Numeració grega

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El sistema de numeració grega és un sistema de numeració que fa servir les lletres de l'alfabet grec. També es coneixen amb com nombres jònics (de Jònia), o nombres milesis (de Milet, ciutat de Jònia), o nombres alexandrins (d'Alexandria), o nombres alfabètics.

Actualment a la Grècia moderna encara es fan servir com a nombres ordinals d'una manera semblant a com es fan servir els nombres romans amb l'alfabet llatí. Per als nombres cardinals es fan servir els nombres aràbics.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Cada unitat (1, 2, ...9), cada desena (10,20,...90), i cada centena (100, 200, ... 900) es representen amb una lletra diferent, seguint el mateix ordre de l'alfabet. Com que això requereix 27 signes i l'alfabet grec clàssic només té 24 lletres, es conserven 3 lletres arcaiques, en concret digamma ϝ per a representar 6, qoppa ϙ per 90, i sampi ϡ per 900.

Per a distingir els nombres de les lletres, es marquen les lletres que fan de nombre amb un signe anomenat keraia/κεραία, semblant a un accent agut rere la lletra.

El sistema segueix el principi de sumar els signes, escrits ordenats de major a menor, per a obtenir un nombre total. Per exemple, 241 es representa amb σμαʹ (200 + 40 + 1).

Per a representar nombres de 1000 a 999999, es fan servir els mateixos signes amb un signe anomenat keraia baixa a l'esquerra, semblant a una coma davant la lletra. Així βʹ val 2, però ͵β val 2000. Per exemple, el 2004 es representa com ͵βδ´ (2000 + 4).

En grec modern es prefereix fer servir lletres majúscules com a ordinals, així Φίλιππος Βʹ = Filip II de Macedònia.

Lletra Valor Lletra Valor Lletra Valor
α´ 1 ι´ 10 ρ´ 100
β´ 2 κ´ 20 σ´ 200
γ´ 3 λ´ 30 τ´ 300
δ´ 4 μ´ 40 υ´ 400
ε´ 5 ν´ 50 φ´ 500
ϝ´ ó koppa´ ó ϛ´ ó στ´ 6 ξ´ 60 χ´ 600
ζ´ 7 ο´ 70 ψ´ 700
η´ 8 π´ 80 ω´ 800
θ´ 9 ϙ´ ó Ϟ´ 90 Ϡ´ 900

Història[modifica | modifica el codi]

Molt abans de l'adopció de l'alfabet grec, les escriptures lineal A i lineal B havien fet servir un sistema amb signes per a 1, 10, 100, 1000 i 10000 que operava amb aquesta fórmula: | = 1, – = 10, ◦ = 100, ¤ = 1000, ☼ = 10000.[1]

El sistema grec més antic basat en lletres de l'alfabet va ser el sistema acrofònic o numeració àtica, que operava com els nombres romans (de fet els romans van derivar d'aquest sistema àtic) amb aquesta ormula:[1] Ι = 1, 𐅃 = 5, Δ = 10, 𐅄 = 50, Η = 100, 𐅅 = 500, Χ = 1000, 𐅆 = 5000, Μ = 10000 i 𐅇 = 50000. El sistema acrofònic va ser substituït pel sistema alfabètic o jònic a partir del segle 4 aC.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Numeració grega Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 Systèmes numéraux en Grèce ancienne: description et mise en perspective historique