Reserva Nacional de Caça de Boumort

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Reserva Nacional de Caça de Boumort
Nivell de protecció: Reserva Nacional de Caça
País: Catalunya
Localització: Cabó (Alt Urgell), Abella de la Conca i Conca de Dalt (Pallars Jussà) i Baix Pallars (Pallars Sobirà)
Coordenades: 42° 14′ 6.0″ N, 1° 8′ 4.9″ E / 42.235000°N,1.134694°E / 42.235000; 1.134694Coord.: 42° 14′ 6.0″ N, 1° 8′ 4.9″ E / 42.235000°N,1.134694°E / 42.235000; 1.134694
Superfície: 13.097 ha.
Data de creació: Llei 17/1991 del 23 d'octubre
Administració: Generalitat de Catalunya
Espècies vegetals representatives: pins de diverses espècies, roures de diverses espècies, carrasca, boix, prats, festuca, avena, boixerola, ginebre
Espècies animals representatives Cérvols, isards, galls fers, cabirols, daines, guineus, teixons, martes, musteles, porcs senglars, conills, llebres, àguiles calçades, pigots negres, perdius, pela-roques, trencalossos, voltors, falcons pelegrins, becades, mussols pirinencs, aufranys, tritons ibèrics, crancs de riu[1]
Modifica dades a Wikidata

La Reserva Nacional de Caça de Boumort (RNC) pertany al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i va ser creada per la Llei 17/1991 aprovada pel Parlament de Catalunya el 23 d'octubre de 1991, amb la finalitat de protegir, fomentar i aprofitar les espècies animals que hi habiten en estat salvatge i de preservar els ecosistemes als quals pertanyen. També forma part del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) i de la Xarxa Natura 2000.

Extensió[modifica | modifica el codi]

De les 13.097 ha. totals de superfície, 10.796 són de propietat pública (9.580 pertanyen a la Generalitat de Catalunya i 1.216 a entitats locals). Tota la seva superfície està catalogada de Forest d'Utilitat Pública.

Les altres 2.309 ha. són terrenys comunals catalogats pertanyents a les EMD de Taús i Guàrdia d'Ares (terme municipal de les Valls d'Aguilar) i a petites finques particulars.

Per municipis, 2.638 ha. són de les Valls d'Aguilar (Alt Urgell) (el 20,14% del municipi); 2.600 de Baix Pallars (Pallars Sobirà) (el 19,85% del terme); 2.013 d'Abella de la Conca (Pallars Jussà) (el 15,37%), i 5846 de Conca de Dalt (Pallars Jussà) (el 44,64%).

Està situada al Prepirineu occidental català, entre les valls de la Noguera Pallaresa i del Segre, i abasta tot un seguit de serralades disposades transversalment de l'una a l'altra vall, d'entre les quals destaquen la Serra de Boumort que dóna nom a la Reserva, la Serra de Carreu, la Serra de Cuberes i la Serra de Batsacans. A més de la reserva, pròpiament dita, l'envolten altres espais naturals, com el de la Serra de Carreu.

L'altura màxima de la Reserva s'assoleix al Cap de Boumort (2.077 m. alt.), al Pi Sec (1.917) i al del Cap de Carreu (1.749,3).

Ens trobem davant un paisatge típicament prepirinenc amb serres abruptes i relleu força accidentat que dóna peu a forts contrastos, la qual cosa afavoreix una gran diversitat.

Vegetació[modifica | modifica el codi]

La vegetació de la Reserva Nacional de Caça de Boumort és la pròpia dels Prepirineus occidental català, enriquida per la penetració d'espècies boreoalpines i pel manteniment d'elements xeromediterranis. Presenta una gran diversitat, tant en nombre d'espècies com en estructures. El paisatge dominant és submediterrani, amb pinedes secundàries de pinassa i de pi roig, dins el domini de la roureda de fulla petita, que actualment només es troba a les rodalies de barrancs i llocs inaccessibles. La part superior està dominada pels boscos de pi negre, acompanyats per un sotabosc de boixerola i ginebre comú. Per sobre dels 1.800 m. alt. hi ha prats alpinitzats formats fonamentalment per ussona, festuca duríssima i avena montana, gramínies típicament pirinenques que es desenvolupen als vessants assolellats, rocosos i amb poca nivació.

Fauna[modifica | modifica el codi]

En aquesta reserva de caça destaquen, per damunt de la resta d'espècies que s'hi troben, els cèrvids. El més abundós és el cérvol comú, però també hi ha isards, cabirols i daines.

També hi ha molt de porc senglar (com a tota Catalunya); la resta de mamífers existents són el conill, la llebre europea, a més de guineus, teixons, fagines, gats fers, martes i musteles.[1]

Pel que fa a aus, s'hi troba el picot negre, el mussol pirinenc i la becada (totes tres són espècies protegides). També hi ha la perdiu roja, la perdiu xerra, i una bona mostra de grans rapinyaires, amants dels cingles i els penya-segats: el trencalòs, el voltor, l'aufrany, el falcó pelegrí i l'àliga daurada.

Als rierols es troben algunes espècies singulars, algunes d'elles endèmiques: el tritó pirinenc i el cranc de riu ibèric(Austropotomobius pallipes), espècie en franca recessió.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Reserva nacional de caça de Boumort». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 abril 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]