Orlitia borneensis

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaOrlitia borneensis
Orlitia borneensis.jpg
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Reptilia
Ordre Testudines
Família Geoemydidae
Gènere Orlitia
Espècie Orlitia borneensis
(Gray, 1873)[1]
Nomenclatura
Sinònims
  • Adelochelys crassa (Baur, 1896)
  • Bellia borneensis (Boulenger, 1889)
  • Brookeia baileyi (Bartlett, 1896)
  • Clemmys (Heteroclemmys) gibbera (Peters, 1874)
  • Hardella baileyi (Bartlett, 1895)
  • Liemys inornata (Boulenger, 1897)[2]
Modifica dades a Wikidata

Orlitia borneensis és una espècie de tortuga pertanyent a la família Bataguridae.[3]

Descripció[modifica]

  • Pot arribar a pesar entre 36 i 50 kg.
  • La closca pot ésser de color gris fosc, marró o negre, és estreta, ovalada i fa fins a 80 cm de longitud. Els exemplars adults la tenen més plana que els joves.
  • El plastró és llarg, estret i de color groguenc a marró clar.
  • El cap és relativament gran i ample, amb un musell lleugerament sortint. És uniformement marró o negre en els adults, i fosc clapejat en els joves.
  • El coll, les extremitats i la cua són de color gris, marró o negre.
  • La mandíbula superior és lleugerament ganxuda.
  • La pell a la part posterior del cap presenta petites escates.
  • Tots els dits dels peus són palmats.
  • Els mascles tenen cues més llargues i gruixudes que les femelles.[4][5][6]

Reproducció[modifica]

Assoleix la maduresa sexual als 10-20 anys d'edat. Els ous són elipsoidals amb closques fràgils i mesuren, de mitjana, 80 x 40 mm. Les cries fan 60 mm de llargària en el moment de l'eclosió (3 mesos després de la posta) i presenten closques molt rugoses.[5][7][6]

Alimentació[modifica]

En estat salvatge es nodreix de fruita, plantes aquàtiques, micromamífers, rèptils, amfibis, invertebrats, peixos i carronya. En captivitat accepta una àmplia gamma d'aliments rics en proteïnes (com ara, tot tipus de carns, peix, aliments enllaunats per a gossos i peixos, etc.), fruites toves, verdures i pinso per a tortugues. Menja amb igual facilitat tant a dins com fora de l'aigua.[8][7]

Depredadors[modifica]

És parasitada per Placobdelloides stellapapillosa.[9]

Hàbitat[modifica]

Viu als llacs, pantans i rius de corrent lent.[10] [5][7]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a Indonèsia (Sumatra i Borneo) i el sud de la Península de Malacca.[4]

Costums[modifica]

És molt aquatica i una gran bussejadora. En les hores de sol acostuma a estar a la vora de l'aigua.[7]

Estat de conservació[modifica]

Se n'exporta en grans quantitats des d'Indonèsia (a despit de la seua protecció oficial) als mercats d'aliments de l'Àsia Oriental, especialment la Xina on la seua carn és considerada una delicadesa gastronòmica. A més, la seua closca té fama de curar malalties, de rejovenir sexualment i de curar el càncer. També és venuda com a mascota.[10][6][11]

Referències[modifica]

  1. uBio (anglès)
  2. Catalogue of Life (anglès)
  3. The Taxonomicon (anglès)
  4. 4,0 4,1 The Reptiles Database (anglès)
  5. 5,0 5,1 5,2 Turtles of the World (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 Honolulu Zoo (anglès)
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Atlas Dr. Pez (castellà)
  8. Mehrtens, J. M., 1970. Orlitia the Bornean terrapin. Int. Turtle Tort. Soc. J. 5(1): 6-7, 33.
  9. BioLib (anglès)
  10. 10,0 10,1 IUCN (anglès)
  11. ZipCodeZoo (anglès)


Bibliografia[modifica]

  • Auliya, M., 2006. Taxonomy, Life History, and conservation of giant reptiles in west Kalimantan. Natur und Tier Verlag, Münster, 432 pp.
  • Baillie, J. i Groombridge, B., 1996. Llista Vermella d'Animals Amenaçats de la UICN 1996. UICN, Gland, Suïssa.
  • Bickham, J. W., 1981. Two-hundred-million-year-old chromosomes: deceleration of the rate of karyotypic evolution in turtles. Science 212: 1291-1293.
  • Boulenger, G.A., 1897. Description of a new genus and species of Tortoises from Borneo. Ann. Mag. nat. Hist. (6) 19: 468-469.
  • Carr, J. L. i J. W. Bickham, 1986. Phylogenetic implications of karyotype variation in the Batagurinae (Testudines: Emydidae). Genetica 70: 89-106.
  • Chan-ard,T.; Grossmann,W.; Gumprecht,A. & Schulz, K. D., 1999. Amphibians and reptiles of peninsular Malaysia and Thailand - an illustrated checklist. Bushmaster Publications, Würselen, Alemanya, 240 pp.
  • Cox, Merel J.; Van Dijk, Peter Paul; Jarujin Nabhitabhata & Thirakhupt, Kumthorn, 1998. A Photographic Guide to Snakes and Other Reptiles of Peninsular Malaysia, Singapore and Thailand. Ralph Curtis Publishing, 144 pp.
  • Ernst, C.H. i Barbour, R.W., 1989. Turtles of the World. Smithsonian Institution Press, Washington DC - Londres.
  • Gray, J.E., 1873. On a new freshwater tortoise from Borneo (Orlitia borneensis). Ann. Mag. Nat. Hist. (4)11: 156-157.
  • Groombridge, B. (ed.), 1994. 1994 IUCN Red List of Threatened Animals. UICN, Gland, Suïssa.
  • Halliday, Tim, 1989. Turtles of the World. Washington DC: Smithsonian Institution.
  • Hilton-Taylor, C., 2000. 2000 IUCN Red List of Threatened Species. IUCN, Gland, Suïssa i Cambridge, la Gran Bretanya.
  • IUCN Conservation Monitoring Centre, 1988. 1988 IUCN Red List of Threatened Animals. UICN, Gland, Suïssa i Cambridge, la Gran Bretanya.
  • UICN, 1990. 1990 IUCN Red List of Threatened Animals. UICN, Gland, Suïssa i Cambridge, la Gran Bretanya.
  • IUCN/SSC Tortoise and Freshwater Turtle Specialist Group and Asian Turtle Trade Working Group, 2000. Changes to 1996 IUCN Red List Status of Asian Turtle Species. A: P.P. van Dijk, B.L. Stuart i A.G.J. Rhodin (eds). Asian Turtle Trade: Proceedings of a Workshop on Conservation and Trade of Freshwater Turtles and Tortoises in Asia, pp.156-164. Chelonian Research Monographs 2. Chelonian Research Foundation, Lunenburg, Massachusetts, els Estats Units.
  • Jamniczky, H. A. i A. P. Russell, 2004. A geometric morphometric assessment of the 'batagurine process' of testudinoid turtles. Amphibia-Reptilia 25 (4): 369-379.
  • Lee, J. C.I.; Tsai, L.C.; Liao, S.P.; Linacre, A. & Hsieh, H.M., 2009. Species identification using the cytochrome b gene of commercial turtle shells. Forensic Science International: Genetics 3: 67–73.
  • Ludwig, Maxim; Auer, Markus; Fritz, Uwe, 2007. Phalangeal formulae of geoemydid terrapins (Batagur, Callagur, Hardella, Heosemys, Kachuga, Orlitia, Pangshura, Rhinoclemmys) reflect distinct modes of life. Amphibia-Reptilia 28 (4): 574-576.
  • Manthey, U. & Grossmann, W., 1997. Amphibien & Reptilien Südostasiens. Natur und Tier Verlag (Münster), 512 pp.
  • McCord, W.P. & Joseph-Ouni, M., 2003. Chelonian Illustrations #10. Monotypic genera of the family Geoemydidae. Reptilia (GB) (30): 34-38.
  • Orenstein, Ronald. Turtles, Tortoises and Terrapins: Survivors in Armor. Nova York: Firefly books, 2001.
  • Peters, Wilhem Carl Hartwig, 1874. Über neue Amphibien (Gymnopis, Siphonops, Polypedates, Rhacophorus, Hyla, Cyclodus, Euprepes, Clemmys). Monatsber. königl. Akad. Wiss. Berlin. 1874 (octubre): 616-624.
  • Schilde, M., 2004. Asiatische Sumpfschildkröten - Die Familie Geoemydidae in Südostasien, China und Japan. Natur und Tier Verlag (Münster), 192 pp.
  • Siebenrock, F., 1904. Zur Systematik der Schilkröten-Gattung Orlitia Gray. Zool. Anz. 27: 580-582.
  • Siebenrock, F., 1902. Brookeia Baileyi E. Bartlett und Adelochelys crassa Baur. Zool. Anz. 25: 671-673.
  • Vincenzo, Ferri. Turtles and Tortoises. Buffalo, Nova York: Firefly Books. 2002.


Enllaços externs[modifica]