Reflexivitat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La reflexivitat consisteix en el fet que les pràctiques socials són examinades i reformulades incessantment a la llum de la nova informació que generen, que així altera constitutivament el seu caràcter. Aquesta és una característica definitòria de tota acció humana i, en aquest sentit, observem en totes les cultures les pràctiques socials són modificades de manera rutinària a la llum dels nous descobriments que les afecten. Tan sols a l'era de la modernitat es radicalitza la revisió de les convencions fins al punt d'arribar a aplicar-la en principi a tots els aspectes de la vida humana i no pas únicament a les intervencions tecnològiques en el món material. Allò que resulta característic de la modernitat no és l'acceptació del que és nou pel sol fet de ser-ho, sinó la presumpció de l'aplicació de la reflexivitat a tot, la qual cosa comprèn per descomptat la reflexió sobre la natura de la reflexió en si.

Segons Anthony Giddens, l'apropiació reflexiva del coneixement és una de les tres fonts dominants del dinamisme de la modernitat. La producció del coneixement sistemàtic sobre la vida social esdevé part integral de la reproducció del sistema, deslligant-la així de les fixeses de la tradició. En les cultures premodernes la reflexivitat es limita en gran part a la reinterpretació i clarificació de la tradició. En la sociedad moderna, en canvi, aquesta s'intensifica i adquireix un caràcter diferent. S'introdueix a la mateixa base de la reproducció del sistema de tal manera que es produeix una refracció constant entre pensament i acció.

Les transformacions que afecten les nostres societats són producte d'un procés de modernització reflexiva. Una de les conseqüències de la reflexivitat és que els coneixements proporcionats per la ciència social són incorporats en la nostra consciència de tal manera que formen creixentment una de les variables de l'activitat humana. Aquesta circumstància complica enormement la capacitat de predicció de la ciència social, atès que si bé cada vegada disposem de més informacions sobre la realitat, també aquests coneixements són assimilats pels propis actors i per tant els resultats de les seves accions depenen més de variables internes que externes.

Això significa que tots els membres de la societat, i no pas solament els intel·lectuals, es vegin obligats per aquest nou imperatiu a reflexionar sobre les condicions de la seva pròpia acció. Així, tots els ciutadans, a diferents nivells, es veuen empesos a prendre consciència de la seva situació, a autodefinir-se, a autoposicionar-se i a autoidentificar-se.

Aquesta circumstància fa canviar la naturalesa de les institucions socials. Per exemple, quan una parella es casa coneix ja, a través de l'estadística social, quines són les probabilitats que el seu matrimoni acabi en divorci i això pot propiciar que s'afebleixi tant la intensitat del seu compromís com la valoració que fan de la durabilitat del vincle conjugal.

Bibliografia[modifica]

  • Giddens, A. (1993). Consecuencias de la modernidad. Madrid: Alianza editorial.
  • Giddens, A. (1995). Modernidad e identidad del yo. Barcelona: Península.
  • Giddens, A. (1998). Més enllà de la dreta i l'esquerra: Una nova política per al nou mil·lenni. Barcelona: Fundació Trias Fargas.
  • Lamo de Espinosa, E. (1990). La sociedad reflexiva. Sujeto y objeto del conocimiento sociológico. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas/Siglo XXI de España Editores.