Automòbil de turisme

De Viquipèdia
Renault 5, un automòbil de turisme amb carrosseria hatchback.
Mercedes-Benz Classe C del Deutsche Tourenwagen Masters.

Un automòbil de turisme, també conegut simplement com a turisme[1] o automòbil,[1] és el tipus d'automòbil destinat al transport de persones, amb almenys quatre rodes,[2] i un màxim de nou places inclòs el conductor.

Altres termes per referir-se a un automòbil de turisme són cotxe[3] o auto.[4]

Carrosseries[modifica]

Un automòbil de turisme en pot tenir una, dues o tres fileres de seients i un maleter per transportar objectes, principalment equipatge. Existeixen diversos tipologies de carrosseria, com ara hatchback, liftback, sedan o familiar, així com els automòbils esportius amb carrosseries de tipus cupè o descapotable.

Diferències amb altres automòbils[modifica]

El terme "automòbil de turisme" contrasta amb el de "vehicle mixt", que es refereix als vehicles destinats al transport de persones o mercaderies, de forma simultània o no. Dins d'aquest grup s'hi engloben vehicles com ara camioneta, furgoneta o monovolum.

Així mateix, un autocar, encara que també està destinat al transport de persones, disposa de gran capacitat de places.[5] El terme "autobús"[6] pot utilitzar-se per referir-se a un autocar o per referir-se a un automòbil de servei públic que realitza un itinerari regularment.

Ús en automobilisme[modifica]

Els automòbils de turisme presenten modificacions respecte als de producció per ser utilitzats en competicions d'automobilisme. S'utilitzen habitualment en disciplines com ara ral·lis i rallycross. Tanmateix, en parlar de carreres de turismes hom es refereix a automobilisme de velocitat. El Deutsche Tourenwagen Masters i el Campionat Mundial de Turismes són dos dels campionats de turismes més populars a Europa; a l'Argentina ho són el TC 2000 i el Top Race.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Automòbil de turisme
  1. 1,0 1,1 «turisme ». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. Ministerio de la Presidencia (26-1-1999). «Anexo II. Definiciones y categorías de los vehículos», en Real Decreto 2822/1998, de 23 de diciembre, por el que se aprueba el Reglamento General de Vehículos. BOE n.º 22/1999. Consulta: 4 de maig de 2009.
  3. «cotxe ». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  4. «auto ». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  5. «autocar ». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  6. «autobús ». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.

Vegeu també[modifica]