Pepita Pardell i Terrade

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Pepita Pardell)
Infotaula de personaPepita Pardell i Terrade

(2017) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 març 1928 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort11 juliol 2019 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióil·lustradora, pintora, autora de còmics Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm2999623 Modifica el valor a Wikidata

Pepita Pardell Terrade (Barcelona, 16 de març de 1928 - 11 de juliol de 2019)[1] era una animadora, dibuixant, il·lustradora i pintora catalana.[2] Es tracta d'una de les primeres dones que es va dedicar al món de l'animació a Catalunya i a tot l'Estat.[3][4]

Biografia[modifica]

Procedent del barri del Coll,[5] era filla d'un mecànic aficionat a la pintura i neta d'un forjador i va sentir des de petita la vocació artística. Va rebre les primeres lliçons de dibuix del reconegut artista Antoni Comerma,[6] amic de la família. Una formació que va completar entre els anys 40 i 50 del segle xx a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona, coneguda com a l'Escola de la Llotja. Allà va rebre formació de professors com Gerard Carbonell[7] o Pasqual Capuz. L'any 1944 va començar la seva carrera en el món de l'animació, quan va entrar a treballar a la productora Balet y Blay per formar part de l'equip de Garbancito de la Mancha (1945), el primer llargmetratge d'animació de l'Estat i la primera pel·lícula de dibuixos animats en color d'Europa, dirigida per Artur Moreno.[8] Als estudis Balet y Blay també va participar en el rodatge d'Alegres vacaciones (1948) i Los sueños de Tay-pi (1952).[9]

Del 1951 fins al 1962 treballa com a il·lustradora, fent còmics de temàtica romàntica per a l'Editorial Toray. L'any 1962 passa a treballar per a la productora d'animació Estudios Buch-Sanjuán.[10] Posteriorment animarà per a les productores Publivisión, Pegbar Productions, Equip i Cine Nic Arxivat 2017-12-08 a Wayback Machine..[11][12] Al llarg de la seva dilatada carrera va treballar per a directors com Robert Balser i Jordi Amorós, el qual sempre la va reconèixer com la seva mestra.[12]

Com a autora, destaca el disseny i l'animació del curtmetratge La doncella guerrera (Julio Taltavull, 1975),[13] restaurat per la Filmoteca de Catalunya el 2015 i que formà pat part de l'exposició Del trazo al píxel. Más de cien años de animación española, exhibida pel CCCB el desembre de 2015.

També va treballar en llargmetratges com Despertaferro (1990), el primer d'animació en català, sèries de televisió com Mofli, el último koala[14] (1986) i produccions internacionals com El león, la bruja y el armario[15] (1979), Yogi's Space Race (1978)[16] o The Charlie Brown and Snoopy Show[17] (1983).

El 2016 la Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya, ANIMAC, li va atorgar el premi Trajectòria[18] en reconeixement al seu treball. El 2018 l'Acadèmia del Cinema Català la va nomenar Membre d'Honor.[19]

El 2018 va rebre la Creu de Sant Jordi "per la singularitat del seu treball en el món de l'animació, com a integrant de l'equip que va dur a terme el primer llargmetratge a l'Estat espanyol en aquest camp i la primera pel·lícula de dibuixos animats en color d'Europa".[20] El 2019 va rebre el Premi Vila de Gràcia 2018 en la categoria Premi d'honor a títol individual "per la seva trajectòria en el món de l'animació".[21]

Va morir a Barcelona l'onze de juliol de l'any 2019 a l'edat de 91 anys.[1][22][23]

L'any 2019 la Gran Enciclopèdia Catalana va incloure una referència de la Pepita Pardell.[24]

Filmografia[modifica]

  • 1945: Garbancito de la Mancha
  • 1948: Alegres Vacaciones
  • 1952: Los sueños de Tay-pi
  • 1975: La doncella guerrera
  • 1978: Yogi's Space Race
  • 1979: El León, la Bruja y el Armario
  • 1983: The Charlie Brown and Snoopy Show (sèries de televisió)
  • 1984: Goldilocks and the Three Bears
  • 1986: Mofli, el último Koala
  • 1990: Despertaferro

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «L'ACC lamenta la mort de Pepita Pardell, Membre d'Honor». Acadèmia del Cinema Català, 11-07-2019 [Consulta: 12 juliol 2019].
  2. ↑ Antoni Guiral i Jordi Riera Pujal. «Garbancito de la Mancha». Museu del Cinema. Col·lecció Tomàs Mallol. [Consulta: 8 desembre 2015].
  3. ↑ «Catàleg Animac 2016». Animac, 2016. Arxivat de l'original el 2017-11-28. [Consulta: 2 maig 2017].
  4. ↑ «Pepita Pardell» (en castellà). Grela Bravo, 17-04-2016. Arxivat de l'original el 2019-11-18. [Consulta: 2 maig 2017].
  5. ↑ «Un espai per a Pepita Pardell i una placa per a Josep Maria Garcia, idees per a Nomenclàtor». L'Independent de Gràcia, 15-03-2024. [Consulta: 29 març 2024].
  6. ↑ «Entrada d'Antoni Comerma a l'Enciclopèdia Catalana». [Consulta: 12 gener 2020].
  7. ↑ «Entrada de Gerard Carbonell a l'Enciclopèdia Catalana». [Consulta: 12 gener 2020].
  8. ↑ «Catàleg Exposició Garbancito de la Mancha a Museu de Girona». Museu del Cinema de Girona, 2016. [Consulta: 2 maig 2017].
  9. ↑ Nadal, Núria «De Garbancito de la Mancha a Los sueños de Tay-Pi: Una aproximación al cine de animación español producido por Balet y Blay.». Con A de animación, 2012, pàg. 15. Arxivat de l'original el 2017-12-08 [Consulta: 3 maig 2017].
  10. ↑ Bendazzi, Giannalberto. Cartoons. 110 años de cine de animación (en castellà). 2003. Madrid: Ocho y medio, 2003, p. 559. ISBN 84-95839-44-X. 
  11. ↑ Testimonial de com es va fer Garbancito de la Mancha. Vídeo. 2015.
  12. ↑ 12,0 12,1 Núvol: Pepita Pardell, una de les pioneres del cinema d'animació. Desembre 2015.
  13. ↑ ThePierrepepperable. «The Warrior Maiden», 09-10-2011. [Consulta: 12 juliol 2019].
  14. ↑ «Mofli, el último koala». [Consulta: 12 juliol 2019].
  15. ↑ «The Lion, the Witch & the Wardrobe». [Consulta: 12 juliol 2019].
  16. ↑ «Yogi's Space Race». [Consulta: 12 juliol 2019].
  17. ↑ «The Charlie Brown and Snoopy Show». [Consulta: 12 juliol 2019].
  18. ↑ «Premi trajectòria Festival Animac 2016». Animac, 2016. Arxivat de l'original el 2019-07-12. [Consulta: 2 maig 2017].
  19. ↑ «La Festa d'Estiu del Cinema Català aplega més de 600 convidats als jardins del Palauet Albéniz». [Consulta: 18 juliol 2018].
  20. ↑ «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 30 persones i 24 entitats». Gencat, 17-07-2018. Arxivat de l'original el 2018-07-18. [Consulta: 18 juliol 2018].
  21. ↑ «L'Encant de Gràcia i Pepita Pardell, premis principals Vila de Gràcia 2018», 12-04-2019. [Consulta: 24 maig 2019].
  22. ↑ «Adéu a la Pepita Pardell». Arxivat de l'original el 2019-07-13. [Consulta: 13 juliol 2019].
  23. ↑ «PEPITA PARDELL TERRADE : Fallecimiento». [Consulta: 13 juliol 2019].
  24. ↑ «Pepita Pardell i Terrade: Gran Enciclopèdia Catalana». [Consulta: 30 desembre 2019].

Bibliografia[modifica]

  • MANZANERA, María (1992). Cine de animación en España: largometrajes 1945-1985, Universidad de Murcia. Entrevista a P. Pardell, pàgina 205. Books Google ISBN 84-7684-339-9.
  • CANDEL, José María (1993). Historia del Dibujo Animado Español, Filmoteca Regional de Murcia, Murcia. Google Books. ISBN 84-7564-147-4
  • BENDAZZI, Giannalberto (2003). Cartoons. 101 años de cine de animación, Ocho y Medio, Madrid. ISBN 84-95839-44-X
  • NADAL, Núria (2012), De Garbancito de la Mancha a Los sueños de Tay-Pi. Una aproximación al cine de animación español producido por Balet y Blay, Con A de animación, n. 2, p. 119-133, feb. 2012. ISSN 21733511
  • V.V.A.A (2017) II Fòrum d'animació: Dones i animació, la indústria des dels marges. Publicacions GREDITS 06. BAU Centre Universitari de Disseny de Barcelona. Publicació impresa i digital Arxivat 2018-03-07 a Wayback Machine.. ISBN 978-84-697-8845-5.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pepita_Pardell_i_Terrade&oldid=33312035»