Sítids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuSítids
Sittidae Modifica el valor a Wikidata
Sitta europaea 1 (Marek Szczepanek).jpg
Pica-soques blau (Sitta europaea)
Red-breasted-Nuthatch.jpg
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaSittidae Modifica el valor a Wikidata
Lesson, 1828
Tipus taxonòmicSitta Modifica el valor a Wikidata
Sitta pygmaea fotografiat prop de Pecos (Nou Mèxic, Estats Units).
Sitta frontalis
Pica-soques de pit blanc (Sitta carolinensis) fotografiat a Oregon (Estats Units)
Sitta pusilla fotografiat a Carolina del Nord (Estats Units)

Els sítids són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes, l'únic representant dels quals als Països Catalans és el pica-soques blau. Tots aquests moixons reben el nom comú de pica-soques.[1] També es poden denominar amb aquest nom els membres del gènere Neositta, d'aspecte semblant però filogenèticament llunyans. Ocasionalment també s'emprà aquest nom, fent referència al raspinell.

Morfologia[modifica]

  • Fan 10-19 cm de llargària.
  • Tenen els tarsos curts.
  • Ungles fortes i ganxudes.
  • 12 rèmiges primàries i 12 rectrius.
  • Cua molt curta.
  • Bec recte, esmolat i ben desenvolupat que no els serveix per a foradar els troncs, però l'empren per a trencar la clofolla de certs fruits, com les avellanes.

Reproducció[modifica]

Els nius són instal·lats en forats d'arbres i algunes espècies euroasiàtiques basteixen a l'entrada una paret prima de fang, que en alguns casos es limita a reduir-ne el diàmetre[2] i en d'altres es converteix en un conducte tubular.[3] Amb un comportament relacionat, el pica-soques del Canadà unta els voltants del niu amb brea.[3]

Mascle i femella són molt semblants i col·laboren en la construcció del niu i l'alimentació dels polls.[3] La incubació la fa la femella tota sola mentre el mascle l'alimenta.[3]

Alimentació[modifica]

Mengen insectes, llavors i nous.

Són ocells omnívors: encara s'alimenten principalment d'insectes, complementen la seva dieta amb nous i llavors, especialment a l'hivern. Busquen insectes ocults entre l'escorça en les seves escalades pels troncs i branques, a vegades cap per avall, i poques vegades es posen en els matolls o el sòl. Solen alimentar-se en solitari en el seu territori durant la temporada de reproducció i cria, marcant-lo amb forts crits i cants senzills; però poden unir-se a esbarts per aconseguir aliment durant la resta de l'any.

Distribució geogràfica[modifica]

Viuen als boscos i arbredes de l'Amèrica del Nord, Euràsia, Austràlia, Nova Guinea i Madagascar.

Costums[modifica]

Recorren fàcilment els troncs verticals, tant de cap per avall com de cap per amunt, sense recolzar-se en la cua mentre exploren les esquerdes de la fusta tot cercant els insectes que hi habiten.

La majoria d'espècies d'aquesta família són sedentàries.

Taxonomia[modifica]

Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 11.1, 2021) la família dels sítids (Sittidae) està formada per un únic gènere amb 28 espècies:[4]

Anteriorment, alguns autors havien inclòs les famílies dels ticodròmids, dels climactèrids, dels rabdornítids i dels neosítids dins de la dels sítids.[3]

Referències[modifica]

  1. Pica-soques a l'Enciclopèdia Catalana Rev. 13-01-2014
  2. Rodríguez de la Fuente, Félix. Pájaros del bosque. Barcelona: Marín, D.L. 1978. ISBN 84-7102-508-6. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Gilliard, E. Thomas. Las aves. Barcelona: Seix Barral, 1967, pag. 407-408. 
  4. Els sítids a la UICN. (anglès)

Enllaços externs[modifica]