Setge de Jumella
| Guerra dels dos Peres | |||
|---|---|---|---|
 Castell de Jumella | |||
| Tipus | setge  | ||
| Data | 1357 | ||
| Coordenades | 38° 28′ 45″ N, 1° 19′ 30″ O / 38.47917°N,1.325°O | ||
| Lloc | Jumella | ||
| Resultat | Victòria castellana | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
.svg){kind=icon}
Eduard III d'Anglaterra (1337–1360) | |
Cadzand - Arnemuiden - Campanya del Canal (1338-39)- Sluis (1340) - Saint-Omer - Auberoche - Caen - Blanchetaque - Crécy - Calais - Neville's Cross - Les Espagnols sur Mer - Poitiers | |
Alacant - Tarassona - Jumella - Guardamar (1358) - Oriola - Araviana - Guardamar (1359) - València (1359) - Barcelona - Bône - Calataiud - Terol - València (1363) - València (1364) - Oriola | |
Carles V de França (1369–1389) | |
Guerra dels cent anys (1415–1453) | |
Harfleur - Azincourt - Cherbourg - Rouen - La Rochelle (1419) - Baugé - Meaux - Cravant - La Brossinière - Verneuil - Orleans - Jargeau - Meung-sur-Loire - Beaugency - Patay - Bulgnéville - Compiègne - Gerbevoy - Formigny - Castillon |
El Setge de Jumella de 1357 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.
Antecedents
[modifica]Les causes de la guerra es troben en les pretensions del monarca castellà sobre les terres del sud del Regne de València, incloent-hi Múrcia, Elx, Alacant i Oriola. L'any 1357, el rei Pere el Cruel va penetrar amb ajuda dels mestres de les ordes de Calatrava, Sant Jaume i Alcántara[1] les terres d'Aragó, atacant Trasobares i Calcena i es va apoderar de Tarassona el 9 de març.
El setge
[modifica]A final de febrer de 1357, l'infant Ferran d'Aragó i de Castella, amb un exèrcit de dos mil homes de l'emirat de Gharnata, va prendre la vila de Jumella, feu de Pero Maça de Liçana,[2] i les tropes aragoneses es van refugiar al castell, on foren assetjades, que es va rendir per fam el 18 de maig.[3]
Conseqüències
[modifica]Amb l'amenaça castellana a Saragossa, a instàncies del cardenal Guillaume de la Jugie, llegat del Papa Innocenci VI, es va signar el 8 de maig entre ambdós reis una treva d'un any, i la notícia no va arribar a Jumella fins al 22 de maig, quan aquesta ja havia caigut en mans castellanes. Pere el Cerimoniós trencà la treva l'agost recuperant Tarassona.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Westerveld, Govert. Biografía de Don Fadrique, Maestre de la Orden de Santiago (1342-1358) (en castellà). Lulu, 2015, p. 60. ISBN 132647359X.
- ↑ Massot i Muntaner, Josep (ed.). Les Quatre Grans Cròniques. Volum 4: Crònica de Pere III el Cerimoniós. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2016, p. 338 (Núm. 96 Secció Històrico-Arqueològica). ISBN 8499652204.
- ↑ Pere el Cerimoniós i la seva època. CSIC, 1989, p. 252. ISBN 8400070143.
- ↑ «Setge de Jumella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.