Pepita Pardell Terrade

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Pepita Pardell)
Jump to navigation Jump to search
Cross of Saint George (Catalan Government Award).svgPepita Pardell Terrade
Pepita Pardell.png
Biografia
Naixement 16 març 1928 (90 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Artista, il·lustradora i pintora
Premis

IMDB: https://www.imdb.com/name/nm2999623/
Modifica les dades a Wikidata

Pepita Pardell Terrade (Barcelona, 16 de març de 1928) és una animadora, dibuixant, il·lustradora i pintora catalana.[1] Es tracta d'una de les primeres dones que es va dedicar al món de l'animació a Catalunya i a tot l'Estat.[2][3]

Biografia[modifica]

Filla d'un mecànic i neta d'un forjador, Pepita Pardell va començar la carrera en el món de l'animació l'any 1944, quan va entrar a treballar a la productora Balet y Blay per formar part de l'equip de Garbancito de la Mancha (1945), el primer llargmetratge d’animació de l’Estat i la primera pel·lícula de dibuixos animats en color d’Europa, dirigida per Artur Moreno.[4] Als estudis Balet y Blay també va participar en el rodatge d'Alegres vacaciones (1948) Los sueños de Tay-pi (1952).[5]

Del 1951 fins al 1962 treballa com a il·lustradora, fent còmics de temàtica romàntica per a l'Editorial Toray. L'any 1962 passa a treballar per a la productora d'animació Estudios Buch-Sanjuán.[6] Posteriorment animarà per a les productores Publivisión, Pegbar Productions, Equip i Cine Nic.[7][8] Al llarg de la seva dilatada carrera ha treballat per a directors com Robert Balser i Jordi Amorós, el qual sempre l'ha reconeguda com a la seva mestra.[8]

Com a autora, destaca el disseny i l’animació del curtmetratge La doncella guerrera (Julio Taltavull, 1975), restaurat per la Filmoteca de Catalunya el 2015  i que formà pat part de l'exposició Del trazo al píxel. Más de cien años de animación española, exhibida pel CCCB el desembre de 2015.

També ha treballat en llargmetratges com Despertaferro (1990), el primer llargmetratge d'animació en català, sèries de televisió com Mofli, el Último Koala (1986) i produccions internacionals com El León, la Bruja y el Armario (1979), Yogi's Space Race (1978) o The Charlie Brown and Snoopy Show (1983).

El 2016 la Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya, ANIMAC, li va atorgar el premi Trajectòria[9] en reconeixement al seu treball. 

El 2018 l'Acadèmia del Cinema Català la va nomenar Membre d'Honor i li va atorgar el Premi Gaudí d'Honor.[10]

El 2018 va rebre la Creu de Sant Jordi "per la singularitat del seu treball en el món de l'animació, com a integrant de l'equip que va dur a terme el primer llargmetratge a l’Estat espanyol en aquest camp i la primera pel·lícula de dibuixos animats en color d’Europa".[11]

Filmografia[modifica]

  • 1945: Garbancito de la Mancha 
  • 1948: Alegres Vacacione
  • 1952: Los sueños de Tay-pi 
  • 1975: La doncella guerrera 
  • 1978: Yogi's Space Race 
  • 1979: El León, la Bruja y el Armario 
  • 1983: The Charlie Brown and Snoopy Show (sèries de televisió)
  • 1984: Goldilocks and the Three Bears
  • 1986: Mofli, el último Koala 
  • 1990: Despertaferro 

Referències[modifica]

  1. Antoni Guiral i Jordi Riera Pujal. «Garbancito de la Mancha». Museu del Cinema. Col·lecció Tomàs Mallol. [Consulta: 8 desembre 2015].
  2. «Catàleg Animac 2016» (en català, castellà i anglès). Animac, 2016. [Consulta: 2 maig 2017].
  3. «Pepita Pardell» (en castellà). Grela Bravo, 17-04-2016. [Consulta: 2 maig 2017].
  4. «Catàleg Exposició Garbancito de la Mancha a Museu de Girona» (en català). Museu del Cinema de Girona, 2016. [Consulta: 2 maig 2017].
  5. Nadal, Núria «De Garbancito de la Mancha a Los sueños de Tay-Pi: Una aproximación al cine de animación español producido por Balet y Blay.». Con A de animación, 2012, pàg. 15.
  6. Bendazzi, Giannalberto. Cartoons. 110 años de cine de animación (en castellà). 2003. Madrid: Ocho y medio, 2003, p. 559. ISBN 84-95839-44-X. 
  7. Testimonial de com es va fer Garbancito de la Mancha. Vídeo. 2015.
  8. 8,0 8,1 Núvol: Pepita Pardell, una de les pioneres del cinema d’animació. Desembre 2015.
  9. «Premi trajectòria Festival Animac 2016» (en català). Animac, 2016. [Consulta: 2 maig 2017].
  10. «La Festa d’Estiu del Cinema Català aplega més de 600 convidats als jardins del Palauet Albéniz» (en ca-es). [Consulta: 18 juliol 2018].
  11. «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 30 persones i 24 entitats» (en ca). Gencat, 17-07-2018. [Consulta: 18 juliol 2018].

Bibliografia[modifica]

  • MANZANERA, María (1992). Cine de animación en España: largometrajes 1945-1985, Universidad de Murcia. Entrevista a P. Pardell, pàgina 205. Books Google ISBN 84-7684-339-9.
  • CANDEL, José María (1993). Historia del Dibujo Animado Español, Filmoteca Regional de Murcia, Murcia. Google Books. ISBN 84-7564-147-4
  • BENDAZZI, Giannalberto (2003). Cartoons. 101 años de cine de animación, Ocho y Medio, Madrid. ISBN 84-95839-44-X
  • NADAL, Núria (2012), De Garbancito de la Mancha a Los sueños de Tay-Pi. Una aproximación al cine de animación español producido por Balet y Blay, Con A de animación, n. 2, p. 119-133, feb. 2012. ISSN 21733511
  • V.V.A.A (2017) II Fòrum d'animació: Dones i animació, la indústria des dels marges. Publicacions GREDITS 06. BAU Centre Universitari de Disseny de Barcelona. Publicació impresa i digital. ISBN 978-84-697-8845-5.

Enllaços externs[modifica]