Sítids
Sittidae  | |
|---|---|
.jpg) Pica-soques blau (Sitta europaea) | |
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Sittidae Lesson, 1828 |
| Tipus taxonòmic | Sitta |
Els sítids són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes, l'únic representant dels quals als Països Catalans és el pica-soques blau. Tots aquests moixons reben el nom comú de pica-soques.[1] També es poden denominar amb aquest nom els membres del gènere Neositta, d'aspecte semblant però filogenèticament llunyans. Ocasionalment també s'emprà aquest nom, fent referència al raspinell.
Morfologia[modifica]
- Fan 10-19 cm de llargària.
- Tenen els tarsos curts.
- Ungles fortes i ganxudes.
- 12 rèmiges primàries i 12 rectrius.
- Cua molt curta.
- Bec recte, esmolat i ben desenvolupat que no els serveix per a foradar els troncs, però l'empren per a trencar la clofolla de certs fruits, com les avellanes.
Reproducció[modifica]
Els nius són instal·lats en forats d'arbres i algunes espècies euroasiàtiques basteixen a l'entrada una paret prima de fang, que en alguns casos es limita a reduir-ne el diàmetre[2] i en d'altres es converteix en un conducte tubular.[3] Amb un comportament relacionat, el pica-soques del Canadà unta els voltants del niu amb brea.[3]
Mascle i femella són molt semblants i col·laboren en la construcció del niu i l'alimentació dels polls.[3] La incubació la fa la femella tota sola mentre el mascle l'alimenta.[3]
Alimentació[modifica]
Mengen insectes, llavors i nous.
Són ocells omnívors: encara s'alimenten principalment d'insectes, complementen la seva dieta amb nous i llavors, especialment a l'hivern. Busquen insectes ocults entre l'escorça en les seves escalades pels troncs i branques, a vegades cap per avall, i poques vegades es posen en els matolls o el sòl. Solen alimentar-se en solitari en el seu territori durant la temporada de reproducció i cria, marcant-lo amb forts crits i cants senzills; però poden unir-se a esbarts per aconseguir aliment durant la resta de l'any.
Distribució geogràfica[modifica]
Viuen als boscos i arbredes de l'Amèrica del Nord, Euràsia, Austràlia, Nova Guinea i Madagascar.
Costums[modifica]
Recorren fàcilment els troncs verticals, tant de cap per avall com de cap per amunt, sense recolzar-se en la cua mentre exploren les esquerdes de la fusta tot cercant els insectes que hi habiten.
La majoria d'espècies d'aquesta família són sedentàries.
Taxonomia[modifica]
Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 11.1, 2021) la família dels sítids (Sittidae) està formada per un únic gènere amb 28 espècies:[4]
- Gènere Sitta Linnaeus, 1758
- Sitta leucopsis - pica-soques carablanc.
- Sitta przewalskii - pica-soques de Przewalski.
- Sitta magna - pica-soques gegant.
- Sitta carolinensis - pica-soques pitblanc.
- Sitta formosa - pica-soques esplèndid.
- Sitta azurea - pica-soques capnegre.
- Sitta frontalis - pica-soques bec-roig.
- Sitta solangiae - pica-soques becgroc.
- Sitta oenochlamys - pica-soques de les Filipines.
- Sitta pygmaea - pica-soques nan.
- Sitta pusilla - pica-soques capbrú.
- Sitta yunnanensis - pica-soques de Yunnan.
- Sitta ledanti - pica-soques de la Cabília.
- Sitta krueperi - pica-soques de Krüper.
- Sitta canadensis - pica-soques del Canadà.
- Sitta whiteheadi - pica-soques de Còrsega.
- Sitta villosa - pica-soques de la Xina.
- Sitta neumayer - pica-soques roquer occidental.
- Sitta tephronota - pica-soques roquer oriental.
- Sitta arctica - pica-soques siberià.
- Sitta victoriae - pica-soques de Myanmar.
- Sitta himalayensis - pica-soques de l'Himàlaia.
- Sitta europaea - pica-soques eurasiàtic.
- Sitta nagaensis - pica-soques dels Naga.
- Sitta cashmirensis - pica-soques del Caixmir.
- Sitta castanea - pica-soques de l'Índia.
- Sitta cinnamoventris - pica-soques de ventre castany.
- Sitta neglecta - pica-soques d'Indoxina.
Anteriorment, alguns autors havien inclòs les famílies dels ticodròmids, dels climactèrids, dels rabdornítids i dels neosítids dins de la dels sítids.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Pica-soques a l'Enciclopèdia Catalana Rev. 13-01-2014
- ↑ Rodríguez de la Fuente, Félix. Pájaros del bosque. Barcelona: Marín, D.L. 1978. ISBN 84-7102-508-6.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Gilliard, E. Thomas. Las aves. Barcelona: Seix Barral, 1967, pag. 407-408.
- ↑ Els sítids a la UICN. (anglès)
Enllaços externs[modifica]
- «sítids». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Informació diversa sobre les 24 espècies de sítids. (francès) i (anglès)
- Enregistraments sonors de sítids. (anglès)
- Taxonomia dels sítids. (anglès)
