Vidre laminat

Escala de vidre laminat

El vidre laminat consisteix en la unió de dos o més làmines de vidre mitjançant un film intermedi fet de materials orgànics elàstics. És una forma de vidre de seguretat, com que la làmina manté els trossos units en cas d'impacte i evita que es dispersen o es creen dents tallants. Fora del lloc d'impacte manté la transparència, el que és una diferència major amb el vidre trempat, una altra categoria de vidre de seguretat que es trenca en milers de petits trossos. Esmorteeix millor el so que un vidre monolític del mateix gruix i n'existeixen que milloren l'aïllament tèrmic.

Història

El vidre laminat va ser ideat pel químic franco-neerlandés Édouard Bénédictus (1878-1930), que va patentar el producte en 1909. Feia servir un film de gelatina o cel·lulosa. Bénédictus va tenir la idea després d'observar casualment en 1903 com un flascó de vidre que contenia les restes d'una solució de cel·lulosa, no es va caure. El 1911 va fundar la «Societat del Vidre Triplex», que va ser absorbida per Saint-Gobain el 1927. Aquesta companyia multinacional francesa fabricant de vidre, es va convertir en el líder mundial d'aquest producte, posició que ha mantingut al llarg dels anys.

Composició

El vidre laminat incorpora capes intercalades de materials plàstics com el poliuretà termoplàstic (TPU), el botiral de polivinil (PVB), el etil-vinil-acetat (EVA) o resines activades per llum ultraviolada o simplement per la barreja dels seus ingredients. Rep així mateix el nom de vidre de seguretat, encara que aquest només és un dels tipus que existeixen al mercat i no tots els vidres de seguretat (com els vidres temperats) solen ser laminats. Aquestes làmines plàstiques poden ser transparents o translúcides, de colors (els colors es poden aplicar directament sobre el vidre, si bé sol preferir-se pintar la làmina intercalada, i incloure diversos elements: paper amb dibuixos, diodes LED, etc. També poden rebre un tractament acústic i de control solar.

Fabricació

Vidre laminat amb dibuix. Obra de Joan Linder a una estació de metro a Brooklyn (Estats Units, 2012).

La fabricació amb pel·lícula butiral de polivinil (PVB) es fa en autoclau. El film s'aplica en una cambra blanca, on les capes de vidre i el film passen en una calandra a 110°C, el punt de fusió del PVB. Després s'elimina l'aire en una autoclau.per obtenir una adhesió perfecta.

• Oxinitrur d'alumini
• Vidre flotat
• Doble vidre aïllant

Per al procés amb pel·lícula EVA es requereix d'una cambra de buit i forn a baixa temperatura (115-120 graus Celsius). El TPU també es pot laminar en autoclau, per exemple el vidre balístic (vidre antibalas), però per a altres aplicacions es pot laminar sense autoclau.

Vidre laminat després d'un impacte

Aplicacions

Avui es fan servir films fets de butiral de polivinil (PVB), copolimer d'etilé-vinil acetat (EVAC) o altres resines. A més de l'aspecte acústic i de seguretat, en aquest films es poden incorporar colors, imatges, filtres per blocar els rajos de llum ultraviolada, capes d'opacitat, antenes, díodes LED…

Es fa servir en els parabrises, en vehicles blindats, vidres antirobatori i antibales. En arquitectura se n'aprecia tant les qualitats mecàniques, decoratives com estètiques.

Bibliografia

• Callister, William D.; Molera i Solà, Pere; Anglada i Gomila, Marc J. Introducción a la ciencia e ingeniería de los materiales. Volumen I (en castellà). Reverte, 2020-01-10. ISBN 978-84-291-9560-6. 
• Callister, William D.; Molera i Solà, Pere; Anglada i Gomila, Marc J. Introducción a la ciencia e ingeniería de los materiales. II (en castellà). Reverte, 1996. ISBN 978-84-291-7254-6. 

Enllaços externs

• UNECE Reg. 43 Reglament UN
• BS 857:1967 Arxivat 2009-06-22 a Wayback Machine.