Para-xocs

Part frontal i posterior de dos cotxes Chrysler abans (esquerra, 1971) i després (dreta, 1974) de l'estandardització dels para-xocs als EUA.

El para-xocs o paracolps és la peça d'un vehicle que es troba en la part posterior i davantera d'aquest amb l'objectiu d'esmorteir i protegir el vehicle després de topar, absorbint l'energia cinètica i empenyent-la en forma de rebot cap al centre del xoc, aconseguint així una reducció de danys, però no d'impacte.

Història

el 1905 van aparèixer els primers para-xocs creats de cautxú, per a després, el 1985, ser millorats fent-los de plàstic, sent més lleugers i segurs. Avui en dia existeixen diversos materials per a fabricar-los, des d'acer o alumini, fins a cautxú i derivats del plàstic. Ve inclòs en la compra de qualsevol automòbil.

Seguretat

Cada cop més els para-xocs es dissenyen amb l'objectiu de reduir les lesions dels vianants atropellats per vehicles, per exemple mitjançant l'ús de revestiments als para-xocs fets de materials flexibles. Els para-xocs davanters, en particular, s'han situat més baixos i estan fabricats amb materials més tous, com l'escuma i el plàstic deformable, per disminuir la força de l'impacte sobre les cames.

Així mateix, per als turismes l'alçada i la posició dels para-xocs estan legalment regulades tant segons la normativa dels EUA com la de la UE. Els para-xocs no protegeixen contra impactes a velocitats mitjanes, ja que durant una frenada d'emergència la suspensió modifica la inclinació de cada vehicle i, per això, els para-xocs poden deixar de coincidir i passar per sobre l'un de l'altre en una col·lisió. Evitar que un vehicle s'encalci o passi per sota d'un para-xocs es pot aconseguir amb superfícies de para-xocs molt altes. La suspensió activa és una altra solució per mantenir el vehicle en posició plana. Les zones de deformació que absorbeixen l'energia de l'impacte són totalment ineficaces si es poden eludir físicament; un exemple extrem és la situació en què la plataforma elevada d'un camió passa completament per sobre del para-xocs davanter d'un turisme i el primer contacte es produeix amb el parabrisa de la cabina.

Camió contra turisme

Les col·lisions d'encalç, quan un vehicle petit, per exemple un turisme, s'introdueix per sota d'un vehicle més gran, com un camió amb remolc, sovint provoquen lesions greus o la mort. La plataforma d'un camió típic amb remolc es troba a l'alçada del cap d'un adult assegut en un turisme estàndard i, per tant, pot causar una lesió cranial greu fins i tot en una col·lisió a velocitat moderada.

La finalitat principal dels para-xocs instal·lats després de la compra d'un vehicle és la protecció del vehicle en cas d'accident. Amb el temps, els para-xocs per a camions venuts per a la instal·lació posterior han assolit moltes més funcions, però la protecció continua sent la principal.

Després de la mort de l'actriu Jane Mansfield en un accident de trànsit el juny de 1967, la National Highway Traffic Safety Administration dels EUA va recomanar la introducció obligatòria d'un dispositiu posterior antiencalç, també conegut com la "biga Mansfield", la "biga ICC" o el "para-xocs DOT (Departament de Transports)". La distància respecte a la carretera no ha de superar les 22 polzades (56 cm). La indústria nord-americana del transport de mercaderies ha anat implantant lentament aquesta mesura de seguretat,i no existeixen requisits de reparació per a les bigues ICC danyades durant l'ús. No obstant això, el 1996 la NHTSA va augmentar els requisits de disseny per prevenir l'encaix sota la part posterior dels camions, i el Ministeri de Transports del Canadà va anar més enllà, introduint requisits encara més estrictes per a dispositius posteriors antiencalç absorbents d'energia. En molts països europeus també es van introduir requisits per a dispositius laterals de protecció contra l'encaix per evitar col·lisions mortals quan un turisme xoca contra un camió pel costat. Diversos tipus d'aquests dispositius laterals s'utilitzen al Japó, els EUA i el Canadà. No obstant això, als Estats Units no són obligatoris.

El Reglament de l'ONU núm. 58 estableix requisits per als dispositius posteriors antiencalç (RUPD) i la seva instal·lació; entre ells, els camions i remolcs de diversos tipus han de tenir aquests dispositius a una alçada d'un màxim de 45 cm (17,7 polzades), 50 cm (19,7 polzades) o 55 cm (21,7 polzades).

Referències

Viccionari