven d'animals avançats, dient: "Aquests humans [probablement simis antropoides] viuen al Sudan occidental i altres racons llunyans del món. Estan a prop dels animals pels seus hàbits, fets i comportament".[5]
At-Tussí elaborà taules molt acurades de moviments planetaris, tal com es mostren al seu llibre Zij-i ilkhani ("Les taules ilkhàniques"). Aquest llibre conté taules per calcular les posicions dels planetes, així com els noms de moltes estrelles. El seu sistema planetari era el més avançat de l'època i fou utilitzat extensament fins al desenvolupament del model heliocèntric en el temps de Copèrnic. Entre Claudi Ptolemeu i Copèrnic, se'l considera com el científic més eminent en aquest camp.
També és conegut pel parell de Tusi, que descompon un moviment lineal en la suma de dos moviments circulars. També calculà el valor de 51' per a la precessió dels equinoccis i contribuí en la construcció i ús d'alguns instruments astronòmics incloent-hi l'astrolabi (el famós Observatori de Maragha fou construït per a ell[6]). Escrigué el primer tractat existent del sistema complet de trigonometria plana i esfèrica. Segons Ubiratan D'Ambrosio i Helaine Selin és un dels matemàtics a qui s'atribueix el descobriment de la llei esfèrica dels sinus al segle x.[7]
Referències[modifica]
- ↑ Seyidbeyli, 2020, p. 355.
- ↑ Shameli, 2010, p. 52.
- ↑ Masodi i Turan, 2016, p. 75 i ss.
- ↑ Mirzabayova, 2021, p. 1251-1252.
- ↑ Alakbarov, 2001, p. 48-49.
- ↑ Gingerich, Owen «Islamic Astronomy» (en anglès). Scientific American, 254, 4, 1986, pàg. 74–83. Bibcode: 1986SciAm.254d..74G. DOI: 10.1038/scientificamerican0486-74. JSTOR: 24975932.
- ↑ Selin, Helaine; D'Ambrosio, Ubiratan. Mathematics Across Cultures: The History of Non-western Mathematics (en anglès). Springer, 2000. ISBN 1-4020-0260-2.
Bibliografia[modifica]
- Cai, Tianxin. «Nasir al-Din al-Tusi». A: A Brief History of Mathematics (en anglès). Springer, 2023, p. 137-140. ISBN 978-3-031-26840-3.
- Daftary, Farhad. «Nasir al-Din al-Tusi and tha Ismailis». A: Ismailes and Medieval Muslim Societies (en anglès). I.B. Tauris & Co., 2005, p. 171-182. ISBN 978-1-84511-091-8.
- Dorce, Carlos. Història de la matemàtica. Des de Mesopotàmia fins al Renaixement. Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2013. ISBN 978-84-475-3683-2.
- Echi, Othman «Binomial Coefficients and Nasir al-Din al-Tusi» (en anglès). Scientific Research and Essays, Vol. 1, Num. 2, 2006, pàg. 28-32. DOI: 10.5897/SRE.9000233. ISSN: 1992-2248.
- Holme, Audun. «Nasir al-Din al-Tusi». A: Geometry: Our Cultural Heritage (en anglès). Springer, 2010, p. 207-210. ISBN 978-3-642-14441-7.
- Masodi, Seyyed Aliasghar; Turan, Imdat Turan «Vindicating Nasir al-Din al-Tusi from Having Role in Overthrown of Abbasid Caliphate and Murdering the last Abbasid Caliph» (en persa). شیعه پژوهی. - Estudis Xiïtes, Vol. 2, Num. 7, 2016, pàg. 75-99. ISSN: 2423-4125.
- Mirzabayova, Roya «The Concept of Happiness in the Philosophy of Nasir al-Din al-Tusi» (en anglès). Beytulhikme: An International Journal of Philosophy, Vol. 11, Num. 3, 2021, pàg. 1245-1255. DOI: 10.18491/beytulhikme.1674. ISSN: 1303-8303.
- Rizvi, Sajjad H. «Tusi, al-, Nasir al-Din». A: Josef W. Meri (ed.). Medieval Islamic Civilization. Volum 2 (en anglès). Routledge, 2006, p. 839-840. ISBN 978-0-415-96692-4.
- Seyidbeyli, Maryam «Life and activity of Nasir al-Din al-Tusi» (en anglès). Історія науки і техніки - History of Science and Technology, Vol. 10, Num. 2, 2020, pàg. 353-367. DOI: 10.32703/2415-7422-2020-10-2-353-367. ISSN: 2415-7422.
- Shameli, Abbas Ali «Nasir al-Din Tusi and His Socio-Political Role in the Thirteenth Century» (en anglès). Message of Thaqalayn, Vol. 11, Num. 2, 2010, pàg. 51-74. ISSN: 2045-1040.
Alguns dels seus llibres han estat editats i traduïts en època moderna:
- Ragep, F.J. (trad. i ed.). Naṣīr al-Dīn al-Ṭūsī’s Memoir on Astronomy (al-Tadhkira fī cilm al-hay’a) (en anglès). Springer, 1993. ISBN 978-1-4757-2243-7.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Nassir-ad-Din at-Tussí» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Nasr, Seyyed Hossein. «Al-Tusi, Muhammad Ibn Muhammad Ibn Al-Hasan» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 6 setembre 2013].
- Saliba, George. «ṬUSI, NASIR-al-DIN Abu Jaʿfar Moḥammad» (en anglès). Encyclopaedia Iranica.
