Numeració àtica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La numeració àtica era utilitzada a l'antiga Grècia, possiblement des del segle VII aC. També és coneguda com a numeració herodiànica perquè va ser descrita per primera vegada en un manuscrit del segle II per Herodià. També és coneguda com a numeració acrofònica, ja que tots els símbols usats, excepte el del nombre '1', deriven de la primera lletra de les paraules cinc, deu, cent, mil i deu mil en grec.

Decimal Símbol Numeració àtica
1 Ι --
5 Π πεντε (pente)
10 Δ δέκα (deka)
100 Η ἑκατόν (hekaton)
1000 Χ χίλιοι (khilioi)
10000 Μ μυριάς (myrias)

A diferència de la més familiar numeració romana moderna, la numeració àtica només conté formes additives. Per exemple, el nombre 4 és escrit com ΙΙΙΙ, igual que en la numeració romana antiga, no com en la numeració romana medieval i moderna que s'escriuria IV.

A més, els símbols que representaven els nombres 50, 500, 5000 i 50000 eren una combinació del símbol 'pi' antic (amb la pota dreta curta) i una manera d'aplicar una potència de deu. Per exemple, 'pi' i 'delta' combinats en un símbol representaven 50, 'pi' i 'eta' representaven 500.

El sistema acrofònic va ser substituït pel sistema jònic o alfabètic a partir del segle 4 aC.


Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]