Ricard Bellveser Icardo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRicard Bellveser Icardo
Ricard Bellveser 2011 b.jpg
Biografia
Naixement 1948 (70/71 anys)
València
Formació Universitat de València
Activitat
Ocupació Escriptor, catedràtic, periodista i crític literari
Ocupador Universitat de València
Gènere Poesia i novel·la
Modifica les dades a Wikidata

Ricard Bellveser Icardo (València, 1948) és un escriptor, poeta, novel·lista, assagista i crític literari valencià. És vicepresident del Consell Valencià de Cultura, membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i assessor científic de la Fundació Max Aub de Sogorb. Ha sigut membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, director-gerent de la Institució Alfons el Magnànim i membre del Consell Rector de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM).

Biografia[modifica]

Va passar la seua infància a Atzeneta d'Albaida (la Vall d'Albaida), poble que ha servit d'escenari per a moltes de les seues històries, escrites en castellà. Va cursar estudis universitaris de Periodisme, Ciències de la Informació i Filologia Hispànica, a Madrid i València. Constant viatger, és permanentment convidat a Congressos i trobades d'escriptors o a donar xerrades en diverses universitats arreu del món. Durant més de 20 anys es va dedicar al periodisme, tant al seu exercici estricte, com corresponsal d'Europa Press i de France Press, redactor-cap del diari "Las Provincias" i director de diferents revistes. També ha exercit com a professor de Crítica Literària a la Universitat de València. D'aquesta professió manté les seues col·laboracions de columnisme literari.

Ha sigut director del programa cultural setmanal de televisió "Encontres", que s'emetia pel canal Punt 2 de Televisió Valenciana.

Obra[modifica]

Els seus primers llibres són de poesia, atret per l'estètica dels "novísimos", d'ací sorgeixen "Cuerpo a cuerpo" (1977) i "La estrategia" (1977), que varen ser catalogats com una de les aportacions més interessants i originals a aquesta generació. Li van seguir "Manuales" (1980) i "Cautivo y desarmado" (1987). Aquests llibres van ser reunits sota el títol de "La memoria simétrica" (1995) que tanca la seua primera etapa creativa. La segona etapa poètica s'inicia amb "Julia en Julio" (1999), "El agua del abedul" (2002) o "Paradoja del éxito" (2003), aquest darrer traduït a cinc llengües com el valencià (per Emili Casanova en 2005), l'italià, el portuguès o el francès.

D'entre els seus assajos i antologies cap destacar:

  • Un siglo de poesía en Valencia (1975)
  • Un purgatorio (1984)
  • Teatro en la encrucijada (1987)
  • El Pare Mulet (1624-1675). Un enigma desvelado (1989)
  • La Ilusión. Homenaje a Gil-Albert (1992)
  • Vita Nuova (1993)
  • En el abismo del milenio (1993)
  • Hecho de encargo (2002 i 2003)

Pel que fa a la narrativa, Bellveser ha escrit "El exilio secreto de Dionisio Llopis" (2002) que fou traduït al portuguès el 2006. A més també és autor del libretto de l'òpera contemporània "L'home de cotó-en-pèl", amb música de Francisco Traver i Carles Picó i estrenada en el Teatre Principal de València el 1974. També és autor del poema Simfònic "Castell de l'Olla" (2000) amb música del compositor Bernat Adam Ferrero i del poema "Plata" amb música de Haendel i d'Andrés Valero (2007).

Premis[modifica]

Ha obtingut nombrosos premis, entre ells el de la crítica Literària Valenciana al conjunt de la seua poesia, i la seua obra, que ha estat traduïda, en llibre, a més de deu llengües, premi Ciutat de València de poesia Vicente Gaos per Fragilidad de las heridas (2003),[1] el Premi del Col·legi d'Arquitectes de València i Múrcia, el premi periodístic de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, el premi de poesia, el Segon Premi i el Premi Castella i Lleó entre altres distincions.

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Fragilidad de las heridas». Valencia.es. [Consulta: Març 2016].